La Premier League no tanca per vacances, al contrari, quan els futbolistes descansen, el torneig més global del planeta exhibeix múscul i, tot i les dificultats per externalitzar el seu potencial en la Champions League, continua marcant la pauta i elevant les pulsacions de l’esport rei, convertint-lo ja en un fenomen desorbitat. Tot i la demostració del París Saint-Germain amb l’arribada de Neymar, les illes són l’epicentre del mercat i, per quarta temporada consecutiva, el campionat anglès ha superat els 1.000 milions d’euros en fitxatges. I aquesta vegada amb encara 20 dies de mercat per destruir el seu sostre.

La Premier s’ha acostumat a viure a tot luxe, sobretot els equips de Manchester, que no han eludit l’oportunitat per intentar recuperar el seu estatus després d’un any en què el Chelsea va caminar plàcidament cap al títol i en què només el Tottenham, un altre londinenc, va resistir el ritme dels d’Antonio Conte. Després d’un any irregular, frustrant per moments, en què la seva ideologia es va posar al centre de la diana en més d’una ocasió, Pep Guardiola intentarà solidificar la seva filosofia al costat blau de Manchester insuflant un aire renovat a la seva línia defensiva, on els laterals van hipotecar molt la seva aproximació al joc el curs passat. “Tenim jugadors de 33 i 34 anys que no tenen cames per pujar i baixar tot el partit. M’hi he d’acostumar”, va lamentar el curs passat el de Santpedor, que aquesta temporada ha pal·liat dèficits deixant-se quasi 150 milions d’euros en tres laterals (Kyle Walker, Benjamin Méndy i Danilo) i sembla disposat a donar-los un protagonisme capital en el seu equip després d’haver testat amb èxit durant la pretemporada un 5-3-2 que dona una enorme volada als jugadors de banda. “La meva idea és quedar-me el màxim de temps possible aquí i ajudar el club a consolidar-se a dalt”, va exposar Guardiola, que compta amb la complicitat de Txiki Begiristain i Ferran Soriano després d’una adaptació turbulenta a Anglaterra i en què ha mantingut una convivència sostenible amb José Mourinho i un Manchester United encara immers en la ressaca de l’era Ferguson. Com a mínim en la Premier. Perquè si bé va acabar la temporada amb un triplet (Europa League, FA Cup i Community Shield), Mourinho és conscient que ha d’elevar el nivell dels red devils a un nivell superior. I ho ha fet amb el gest encongit, contrariat, com de costum. “El club sap el que necessito”, va remugar tot just conquerir l’Europa League a Solna. I s’ha passat l’estiu dient que no poden competir amb clubs com el Barça i el Real Madrid. Ni tan sols després d’haver invertit 105 milions d’euros en Pogba i d’haver completat el traspàs més car de l’estiu a Anglaterra amb Romelu Lukaku (85 milions). A més de Victor Lindelöf (35) i Nemanja Matic (44,7). El portuguès, fidel arquitecte d’un equip rocós i de múscul, amb Ander Herrera com a principal element més estètic, es mantindrà actiu en el mercat fins al final per impulsar el seu projecte i reactivar-se com un candidat al primer lloc en una Premier en què el Chelsea defensarà el títol mantenint el bloc (canviant Matic per Bakayoko) i pendent del futur de Diego Costa, amb Morata ja assumint galons de relleu.