La gallina dels ous d’or
Primera divisió. La venda de Cédric Bakambu a la superlliga xinesa per 37 milions d’euros torna a posar de manifest la brillant gestió del Vila-real a l’hora de revalorar els seus fitxatges
El model econòmic i esportiu del Vila-real s’ha caracteritzat per ser, des de principi de segle, un exemple per a la majoria de clubs de primera. Capaç de mantenir-se gairebé sempre a la zona noble de la taula al llarg de tots aquests anys tot i tractar-se d’un club venedor, la notable gestió financera duta a terme des de la compra de les accions del club per la família Roig el 1997 ha permès convertir un modest club de segona en un dels models de negoci més reeixits del futbol espanyol. “El futur del Vila-real és il·lusionant. Al llarg de tot aquest temps s’ha treballat bé i això ha fet que el club sigui ara sòlid, autosuficient i pugui tenir molta ambició”, es vantava Roig el maig passat, coincidint amb la celebració dels vint anys com a màxim mandatari de l’entitat grogueta.
Quatre semifinals europees –tres d’Europa League i una de Champions–, un subcampionat en la lliga i constants participacions a Europa dibuixen la trajectòria d’un Vila-real amb una salut i una estabilitat econòmica envejables. La més que recent venda de Cédric Bakambu al futbol xinès és tan sols un exemple més de la gran capacitat que té el club a l’hora d’encertar les seves incorporacions i posteriorment revalorar-les. Aterrat l’estiu del 2015 sense gran soroll mediàtic procedent del Bursaspor a canvi de 7,5 milions d’euros, la brillant progressió que ha tingut el davanter congolès nascut a França l’ha acabat convertint en el fitxatge més rendible de la seva història, després que el Beijing Guoan aboni els 37 milions d’euros de la seva clàusula.
Punt d’inflexió
L’enèsim negoci rodó per a una entitat habituada en les darreres temporades a ingressar grans quantitats amb les seves vendes. Amb l’única taca a l’expedient que va suposar el descens de la campanya 2011/12, període en què el mateix Roig va haver de fer front a un deute superior als 100 milions d’euros a causa de l’elevat cost d’aquella plantilla, el canvi de filosofia implementada a partir d’aleshores ha suposat una aposta del tot encertada.
Una campanya de rècord
Tancat un mercat d’estiu en què el conjunt de la Plana Baixa va dur a terme la major inversió de la seva història, amb 43 milions d’euros desemborsats en quatre fitxatges –Semedo i Enes Ünal, amb 14 milions, van suposar les incorporacions més elevades– i una cessió amb opció de compra, la venda de Bakambu a la lliga xinesa ha permès que en tan sols tres anys el Vila-real hagi ingressat uns 150 milions d’euros amb la venda de sis futbolistes.
Un trienni rodó
Amb l’exigència com a sant i senya del tàndem format pel president Roig i el conseller delegat Llaneza, aquest darrer trienni d’excel·lència en la compra i venda de futbolistes va iniciar-se amb Gabriel Paulista. L’actual central del València va ser pescat del Vitória Bahia per 3,3 milions d’euros i un any i mig després va posar el rumb cap a l’Arsenal a canvi de 20 milions. Una operació similar a la viscuda amb Luciano Vietto, fitxat del Racing per 5,5 milions el 2014 i venut dotze mesos després a l’Atlético per 20. Amb el recent traspàs de Bakambu fet realitat, Eric Bailly manté l’estatus de futbolista més rendible de la història, un cop el United va abonar 38 milions pel defensa ivorià després que aquest hagués disputat 47 partits amb la samarreta de l’equip groguet. D’altra banda, Musacchio va aterrar al filial del Vila-real el 2009 per quatre milions i va ser traspassat al Milan per 18 l’estiu passat, i Alexandre Pato va ser fitxat a un preu irrisori –1,7 milions– i venut al futbol xinès per quasi 20 milions, nou vegades més que la inversió efectuada.
“Tenim en el dia d’avui 18.500 abonats, un deute financer a zero, som el club número 43 d’Europa segons el seu valor econòmic –152 milions–, al davant de clubs com el Sevilla o el València. Són xifres considerables, el futbol tan sols ven passió”, deia fa dos mesos l’ara vicepresident Llaneza.