Farà parlar durant molt de temps el partit que van protagonitzar ahir Real Madrid i Juventus al Santiago Bernabéu, en una nit en què l’equip bianconero va fer una actuació memorable, espectacular, en què va aconseguir aixecar el 0-3 advers que duia a la motxilla des de Torí, però que va acabar marxant sense res. La dels homes de Massimiliano Allegri era una remuntada històrica, una gesta que ningú mai a la història de la Champions League havia fet, i quan la fita s’acostava a la realitat, amb la pròrroga ja a tocar, una decisió arbitral molt controvertida va acabar sent determinant. En el minut 93, l’àrbitre, Michael Oliver, va assenyalar penal a l’àrea dels italians per un lleu xoc entre Benatia i Lucas Vázquez, insuficient per ser penal, ja que va semblar més una acció fruit del joc que no pas una infracció del central marroquí, tot i això, el col·legiat anglès va determinar la rigorosíssima pena màxima. Els italians van embogir, no s’ho podien creure i van saltar a buscar Oliver per recriminar-li la decisió. L’estupefacció i impotència entre els futbolistes del conjunt torinès va ser tal, que fins i tot Buffon, el capità, un veterà de 40 anys, una llegenda, un senyor, i un exemple d’aquest esport que segurament va jugar ahir el seu últim partit de lliga de campions, va ser expulsat per protestar. No va ser ell, doncs, qui es va posar sota pals en el penal, sinó el seu substitut, Szczesny, que no va poder evitar la diana de Cristiano Ronaldo. El portuguès va desfer l’empat en l’eliminatòria per segellar l’accés a semifinals i posar fi al pànic que s’havia apoderat del coliseu blanc durant tot el partit.

I és que la gespa del Bernabéu va ser un manat de nervis des del principi i el que s’anticipava com una nit europea plàcida per al conjunt dirigit per Zinedine Zidane, que venia advertit del que li havia passat al Barça un dia abans, va convertir-se en un autèntic malson. Mandzukic, només de començar, en el minut 2, va indicar el camí a la vecchia Signora, i amb un cop de cap a centrada de Khedira va fer el primer. De seguida l’ambient es va enrarir i la Juve, situada en un 4-3-3, amb Pjanic en el cor de l’equip, dirigint, i amb Mandzukic i Douglas Costa a les ales, va aconseguir el govern. Pressió alta, que el Madrid no posia superar i transicions defensa atac ràpides, que passaven gairebé totes per les botes de l’atacant brasiler, que va fulminar Marcelo una vegada i una altra. Des de la dreta, Douglas Costa era el catalitzador, i des de l’esquerra, Mandzukic, l’encarregat de finalitzar el que es generava a l’altra banda. Si Marcelo no podia fer res contra el seu compatriota, Carvajal, tampoc neutralitzava el croat, molt més alt que ell i que li guanyava tot per dalt. Els carrils laterals del conjunt blanc, doncs, eren una autopista, tots dos, ja que tant el defensa madrileny com el brasiler estaven desemparats, perquè l’equip jugava amb un rombe al mig del camp i cap dels interiors arribava a l’ajuda. No va reaccionar Zidane, que va veure com amb la mateixa fórmula Mandzukic, de nou amb la testa, aquesta vegada a centrada de Lichsteiner acostava el miracle al bàndol italià amb el segon. Els bianconeri havien aconseguit atemorir els locals, que, tot i això, sempre contundents, van estar a prop del gol amb dues fogonades d’Isco i una rematada de Varane al travesser.

No va ser fins al descans quan el tècnic francès va oferir resposta a l’evident avaria que tenia i va donar entrada a Lucas Vázquez i Marco Asensio, als quals va enganxar a la banda, per solucionar-la. I va aconseguir-ho. En el segon temps, el duel es va tancar, el moviment a les àrees es va reduir i va haver de ser una errada individual la que va tornar-lo a encendre. Una centrada aparentment inofensiva a l’àrea blanca se li va escapar a Keylor Navas, i Matuidi, atent, va marcar per fer el tercer i establir la igualada que enfilava el matx cap a la pròrroga. Tot feia indicar-ho, els dos conjunts semblaven firmar-ho, però en l’últim sospir el Madrid va colpejar. La història de sempre.