El Real Madrid continua intocable a Europa. El conjunt blanc segueix el seu camí cap a la seva quarta final de Champions League en cinc anys de manera impertorbable; guanya l’equip dirigit per Zinedine Zidane com si res quan viatja pel Vell Continent. París, Torí, Munic, imponents escenaris on l’esperaven els millors equips del planeta han estat conquerits pels blancs, que semblen fets d’una altra pasta en competició continental. Ahir, a l’Allianz Arena, van patir de valent contra un Bayern que els va atropellar en certes fases del partit, però van resistir, es van sobreposar al reguitzell d’arribades locals, i van acabar adjudicant-se una victòria (1-2) que els serveix per colpejar primer en la semifinal i acostar-se a Kíev. Com acostuma a fer en aquestes ocasions, el conjunt madridista va sobreviure en els moments de més flaquesa i va marcar de manera puntual –abans i després del descans– per remuntar un enfrontament en què l’equip orientat per Jupp Heynckes va estar desafinat de cara a porteria.

I és que l’inici ja va ser una declaració d’intencions quan Müller, al cap de vint segons, va malbaratar a dins de l’àrea una centrada de Lewandowski. L’ocasió va arribar fruit de la pressió alta del Bayern, que va desencaixar un Madrid que, tot i tenir Kroos, Isco i Modric a la gespa, no podia dominar la pilota. La tenien els locals, liderats per James i Thiago, i esperonats per Ribéry a la banda esquerra, que, tot i malbaratar un un contra un claríssim, va ser un malson per a la defensa blanca durant els 90 minuts.

Els de Zidane van aturar la sagnia durant uns instants en què van aconseguir tenir possessions més llargues; però, en un contraatac, Kimmich, va avançar als bavaresos, enganyant Navas fent veure que centrava quan en realitat va engaltar un xut al primer pal. El gol va fulminar els blancs, que les van veure de tots colors davant d’un rival que es va desencadenar definitivament i va acumular ocasions sobre la porteria visitant. Hummels, Ribéry, Müller, Lewandowski... era una tempesta, i tots van vorejar el segon, però quan no va ser Keylor, que es va rescabalar de la seva errada amb meritòries aturades, va ser una cama d’un defensor madridista o la mala punteria dels muniquesos el que va evitar-ho. Eren els pitjors moments del Madrid, tancat a la seva àrea, incapaç de travessar el mig del camp, però del no res va empatar. Just abans del descans, Marcelo va engaltar des de fora de l’àrea una deficient centrada de Carvajal sense destinatari per ressuscitar el seu equip.

La primera part va ser un calvari per als blancs. Sense Benzema, suplent i que va sortir en el segon temps, el Madrid no va tenir ningú a dalt a qui llançar la pilota perquè l’aguantés quan va estar tancat al seu camp, i amb només Lucas Vázquez com a home profund, tampoc va trobar oxigen per les bandes. Zidane va posar-hi remei amb l’entrada d’Asensio, per Isco, lesionat a l’espatlla, el tercer lesionat d’un partit en què quatre jugadors –Robben, Boateng, Carvajal i el malagueny– van haver de marxar. L’atacant mallorquí va deixar la seva empremta de seguida, tot culminant un contraatac, producte d’una errada gruixuda de Rafinha que va perdre una pilota després d’un córner a favor amb tots els seus companys dins l’àrea rival. Lucas Vázquez va comandar la transició, al costat d’Asensio, que no va perdonar davant d’Ulreich.

De dues accions aïllades, dos gols del Madrid en un enfrontament en què va sobreviure, també al final, traient aigua de la seva àrea i que va tenir en Sergio Ramos la seva figura, protagonista d’una descomunal actuació a la rereguarda. Tot es decidirà al Santiago Bernabéu.