El Real Madrid serà a la final de Kíev. El conjunt dirigit per Zinedine Zidane va aconseguir empatar (2-2) amb el Bayern al Santiago Bernabéu, es va classificar per a la tercera final de la Champions League consecutiva i amenaça d’engrandir l’hegemonia a Europa a l’Olimpiski, on ja espera rival. El camí de l’equip blanc cap a la capital ucraïnesa ha fet pujada, amb una fase de grups en què es va trobar el Tottenham i el Dortmund, i amb una fase final en què s’ha hagut de desfer de primeres espases com el París SG, la Juventus i el Bayern, però tot i això, tot i haver resolt i eliminat rivals de tanta envergadura, no s’ha mostrat, tret de moments puntuals, com un equip convincent. De fet, en aquesta última eliminatòria contra el Bayern no ha estat millor que el seu contrincant, però l’equip madrileny, amb el seu vestit d’anar per Europa posat, aquell amb què serra les dents i competeix com ningú, amb el que fa mal quan toca, i que, sobretot, tanta sort li dona, ha aconseguit accedir a la final.

I és que totes li han post, al conjunt blanc, en aquesta semifinal. En l’anada va aconseguir or, guanyant a l’Allianz Arena en un partit en què l’equip bavarès va generar moltes ocasions sense encert i en què el madrileny va marcar gairebé les dues que va tenir, i ahir, en la tornada, l’atzar li va tornar a somriure en els moments clau. Tot el que li podia anar bé a l’equip de Zidane, li va anar bé. I així, la principal amenaça dels bavaresos, Lewandowski, un dels millors ariets del planeta va seguir desafinat; la resta dels companys d’atac del polonès, amb Müller al capdavant, tampoc van estar oportuns; l’àrbitre el va beneficiar deixant d’assenyalar un clar penal amb 1-1; amb el mateix resultat, el porter rival va cometre una errada impròpia del primer nivell que va donar-li un gol; i, a més, dos dels seus jugadors més discutits aquesta campanya, Keylor Navas i Benzema, van ser absolutament determinants: el porter costa-riqueny amb les seves intervencions i el davanter francès marcant un doblet.

Tot i això, evidentment, el Madrid va patir moltíssim. L’empat li va costar suor i llàgrimes. Des de l’inici, l’equip dirigit per Zidane va ser sotmès per un Bayern que en el primer temps va dominar i va arribar moltíssim i gairebé com va voler. Sense Carvajal –lesionat– ni Casemiro –a la banqueta–, el preparador francès va apostar per Lucas Vázquez al lateral dret i per Kovacic al mig del camp, dos canvis que van produir dues avaries importants a l’equip. A la banda dreta madrilenya, Alaba i Ribéry van trobar un camí per explotar, ja que el jugador gallec i Modric, el seu ajudant al carril, eren incapaços d’aturar la societat de l’austríac i el francès; mentre que al mig també hi havia un forat, a l’esquena de Kovacic, que Tolisso, James i Thiago també van saber veure per fer-se un fart de posar pilotes entre línies. Un calvari per als blancs, que van pagar la factura molt barata, ja que la diana inicial de Kimmich va ser neutralitzada aviat per Benzema, i la resta d’ofensives dels visitants van ser apagades per un felí Keylor sota pals o per uns gegants Sergio Ramos i Varane.