Quan sembla que no hi pot haver res més, l’Uruguai sempre troba. L’aixeta dels futbolistes mai deixa de rajar en un país de tan sols tres milions d’habitants però amb una passió i una tradició que rarament l’empenyen a la sequera futbolística. Bicampió del món i rei del palmarès en la copa Amèrica, el conjunt celeste afronta la tretzena participació en el mundial en plena transició, però enclavat en un grup A de perfil baix, amb una Rússia que acull la copa immersa en una evident crisi futbolística, un Egipte que resa per la recuperació de la seva gran estrella, Mohamed Salah, i una Aràbia Saudita que viu una realitat allunyada del focus mediàtic.

Un entorn propici perquè l’Uruguai pugui creuar l’Atlàntic amb optimisme i mesurar el potencial del que ha de ser l’inici d’una nova era, encara amb referents de màxima vigència com Diego Godín, Luis Suárez i Edinson Cavani, però sobretot amb la irrupció d’una nova fornada de futbolistes que han modificat la fisonomia d’un país acostumat a competir des de la passió i la brega, però que ara es prepara per guanyar nitidesa en el joc, sobretot amb el sorgiment de futbolistes de bona concepció com De Arrascaeta, Torreira o Bentancur, que han donat el relleu a perfils més barroers com Arévalo Ríos o Diego Pérez. “Els joves ens estan aportant alguna cosa diferent amb la pilota que ens fa ser més equilibrats”, ha reconegut l’etern Óscar Washington Tabárez, que dirigirà la celeste per quarta vegada en un mundial amb un objectiu clar: mirar al futur però sense perdre la recepta del passat.

Una identitat eterna per als uruguaians i que és el calvari de Rússia, que arriba al seu mundial amb l’autoestima per terra, deixant males sensacions en els amistosos previs i penalitzada per absències importants com les de Kokorin (Zenit), Vasin (CSKA) o Dzhikiya (Spartak). Liderada per l’exporter Stanislav Cherchesov, mundialista com a jugador el 1994, Rússia intentarà superar el grup per primera vegada des de la dissolució de l’URSS i després d’haver treballat durant els mesos previs amb un sistema de tres centrals i carrilers .

El talentós Aleksandr Golovin i Aleksei Mirantxuk, futbolista de tres quarts de camp amb arribada al gol del Lokomotiv de Moscou, són les dues esperances d’un país amb una realitat futbolística volàtil, amb la gran actuació en l’Eurocopa del 2008 com un miratge enmig del desert, i en què costa desenvolupar talent jove. Cherchesov, a més, ha pres alguna mesura dràstica d’última hora, com ara deixar fora de concurs, aprofitant una petita lesió, Gluixakov, capità de l’Spartak i que, tot i haver rendit per sota de les seves possibilitats enguany, era un fix al mig del camp.