El potencial de França
El portentós equip que posseeixen els ‘bleu’, subcampions d’Europa i uns dels principals candidats a guanyar la copa del món, eclipsa un grup en què Perú, Dinamarca i, amb menys opcions, Austràlia aspiren al segon lloc
Autoritzat pel tribunal federal de Suïssa que va suspendre la sanció que li impedia disputar la competició, el capità és el principal argument dels peruans
França és una de les grans candidates a aconseguir aquesta copa del món. L’equip dirigit per Didier Deschamps és un dels combinats més portentosos del planeta, amb futbolistes de primeríssim nivell en totes les posicions, encara que col·lectivament no s’escapa d’uns dubtes que haurà d’esvair durant la competició. I és que el conjunt bleu, subcampió en l’última Eurocopa en què va ser l’amfitrió i va perdre la final contra Portugal, no ha tingut un camí plàcid fins a Rússia, amb ensopegades sonades com l’empat contra Luxemburg (83è en el rànquing de la FIFA) que li van complicar la classificació. No ha acabat d’oferir, la selecció del gall, una versió convincent amb regularitat, però tot i això, farcida de talent aspira a tot en el mundial.
Entre els dèficits mostrats, l’equip francès peca sobretot de falta de claredat al mig del camp. Davant de rivals que se li tanquen, ha tingut dificultats per circular, donar continuïtat al joc i fer arribar pilotes als seus atacants en posicions perilloses que l’acostés a generar situacions de gol, un aspecte al qual Deschamps no dona especialment rellevància tenint en compte el perfil de migcampista que s’ha endut. Els mig centres que componen la nòmina bleu són Pogba, Tolisso, Kante, Matuidi, Nzonzi, tots futbolistes físics, potents, de desplegament i arribada, en el que és tota una declaració d’intencions. De fet, Deschamps ha prescindit per al torneig de Rabiot, un migcampista amb unes característiques més d’associació que podria aportar aquesta clarividència que falta tant en la sortida de la pilota com a camp rival.
França és, doncs, un equip que busca sentir-se còmode en fase defensiva, protegit amb un mig del camp rocós, sustentat al darrere per Varane i Umtiti a l’eix de la defensa, i que s’entrega a la inspiració dels seus homes de dalt, on Griezmann és el líder d’un atac en què l’acompanya Mbappé i en què també són importants Giroud i Dembélé. Que jugui l’ariet blue o l’extrem blaugrana dependrà del plantejament pel qual es decanti Deschamps. Giroud és un punta que dona una alternativa en el joc en llarg i també és útil fixant els centrals per generar espais a Mbappé i Griezmann; Dembélé, en canvi, és un home de banda, que desequilibra en l’u contra u i la seva entrada suposa posar Griezmann de 9, amb els seus pros i contres; l’opció que juguin tots dos, implica que el tècnic de Baiona tregui un mig centre, endarrereixi Pogba i el situï en un doble pivot, la qual cosa limita molt el futbol del migcampista del United i debilita el mig del camp bleu.
Els rivals
El potencial de França és fàcilment perceptible amb la gent que s’ha quedat fora. Benzema, Lenglet, Laporte, Rabiot, Kondogbia, Martial, Coman, Lacazzete, Payet i Koscielny –els dos últims per lesió– són alguns dels jugadors que no seran a Rússia representant una França que se les haurà amb Perú, Dinamarca i Austràlia, seleccions davant les quals és clarament favorita. Perú i Dinamarca són els dos combinats que més problemes li poden donar, i, a priori, són els que es disputaran la segona plaça del grup.
Pel que fa a l’equip sud-americà, arriba a la cita mundialista pels núvols, després de saber que podrà comptar amb el capità Paolo Guerrero. L’ariet, sancionat per la FIFA per dopatge, un càstig ratificat i ampliat pel TAS, estava fora del mundial, però a última hora, l’últim dia de maig, el tribunal federal de Suïssa va autoritzar-lo a disputar el torneig. Guerrero, que va donar positiu per un metabòlit de la cocaïna en un control antidopatge, sempre va defensar la seva innocència argumentant que hauria pogut ingerir una infusió contaminada en un hotel. Finalment, i després de complir sis mesos d’inhabilitació, la justícia suïssa va deixar en suspens la sanció a l’ídol i referent de la bicolor. Entrenat per Ricardo Gareca, que ha conduït l’equip cap a un mundial 36 anys després, el combinat andí s’aferra, a més del seu capità, a homes com Flores, Cueva o Carrillo, atacants molt interessants.
A Dinamarca, el principal argument és Eriksen. El mitjapunta és la llum de la selecció entrenada per Age Hareide i, amb l’equip escandinau, a més, s’exhibeix com a golejador. Amb onze gols a la fase de classificació, el del Tottenham va ser clau.
Finalment, Austràlia, dirigida per Bert van Marwijk, relleu d’Ange Postecoglou, que va dimitir el passat mes de gener després de segellar la classificació, parteix com el rival més feble del grup. No obstant, Van Marwijk ha sabut orientar altres seleccions; sense anar més lluny ell va liderar l’Aràbia Saudita a aquest mateix mundial, abans de dimitir, i al 2010 a Sud-àfrica, a la banqueta d’Holanda, va arribar a una final que va perdre contra la selecció espanyola. Ara, amb jugadors com Leckie, Kruse o Mooy, tots a l’elit europea, i amb l’incombustible Cahill a la plantilla, l’objectiu dels aussies és competir i buscar la sorpresa.