Tot un país pendent del 10
Negat un cop i un altre a tocar la glòria amb el seu país, Messi encapçalarà una Argentina immersa en molts dubtes i aferrada a l’astre de Rosario
El record de l’últim mundial encara és amarg i les ferides, massa latents per a l’Argentina. Per a alguns, a més, potser no acabaran de cicatritzar mai, com podria ser el cas de Leo Messi. Negat una vegada i una altra a tocar la glòria amb el seu país, l’astre de Rosario encapçalarà a Rússia una generació de futbolistes que podrien estar davant de la seva darrera oportunitat d’ajudar a escriure l’últim gran relat que falta a la incontestable carrera del 10. “Aquest mundial és l’última oportunitat”, reconeixia fa unes setmanes el mateix Messi, conscient que el marge s’esgota inexorablement al mateix temps que la pressió es fa cada cop més asfixiant.
Tres finals perdudes de manera consecutiva –al mundial del Brasil cal sumar-hi les derrotes en la copa Amèrica 2015 i 2016– i la sensació de desconcert a l’hora de trobar un patró de joc recognoscible il·lustren la carta de presentació d’una Argentina aferrada més que mai al seu gran referent. “Aquest equip és més de Messi que meu. Tot el que fa el millor del món potencia molt els seus futbolistes, i en aquesta etapa de maduresa i grandesa ens està ajudant moltíssim”, destacava Sampaoli, el tercer i darrer seleccionador que ha tingut l’albiceleste al llarg de la fase de classificació, cosa que deixa ben clar les dificultats que ha sofert en els últims temps un combinat que va haver d’esperar a l’última jornada per certificar agònicament –remuntada i hat-trick de Messi inclòs– l’accés a la cita de Rússia.
Encara força allunyada del ferm desig que Sampaoli té marcat entre cella i cella d’establir una “cultura de futbol que sigui respectable”, l’albiceleste continua sense encertar la tecla que permeti dibuixar un estil identitari i accentuar així les grans virtuts de Messi. “Per equip, per bandera, per jugadors, crec i pensem que som candidats. Això sí, l’única forma que té l’Argentina d’afrontar el torneig més important és gaudir-lo; si no, no arribarem enlloc”, resumia Sampaoli sobre les possibilitats d’una Argentina enquadrada en un grup D molt igualat.
Islàndia torna a fer-ho
S’acaben els elogis per definir la progressió que està vivint el combinat nòrdic en els darrers anys. Tractant d’igual a igual per primer cop els equips de l’elit amb la seva primera participació en la passada Eurocopa, on va assolir uns històrics quarts de final deixant Anglaterra pel camí, Islàndia ho ha tornat a fer.
Convertit ara en el país més petit que acudeix a una copa del món, la gran revelació de la màxima competició europea de seleccions no ho va tenir gens fàcil en la fase de grups. A la marxa del seleccionador Lars Lagerback i la pèrdua per lesió de llarga durada del seu davanter titular Kolbeinn Sightorsson, l’equip islandès va haver de fer front a un grup dels més durs, amb Croàcia, Ucraïna i Turquia. Mostrant una major flexibilitat tàctica sota la direcció de Hallgrímsson i amb l’ordre i el sacrifici com a principals signes d’identitat, els islandesos van donar la gran campanada classificant-se per la via directa, deixant fora ucraïnesos i turcs i obligant els croats a disputar una repesca del tot inesperada. Per treure’s el barret.
Complertes dues dècades des de l’històric tercer lloc obtingut en el mundial de França amb aquella generació formada pels Suker, Prosinecki i Boban –primera i única ocasió en què Croàcia va passar de la fase de grups–, l’actual fornada de futbolistes croats, liderada per Modric i Rakitic, es troba en la que podria ser l’última oportunitat de completar un bon paper en una cita mundialista. L’actual generació, la de més talent des d’aquella que va brillar a finals del segle passat, buscarà per fi trobar la regularitat i la consistència necessàries que li permetin rescabalar-se del pobre paper fet en les seves últimes aparicions.
Nigèria, l’amenaça africana
A priori el combinat africà més en forma dels presents a Rússia, Nigèria buscarà donar continuïtat a les excel·lents prestacions mostrades en la fase de classificació. Deixant en el camí rivals del nivell del Camerun i Algèria, el conjunt dirigit per Gernot Rohr es caracteritza pel fet de ser un bloc amb una solidesa defensiva notòria i una transició defensa-atac a tenir en compte.
Els nigerians, l’únic país del continent africà que repeteix presència mundialista, confia igualar els vuitens de final assolits en tres de les seves darreres cinc participacions.