Serà divertit

Amb el Brasil com a gran favorita per passar als vuitens com a primera de grup, l’altra plaça s’intueix força igualada, tot i que aparentment Suïssa està una mica per sobre de Costa Rica i de Sèrbia. No en va, la selecció helvètica, que només ha perdut un partit en els darrers dos anys, fa temps que està formada pel mateix grup de jugadors, fet que li ha reportat una solidesa molt destacable. L’equip de Petkovic, liderat pel nucli dur de la Suïssa que el 2009 es va fer adjudicar el mundial sub-17 –Xhaka, Ricardo Rodríguez i Seferovic– i amb Shaqiri com a gran estrella, combina a la perfecció la veterania dels Lichtsteiner, Behrami, Sommer i Džemaili amb la joventut de grans figures emergents com són Akanji, Zakaria o Embolo. Tot plegat, i malgrat patir a vegades en excés per veure porteria, fan que Suïssa parteixi com a principal candidata per acompanyar el Brasil als vuitens, tot i que per assolir-ho abans haurà de superar dos ossos.

El primer serà Costa Rica, una de les grans revelacions del passat mundial, i que es presenta a Rússia pràcticament amb el mateix equip que va enlluernar al Brasil. Amb Keylor Navas i Bryan Ruiz com a grans estrelles, el conjunt ara dirigit per Óscar Ramírez segueix basant el seu èxit en la solidesa tàctica, aprofitant la bona entesa existent entre Giancarlo González, Duarte i Acosta en l’eix, amb Gamboa i Oviedo en els carrils. El problema, és clar, és que els ticos ja han perdut l’efecte sorpresa de fa quatre anys, un inconvenient al qual cal afegir la manca de creativitat en el centre del camp i de pólvora al davant, la qual cosa els obliga a dependre massa de l’irregular Bryan Ruiz.

És per això que Sèrbia, la quarta component del grup, arriba a Rússia amb esperances de superar la fase de grups, i això que no disputa un gran torneig des del 2010, en què va ser eliminada d’entrada. En aquests vuit anys de sequera absoluta, però, Sèrbia ha anat rejovenint l’equip, fins a configurar un bloc que, sense aixecar gaire la veu, va assolir amb brillantor el bitllet per a Rússia, quedant davant d’Irlanda i de Gal·les. Com en el cas de Suïssa, Sèrbia ha sabut combinar la veterania dels Stojkovic, Ivanovic, Kolarov i Tosic amb la saba nova aportada per alguns dels herois que al 2015 van vèncer el mundial sub-20, amb Milinkovic-Savic al capdavant. El jugador del Lazio, de fet, forma part del centre del camp serbi, la seva millor línia, en què destaquen Milivojevic, Tadic i, sobretot, Matic. Amb bons arguments futbolístics per fer un bon paper, el principal problema de Sèrbia cal situar-lo als despatxos, com ho demostra el fet que després d’assolir el passi per al mundial la federació decidís destituir Slavoljub Muslin, el tècnic que havia dirigit l’equip acusat, entre d’altres motius, de no fer jugar Milinkovic-Savic. El lloc va ser per a un dels seus ajudants, Mladen Krstajic, un entrenador inexpert i, per tant, tot un meló per obrir, un canvi de rumb que a Sèrbia esperen que no afecti el bon funcionament d’un equip cada vegada més sòlid.