Cita amb la història
Alemanya aterra a Rússia amb l’objectiu d’erigir-se en la tercera selecció capaç d’encadenar dos mundials
Suècia i Mèxic semblen superiors a Corea del Sud per obtenir la segona plaça de vuitens
Cinquanta-sis anys en què s’han disputat catorze mundials. Aquest és el temps que fa que cap selecció és capaç d’encadenar dues copes del món, una fita que en tota la història només han aconseguit la Itàlia dels anys 30 i el Brasil de Pelé, i que ara Alemanya buscarà assolir a Rússia. I el fet és que la mannschaft està carregada d’arguments per reeditar el títol que va aixecar fa quatre estius a Rio de Janeiro, on va superar l’Argentina en la pròrroga. Perquè tant és que només repeteixin set jugadors en la llista del Brasil de Löw, que gràcies a l’excel·lent tasca duta a terme des de fa anys a les categories inferiors d’Alemanya ha tingut al seu abast una llista extensíssima de futbolistes de nivell per configurar la plantilla de Rússia, de la qual han quedat fora jugadors com Leno, Tah, Mustafi, Höwedes, Weigl, Emre Can, Sané, Schürrle, Petersen o Götze, que sense anar més lluny va ser l’heroi de Maracanà. De fet, l’única incògnita que plana sobre Alemanya és el trist bagatge en els partits amistosos dels darrers mesos, en què ha estat incapaç de superar Anglaterra, França, Espanya, Brasil i Àustria. Tot i així, l’actual campiona del món i de la copa Confederacions va assolir el bitllet després d’una fase immaculada en què va guanyar els deu partits que va disputar, i amb una brutal mitjana de quatre gols per duel. I és que Alemanya desprèn la flaire d’aquells equips llegendaris que juguen de memòria, fruit de la constància de Joachim Löw, que en els 12 anys que fa que és el seleccionador ha aconseguit implantar un estil que va al davant dels jugadors que l’hagin de dur a terme.
Amb Neuer, ja recuperat, molt probablement sota els tres pals –en detriment de Ter Stegen–, la defensa d’Alemanya la formen tres jugadors del Bayern, Kimmich, Boateng i Hummels, més Héctor, el lateral esquerre del Colònia, mentre que el timó el porten Kroos i Khedira, dos jugadors físics, tècnics i amb arribada que es coneixen de memòria. El gran secret d’Alemanya, entre molts d’altres, però, es troba en la línia de tres quarts, allà on Löw té a la seva disposició futbolistes del nivell de Müller, Özil, Draxler, Goretzka o Reus per fer anar de corcoll les defenses rivals. I tot, amanit amb el nou davanter centre de la mannschaft, Timo Werner, que amb 22 anys ja s’ha erigit en una estrella de la Bundesliga. Alemanya té al davant, doncs, un repte complicadíssim, però també armes més que suficients per sortir-ne victoriós.
Un bitllet ben disputat
Amb Alemanya com a grandíssima favorita per superar la primera fase, tot fa pensar que l’altre bitllet se’l repartiran entre Suècia i Mèxic, ja que, sembla que Corea del Sud està un esglaó per sota. Pel que fa al conjunt escandinau, i malgrat no disposar de jugadors de gaire renom –Ibrahimovic, tot i oferir-se, n’ha quedat fora–, es presenta a Rússia com la selecció que ha deixat fora del mundial Holanda i Itàlia, dos motius de pes perquè tothom la tingui en consideració. Amb un compacte 4-4-2 com a esquema, el principal punt fort de Suècia és la fortalesa col·lectiva, la qual la converteix en un conjunt compacte. A falta d’estrelles, el pes diferencial recau en la figura de Forsberg, un jugador de banda capaç de desequilibrar qualsevol partit gràcies a la seva qualitat. I després, és clar, hi ha la parella ofensiva formada per Toivonen i Berg, que tot i haver-se allunyat de les grans lligues segueixen portant el gol a la sang.
El principal escull de Suècia serà Mèxic, un conjunt que de la mà d’Osorio ha augmentat la seva consistència, a la qual cal afegir un potencial individual destacable, amb figures del nivell de Vela, Corona, el Chucky Lozano, Giovani dos Santos o Chicharito Hernández. A ells, cal sumar-hi una defensa força compenetrada, amb Moreno i Reyes en l’eix i Salcedo i Layún a les bandes, i un centre del camp on Guardado posa la veterania i Herrera, la clarividència. Mèxic, a més, és una selecció més que acostumada a competir, com ho demostra el fet que encadena ja sis mundials disputant els vuitens. La nota negativa és que en tots sis va ser eliminat, fet que ha convertit els quarts de final en una autèntica obsessió.
Ja per últim, i aparentment com a convidada de pedra, hi ha Corea del Sud, que tot i gaudir d’un atac formidable es desfà en el centre del camp i en defensa, fet que pot ser tota una llosa en una cita curta com un mundial. Per acabar-ho d’adobar, els asiàtics no podran comptar amb Kwon Chang-Hoon, un jugador vital en els esquemes de Shin Tae-Yong que el passat curs va marcar 11 gols amb el Dijon. Tot el pes ofensiu, doncs, caurà en Son Heung-Min, l’estrella del Tottengam, i Hwang Hee-Chan, que aquest curs ha jugat a un altíssim nivell en el Salzburg. Ho tindran difícil, però qui sap si Corea del Sud podrà superar la primera fase per tercer cop en la seva història.
MASSA FRÀGIL
Corea del Sud té un bon atac, però fluixeja en defensa i en el centre del campLA FORÇA DEL GRUP
Suècia supleix la falta d’estrelles de primer nivell amb un esquema sense fissuresLa malastrugança de Marco Reus
“Donaria tots els meus diners per estar sa.” Aquesta frase és de Marco Reus, un jugador fantàstic que ha vist en massa ocasions com la seva carrera es veia aturada per les maleïdes lesions. Pel que fa a la selecció alemanya, el primer gran cop per a Reus es va produir pocs dies abans del mundial del Brasil, on el jugador del Dortmund tenia un lloc assegurat en l’onze. Malauradament, Reus es va trencar els lligaments del turmell esquerre en un entrenament previ. I la malastrugança es va repetir només dos anys després, en què Löw es va veure obligat a deixar Reus fora de la llista per a l’Eurocopa de França per uns “problemes físics”. Amb trenta anys ja complerts, sembla que per fi l’excel·lent jugador del Dortmund podrà disputar un mundial, tota una sort per al futbol.