Anco­rada en un pas­sat gloriós massa llunyà en el temps, Angla­terra sap que el camí no serà fàcil. Superat el mig segle d’aque­lla pri­mera i única final vençuda a Ale­ma­nya gràcies al gol fan­tasma de Geoff Hurst, el com­bi­nat anglès no ha dei­xat d’acu­mu­lar frus­tra­ci­ons en les grans cites. L’última, amb l’eli­mi­nació en mans d’Islàndia en els vui­tens de final de la pas­sada Euro­copa.

Una pata­cada que aca­ba­ria dibui­xant un període d’ines­ta­bi­li­tat en la direcció tècnica de la ban­queta dels tres lle­ons, pri­mer amb l’adeu de Roy Hodg­son i poste­ri­or­ment amb el ces­sa­ment del seu relleu, un Sam Allardyce que tan sols dura­ria dos mesos en el càrrec després de veure’s rela­ci­o­nat amb el cobra­ment de comis­si­ons il·legals en el fit­xatge de fut­bo­lis­tes. Davant d’aquest pano­rama, la FA va pren­dre la decisió de posar al cap­da­vant de les ope­ra­ci­ons Gareth South­gate.

Amb l’experiència i la base adqui­rida en els seus tres anys diri­gint la sub-21, el que ini­ci­al­ment va ser una aposta pro­vi­si­o­nal es va aca­bar con­ver­tint en l’arqui­tecte encar­re­gat de donar l’impuls a un com­bi­nat que, sota la seva direcció, s’ha mos­trat molt sòlid al llarg de la fase de clas­si­fi­cació. “És un grup jove, amb equi­li­bri en ter­mes d’experiència i de caràcter. Podria asseure’m aquí i dir que arri­ba­rem a una eli­mi­natòria o una altra, però això no sig­ni­fica res perquè hem de seguir millo­rant com a equip”, etzi­bava South­gate poc després d’anun­ciar la llista de 23 fut­bo­lis­tes.

Una con­vo­catòria tre­men­da­ment simp­tomàtica i revo­lu­cionària, si tenim en compte que tan sols cinc fut­bo­lis­tes –Cahill, Wel­beck, Jones, Ster­ling i Hen­der­son– repe­tei­xen res­pecte dels pre­sents en el mun­dial del Bra­sil. Un futur, doncs, for­jat a par­tir de l’aposta ferma per la joven­tut.