Amb ganes de rugir
Apostant fermament per la joventut, la direcció de Southgate ha donat l’impuls necessari a una Anglaterra que arriba a Rússia amb bones sensacions
Bèlgica, Tunísia i Panamà completen un grup de perfil baix
Ancorada en un passat gloriós massa llunyà en el temps, Anglaterra sap que el camí no serà fàcil. Superat el mig segle d’aquella primera i única final vençuda a Alemanya gràcies al gol fantasma de Geoff Hurst, el combinat anglès no ha deixat d’acumular frustracions en les grans cites. L’última, amb l’eliminació en mans d’Islàndia en els vuitens de final de la passada Eurocopa.
Una patacada que acabaria dibuixant un període d’inestabilitat en la direcció tècnica de la banqueta dels tres lleons, primer amb l’adeu de Roy Hodgson i posteriorment amb el cessament del seu relleu, un Sam Allardyce que tan sols duraria dos mesos en el càrrec després de veure’s relacionat amb el cobrament de comissions il·legals en el fitxatge de futbolistes. Davant d’aquest panorama, la FA va prendre la decisió de posar al capdavant de les operacions Gareth Southgate.
Amb l’experiència i la base adquirida en els seus tres anys dirigint la sub-21, el que inicialment va ser una aposta provisional es va acabar convertint en l’arquitecte encarregat de donar l’impuls a un combinat que, sota la seva direcció, s’ha mostrat molt sòlid al llarg de la fase de classificació. “És un grup jove, amb equilibri en termes d’experiència i de caràcter. Podria asseure’m aquí i dir que arribarem a una eliminatòria o una altra, però això no significa res perquè hem de seguir millorant com a equip”, etzibava Southgate poc després d’anunciar la llista de 23 futbolistes.
Una convocatòria tremendament simptomàtica i revolucionària, si tenim en compte que tan sols cinc futbolistes –Cahill, Welbeck, Jones, Sterling i Henderson– repeteixen respecte dels presents en el mundial del Brasil. Un futur, doncs, forjat a partir de l’aposta ferma per la joventut.
Canvi radical
Amb la generació dels Dele Alli, Eric Dier i Harry Kane al capdavant, el rentat de dalt a baix que ha sofert Anglaterra des de l’arribada de Southgate és total. Mostrant des del primer dia la seva preocupació per la nova fisonomia del futbol anglès, el tècnic dels tres lleons es va marcar l’objectiu de deixar enrere el problema identitari que històricament ha arrossegat el combinat britànic. “Estem intentant canviar l’estil de joc, tenim jugadors joves que es desenvolupen amb una major habilitat tècnica amb la pilota”, defensava Southgate, que en plena època de canvis ha acabat abonant-se a la defensa de tres centrals i dos carrilers. Tota una declaració d’intencions per part de Southgate, que trenca així amb l’habitual conservadorisme que ha caracteritzat l’equip anglès i aposta per un model molt estès actualment en la Premier.
UN BLOC SÒLID
Bèlgica va acabar invicta la fase prèvia, amb una mitjana de 4,3 gols per partitESTIL DE JOC
Southgate s’ha acabat abonant a la defensa de tres centrals i dos carrilersREVOLUCIÓ ANGLESA
Tan sols cinc futbolistes repeteixen respecte del mundial del BrasilROBERT, FINS AL 2020
Les prestacions mostrades han inspirat confiança en el preparador catalàBèlgica, l’eterna aspirant
Novament cridada a arribar lluny, a Bèlgica li ha arribat l’hora de la veritat. El combinat de Robert Martínez, amb una de les generacions de més talent de la història del futbol belga, intentarà fer el pas endavant que li falta per deixar de ser una eterna candidata al títol. De fonaments no li’n falten. Amb un full de ruta gairebé immaculat en la fase prèvia de classificació –28 punts de 30 de possibles i una mitjana de 4,3 gols marcats per partit–, els diables rouges confien ara igualar les semifinals de Mèxic del 1986, el seu sostre històric en una copa del món. “És normal que els futbolistes parlin de guanyar el mundial. Estan acostumats a establir grans fites amb els seus clubs”, destacava recentment el preparador català, renovat fins a l’Eurocopa del 2020 gràcies a la bona imatge i als bons resultats obtinguts al capdavant de l’equip.
Primer combinat africà a assolir un triomf en un mundial, aquesta serà la cinquena participació en una copa del món per a Tunísia, rival d’Anglaterra i Bèlgica juntament amb Panamà, que s’estrenarà en una copa del món.