Victòria històrica ahir de l’Iran a Sant Petersburg. Tot just la segona dels asiàtics en un mundial. Premi gros i feina feta. Perquè, passi el que passi a partir d’ara en aquest grup A, al combinat de Carlos Queiroz ja no li traurà ningú l’alegria del debut contra el Marroc.

L’Iran arribava a Rússia com la segona selecció que més aviat havia aconseguit el passaport per a la cita mundialista, només darrere del Brasil, i després d’un sol partit ja ha deixat clar que no ha vingut a fer de comparsa. Ha vingut a ser protagonista. En les quatre experiències anteriors en una copa del món només havia aconseguit una victòria –contra els Estats Units (2-1) a França 98– i ahir va obtenir la segona. El final de partit no podia ser més apoteòsic. Noranta-quatre minuts d’ofici per contenir el talent de Marroc i diana en el minut 95. Cinc minuts per sobre del temps reglamentari i a més amb un gol en pròpia porta de Bouhaddouz, que havia entrat pocs minuts abans per El Kaabi. Una gesta.

L’alegria dels futbolistes iranians al final del partit contrastava amb la desolació dels lleons de l’Atles. El Marroc no havia rebut ni un sol gol en tota la fase de classificació per al mundial –era l’única selecció que ho havia aconseguit– i ahir en l’estrena va regalar la victòria amb un gol imparable de cap del futbolista del St. Pauli que va deixar al seu company Munir amb cara d’incredulitat. Pitjor no es podia rebutjar la falta lateral servida per l’Iran des de l’esquerra de l’atac. Desenllaç cruel per al combinat d’Hervé Renard.

El Marroc va brillar ofensivament en els primers vint minuts de partit, amb homes com Harit i Belhanda movent-se bé entre línies. Renard, com ja havia fet en alguns partits de la fase de classificació i en algun amistós, va situar Achraf a cama canviada i va recol·locar Amrabat al lateral dret. Tots els galons els va donar a Ziyech, però el futbolista de l’Ajax no va tenir el seu millor dia. La seva millor acció, un xut precís des de fora de l’àrea difícil de connectar que va obligar a lluir-se al porter d’Iran amb una enorme estirada (79’). Va ser la millor oportunitat de gol del Marroc en tot el partit.

L’inici dels marroquins feia pensar en una exhibició, però va ser l’Iran qui va acabar portant el partit al seu terreny. En el primer temps, Munir ja va salvar el seu equip amb una doble intervenció decisiva. El porter del Numància va parar primer el xut d’Azmoun col·locant un bon peu i després va treure una bona mà en l’acció continuada per evitar el gol de Jahanbakhsh. Va ser tot el que va fer l’Iran en atac en tot el partit. Perquè el gol va arribar gairebé sense voler. El Marroc hi va posar el domini territorial i l’Iran hi va posar l’ofici i la capacitat de patiment. Els de Queiroz van sobreviure com un peix dins l’aigua en un segon temps marcat per les interrupcions constants. Si ahir va quedar clara una cosa és que a aquest Iran no li fa angúnia deixar-se dominar. Aquest escenari no l’espanta. Espanya i Portugal estan avisats. L’Iran viu còmode replegat.