El pare del Brasil

Hi va haver una època en què Ade­nor Leo­nardo Bacchi (Caxias do Sul, Bra­sil, 1961), a qui Felipe Sco­lari va deci­dir bate­jar com a Tite, era més que un entre­na­dor de fut­bol. “Quan diri­gia el Veranópolis, a prin­ci­pis dels 90, feia de tot: entre­nava l’equip, era pre­pa­ra­dor físic, fins i tot ren­tava la roba del club... Tite és l’essència del nos­tre país: superació, resis­tir l’adver­si­tat, humi­li­tat...”, relata Gil­mar dal Pozzo, expor­ter i amic íntim del selec­ci­o­na­dor, per a qui, després d’haver con­vis­cut amb les estre­tors del fut­bol modest, diri­gir la cana­rinha deu ser una tasca fins i tot sen­zi­lla. Encara que al cap­da­vant de la pen­ta­cam­pi­ona del món, les seves fun­ci­ons tam­poc tenen el límit en la ban­queta. “Per a nosal­tres és com un pare”, ha mani­fes­tat l’extrem del Chel­sea, Willian.

Mig­cam­pista frus­trat per les lesi­ons, fill d’agri­cul­tors, lli­cen­ciat en edu­cació física i àvid lec­tor, Tite ha accep­tat la vida com ha vin­gut. La seva humi­li­tat l’ha fet adap­tar-se a esce­na­ris no sem­pre favo­ra­bles. El seu afecte envers la pro­fessió i les per­so­nes ha aca­bat calant en el cor del fut­bol bra­si­ler i sobre­tot ha esca­lat en un món com­pli­cat gràcies a un deno­mi­na­dor comú: la victòria. Al Veranópolis, per exem­ple, el va clas­si­fi­car per pri­mera vegada en la seva història per jugar el tor­neig Gaúcho. “I ja es veia que era un estudiós, un pio­ner entre­nant en espais reduïts i d’idees molt for­tes”, asse­vera Dir­ceu Paulo Sala, res­pon­sa­ble de la par­cel·la espor­tiva del club. I anys més tard, aca­ba­ria dina­mi­tant la seva car­rera con­que­rint el tor­neig amb el modest Caxias do Sul, en un cer­ta­men en què el Grêmio era lide­rat per Ronal­dinho Gaúcho. “A més feia tres o qua­tre mesos que no cobràvem, en una situ­ació molt com­pli­cada, però ell ens va saber convèncer”, reme­mora Gil­mar: “Ens va dir que depeníem de nosal­tres per can­viar la situ­ació, que si ho fèiem bé podríem millo­rar econòmica­ment i fut­bolísti­ca­ment. I així va ser. Després de pro­cla­mar-nos cam­pi­ons a mi em va fit­xar el Marítimo de Por­tu­gal, i altres juga­dors de l’equip van anar a equips grans del Bra­sil com el Pal­mei­ras. Tite té això, visu­a­litza les situ­a­ci­ons molt bé.” També per al tècnic arri­ba­ria ales­ho­res l’hora d’ele­var el nivell, pri­mer fit­xant pel mateix Grêmio, al qual va fer campió de la copa del Bra­sil, i després d’un peri­ple pels millors equips del país, amb un parell d’esca­les en el fut­bol dels Emi­rats Àrabs, aca­bar fent campió de la copa Liber­ta­do­res el Corint­hi­ans per pri­mera vegada en la seva història el 2012.

Tite ve de lluny, però la seva recepta és per­ma­nent: direc­trius de joc molt clares i una relació quasi pater­nal amb els fut­bo­lis­tes. “Al Veranópolis fins i tot els feia mig de repre­sen­tant, els aju­dava a resol­dre pro­ble­mes per­so­nals. Quan un dels juga­dors havia de tro­bar una sor­tida, ell s’hi invo­lu­crava, es pre­o­cu­pava per la per­sona”, recorda Dir­ceu. “I rara­ment el veuràs escri­das­sar un dels seus juga­dors o enfron­tar-s’hi; el seu lide­ratge és des de la con­vicció”, afe­geix Fabio Cari­lle, el seu aju­dant al Corint­hi­ans i relleu al cap­da­vant del gegant pau­lista. Així, va aga­far una selecció amb el cor tren­cat a finals del 2016, encara moixa després de la dava­llada en el seu mun­dial, i li ha tor­nat una iden­ti­tat gua­nya­dora que es resu­meix en el seu expe­di­ent: 17 victòries, tres empats i tan sols una der­rota. “Ell té un plan­te­ja­ment tron­cal molt defi­nit, de línies molt com­pac­tes, i a par­tir d’aquí alter­na­ti­ves bas­tant defi­ni­des, per la qual cosa el juga­dor sem­pre té una idea del que ha de fer”, argu­menta Cari­lle. “Ha can­viat la selecció, ha exter­na­lit­zat el bon ambi­ent que sem­pre hi ha hagut a dins i m’ha sorprès molt com a entre­na­dor, és dels millor pre­pa­rats que he vist mai. Ara ho tenim tot per con­ti­nuar amb la història del Bra­sil”, ha con­fes­sat un Ney­mar Júnior que no va poder evi­tar ves­sar llàgri­mes en una roda de premsa quan Tite el va defen­sar públi­ca­ment, evi­den­ci­ant nova­ment la seva con­dició de pare d’una Bra­sil que torna a somiar en gran a través dels seus ulls, els d’algú que ha vist les pro­fun­di­tats del fut­bol gaúcho abans d’ele­var la mirada fins a Rússia 2018.