En un extrem, el meritori tercer lloc del mundial de França 98. En l’altre, la mala imatge del mundial de Brasil del 2014, en què Croàcia ni tan sols va superar la fase de grups –el premi va ser per a l’amfitriona i Mèxic–. La selecció de Zlatko Dalic sembla que ja ha triat camí. La voluntat inicial amb la qual va arribar a Rússia és emmirallar-se amb aquell meravellós equip de fa dues dècades i, per què no, intentar igualar el que a dia d’avui és encara la millor classificació dels balcànics en una copa del món.

Croàcia certament no va mostrar ahir el futbol brillant d’aquella generació que enamorava amb homes del talent de Boban, Suker i companyia, però tampoc li va caldre per superar Nigèria en el seu debut en el grup D. Aquesta Croàcia va sobrada també de talent amb homes del nivell de Modric, Rakitic i Perisic, però ahir el que realment va demostrar és ofici. I d’això, també en va sobrada. Quan no pot executar el pla A perquè el rival no ho permet, s’adapta amb certa facilitat al pla B. Nigèria, l’única selecció africana que repeteix cita mundialista, va exigir un enorme treball físic als croats i dins d’aquest escenari una figura com la de Mario Mandzukic es torna gegant. El futbolista del Juventus va ser clau en el partit. Rakitic i Modric van intentar posar certa pausa enmig del ritme intens i frenètic proposat per Nigèria, però va ser Mandzukic qui va acabar decidint. Ubicat a la banda dreta com acostuma a fer-ho amb la Juve, Mandzukic va ser l’home del partit. Incidència màxima cada vegada que va trepitjar l’àrea. Cada córner executat pels nigerians topava amb l’envergadura en defensa del dorsal 17 de Croàcia i en atac, a l’altra àrea, problemes majúsculs per als de Gernot Rohr. De fet, així van arribar els dos gols. A pilota aturada i amb Mandzukic com a protagonista. Superada la mitja hora de joc, Modric va executar un servei de cantonada des de la dreta de l’atac, Rebic va pentinar la pilota i al segon pal va aparèixer Mandzukic. La seva rematada en planxa va tocar en Etebo i la pilota va acabar al fons de la porteria. La sentència va arribar a menys de vint minuts del final i des dels onze metres. El gol de penal de Modric va ser la culminació d’una acció que havia nascut també en un altre córner. Croàcia va tornar a penjar una pilota al cor de l’àrea i allà Troost-Ekong va abraçar Mandzukic i el va fer anar a terra. Penal clar, aquest sense l’ajuda del VAR. I a diferència dels errors de Messi (Argentina) i Cueva (Perú), Modric sí que va tenir premi.