Fórmula Mandzukic

En un extrem, el meri­tori ter­cer lloc del mun­dial de França 98. En l’altre, la mala imatge del mun­dial de Bra­sil del 2014, en què Croàcia ni tan sols va superar la fase de grups –el premi va ser per a l’amfi­tri­ona i Mèxic–. La selecció de Zlatko Dalic sem­bla que ja ha triat camí. La volun­tat ini­cial amb la qual va arri­bar a Rússia és emmi­ra­llar-se amb aquell mera­vellós equip de fa dues dècades i, per què no, inten­tar igua­lar el que a dia d’avui és encara la millor clas­si­fi­cació dels balcànics en una copa del món.

Croàcia cer­ta­ment no va mos­trar ahir el fut­bol bri­llant d’aque­lla gene­ració que ena­mo­rava amb homes del talent de Boban, Suker i com­pa­nyia, però tam­poc li va cal­dre per superar Nigèria en el seu debut en el grup D. Aquesta Croàcia va sobrada també de talent amb homes del nivell de Modric, Raki­tic i Peri­sic, però ahir el que real­ment va demos­trar és ofici. I d’això, també en va sobrada. Quan no pot exe­cu­tar el pla A perquè el rival no ho per­met, s’adapta amb certa faci­li­tat al pla B. Nigèria, l’única selecció afri­cana que repe­teix cita mun­di­a­lista, va exi­gir un enorme tre­ball físic als cro­ats i dins d’aquest esce­nari una figura com la de Mario Mand­zukic es torna gegant. El fut­bo­lista del Juven­tus va ser clau en el par­tit. Raki­tic i Modric van inten­tar posar certa pausa enmig del ritme intens i frenètic pro­po­sat per Nigèria, però va ser Mand­zukic qui va aca­bar deci­dint. Ubi­cat a la banda dreta com acos­tuma a fer-ho amb la Juve, Mand­zukic va ser l’home del par­tit. Incidència màxima cada vegada que va tre­pit­jar l’àrea. Cada córner exe­cu­tat pels nige­ri­ans topava amb l’enver­ga­dura en defensa del dor­sal 17 de Croàcia i en atac, a l’altra àrea, pro­ble­mes majúsculs per als de Ger­not Rohr. De fet, així van arri­bar els dos gols. A pilota atu­rada i amb Mand­zukic com a pro­ta­go­nista. Superada la mitja hora de joc, Modric va exe­cu­tar un ser­vei de can­to­nada des de la dreta de l’atac, Rebic va pen­ti­nar la pilota i al segon pal va aparèixer Mand­zukic. La seva rema­tada en planxa va tocar en Etebo i la pilota va aca­bar al fons de la por­te­ria. La sentència va arri­bar a menys de vint minuts del final i des dels onze metres. El gol de penal de Modric va ser la cul­mi­nació d’una acció que havia nas­cut també en un altre córner. Croàcia va tor­nar a pen­jar una pilota al cor de l’àrea i allà Tro­ost-Ekong va abraçar Mand­zukic i el va fer anar a terra. Penal clar, aquest sense l’ajuda del VAR. I a diferència dels errors de Messi (Argen­tina) i Cueva (Perú), Modric sí que va tenir premi.