El perfil és el d’un jugador molt disciplinat, amb molta capacitat de treball, tècnic i amb un perfil físic, no molt exuberant des del punt de vista de l’envergadura i de la potència però sí molt gran pel que fa a volum de treball, per repetició. No hi ha ningú que els iguali en aquest sentit, no veus equips a Corea del Sud que es desfacin ni de bon tros físicament en cap moment del joc.

Perquè s’entrenen, s’entrenen, s’entrenen. És la mentalitat que hi ha a la societat i es transmet també en el futbol. Pel que fa al nivell tàctic els equips tenen marge de millora, és la gran faceta que penso que han de millorar en general. I mentalment no són equips tampoc que es desinflin, no tenen alts i baixos, són constants. En aquest sentit, serien similars a una Alemanya; tenen una mentalitat no tan emocional, no tan alterable pel resultat. Ells van amb el seu pla de joc i són molt més lineals.

Hi ha de tot. No hi ha perfils directes o un patró de joc molt marcat, és més variat. No hi recordo una obsessió per l’inici del joc, ni tampoc per buscar més en llarg o jugar més directe. Crec que faltava una mica una identitat. És una lliga on la majoria d’entrenadors són locals, hi ha molt pocs estrangers, que al final quan hi ha estrangers aporten una varietat i una riquesa que és interessant perquè una lliga millori. Pel que fa als jugadors, a la lliga tenen la limitació de tres estrangers i la majoria dels que fitxen acostumen a ser brasilers, i també alguns d’origen balcànic, és una qüestió rutinària dels clubs.

Sí. Ben segur que aquesta serà una selecció supercompetitiva en aquest mundial, pel perfil de futbolista que és el coreà i perquè, a més, disposa de jugadors de nivell molt alt. Té Son Heung-Min, que és al Tottenham i rendeix molt bé.

A l’Àfrica sempre hi ha hagut la sensació que alguna vegada alguna selecció guanyaria un mundial perquè tenen jugadors d’un talent, sobretot físic, brutal, no crec que hi hagi conjunts fora del continent africà amb unes qualitats tan extraordinàries, però sí que és veritat que mai s’han acostat a aixecar el títol, sempre han caigut abans.

Necessitaríem estona per parlar-ne..., hi ha diversos motius. Hi ha molts temes organitzatius, del que és el dia a dia, que tenen molt marge de millora, sobretot en qüestió de disciplina organitzativa. A aquests nivells, amb aquestes seleccions, en copes d’Àfrica, en copes del món, no hi hauria d’haver problemes, ni excuses, ni incidents..., i per exemple, sembla que el dia que no arribes tard, no pot ser. Jo no recordo cap dia que seguís l’horari tal com havia de ser. I això, aquestes coses, a l’alt rendiment, es noten i passen factura.

En general hi ha diferències entre les seleccions més del nord i les de les zones més interiors del continent, les de l’Àfrica pura. Al nord hi ha jugadors més tècnics, en seleccions com el Marroc o Egipte, amb un perfil de futbolista de més qualitat, amb més toc, que podria encaixar millor en la lliga espanyola perquè ens entenem. I en canvi, al centre i al sud, destaca més el portent físic que casa millor en lligues més físiques i amb més anades i tornades com la Premier o la Bundesliga.

Egipte en té una gran dependència, es va veure en el primer partit. És un dels jugadors en millor estat de forma del món, s’ha vist amb el Liverpool aquesta temporada. Salah té una gran importància, parteix de la dreta, es posa per dins, juga amb molta qualitat i, al final, marca diferències.