Un ins­tant et pot can­viar la vida i en el cas de Román Tor­res (Panamà, 1986), aquest està ben deter­mi­nat: minut 88 del par­tit con­tra Costa Rica en l’última jor­nada de clas­si­fi­cació per a la Con­ca­caf. Amb tot l’estadi Rom­mel Fernández fri­sant per un gol que els clas­si­fi­ca­ria per al mun­dial per pri­mera vegada en la història, el for­nit defensa, d’estètica cri­da­nera, amb les seves ras­tes al vent, va llançar-se a una aven­tura que aca­ba­ria des­fer­mant el crit de tot Panamà. Una incursió a l’àrea rival per acon­se­guir un gol que obri­ria un nou horitzó a un país tra­di­ci­o­nal­ment de beis­bol. I de fet, el mateix Román hau­ria pogut apos­tar per l’esport naci­o­nal. “Però quan era jove em van donar un cop amb un bat de beis­bol a l’esquena i vaig deci­dir que apos­ta­ria fort per jugar a fut­bol”, explica el for­nit cen­tral, que en una roda de premsa recent va haver d’aixe­car-se la samar­reta i exhi­bir abdo­mi­nals per com­ba­tre els sug­ge­ri­ments sobre el seu pes. I ho va fer amb un som­riure.

La seva és una història que ve de baix. “La meva infància a Panamà va ser difícil, però gràcies a Déu i als meus pares vaig poder tirar enda­vant”, con­fessa el defensa, que ja entrat en la tren­tena, difícil­ment podia ima­gi­nar que li arri­ba­ria la glòria. Però després d’una tra­jectòria ascen­dent en el fut­bol colombià i d’acon­se­guir fit­xar pel Seattle Soun­ders de l’MLS, les por­tes de la història se li van obrir de bat a bat amb un gol que li ha modi­fi­cat la quo­ti­di­a­ni­tat diària. Sobre­tot quan camina pels car­rers del seu país. “El gol està tatuat al meu cap i al meu cor. El veig tot sovint amb la meva família. M’ha can­viat la vida, i afor­tu­na­da­ment per bé. Ara quan surto a dinar amb la família la gent em saluda, em dema­nen autògrafs. Aquest afecte és una moti­vació enorme com a fut­bo­lista”, asse­nyala el cen­tral, que fins i tot ha estat pro­ta­go­nista d’una cam­pa­nya de la marca Nike, amb una samar­reta amb la seva silu­eta al davant, un fet inèdit a l’Amèrica Cen­tral. “Ser el pri­mer fut­bo­lista d’aquesta zona a tenir una samar­reta per­so­na­lit­zada per Nike és un orgull. He pogut com­plir molts som­nis, com per exem­ple obrir la meva pròpia acadèmia de fut­bol al meu país”, asse­nyala Román, que ha hagut de recu­pe­rar-se a cor­re­cuita d’una lesió per poder coman­dar el seu país a Rússia com a gran refe­rent defen­siu.

Gràcies a ell i al seu moment de glòria al país, 50 nens de bar­ris mar­gi­nals com El Chor­ri­llo, Curundú i Bar­raza tin­dran l’opor­tu­ni­tat d’obte­nir beques i somiar en el fut­bol. “Vaig créixer igual que ells, en un lloc on no hi ha gai­res espe­ran­ces. Aju­dar-los és el mínim que puc fer”, con­clou la silu­eta del fut­bol pana­meny.