Rastes al vent
Grup G. Román Torres és ídol nacional a Panamà després d’aconseguir el gol que permetrà al conjunt centreamericà estrenar-se en una copa del món
Un instant et pot canviar la vida i en el cas de Román Torres (Panamà, 1986), aquest està ben determinat: minut 88 del partit contra Costa Rica en l’última jornada de classificació per a la Concacaf. Amb tot l’estadi Rommel Fernández frisant per un gol que els classificaria per al mundial per primera vegada en la història, el fornit defensa, d’estètica cridanera, amb les seves rastes al vent, va llançar-se a una aventura que acabaria desfermant el crit de tot Panamà. Una incursió a l’àrea rival per aconseguir un gol que obriria un nou horitzó a un país tradicionalment de beisbol. I de fet, el mateix Román hauria pogut apostar per l’esport nacional. “Però quan era jove em van donar un cop amb un bat de beisbol a l’esquena i vaig decidir que apostaria fort per jugar a futbol”, explica el fornit central, que en una roda de premsa recent va haver d’aixecar-se la samarreta i exhibir abdominals per combatre els suggeriments sobre el seu pes. I ho va fer amb un somriure.
La seva és una història que ve de baix. “La meva infància a Panamà va ser difícil, però gràcies a Déu i als meus pares vaig poder tirar endavant”, confessa el defensa, que ja entrat en la trentena, difícilment podia imaginar que li arribaria la glòria. Però després d’una trajectòria ascendent en el futbol colombià i d’aconseguir fitxar pel Seattle Sounders de l’MLS, les portes de la història se li van obrir de bat a bat amb un gol que li ha modificat la quotidianitat diària. Sobretot quan camina pels carrers del seu país. “El gol està tatuat al meu cap i al meu cor. El veig tot sovint amb la meva família. M’ha canviat la vida, i afortunadament per bé. Ara quan surto a dinar amb la família la gent em saluda, em demanen autògrafs. Aquest afecte és una motivació enorme com a futbolista”, assenyala el central, que fins i tot ha estat protagonista d’una campanya de la marca Nike, amb una samarreta amb la seva silueta al davant, un fet inèdit a l’Amèrica Central. “Ser el primer futbolista d’aquesta zona a tenir una samarreta personalitzada per Nike és un orgull. He pogut complir molts somnis, com per exemple obrir la meva pròpia acadèmia de futbol al meu país”, assenyala Román, que ha hagut de recuperar-se a correcuita d’una lesió per poder comandar el seu país a Rússia com a gran referent defensiu.
Gràcies a ell i al seu moment de glòria al país, 50 nens de barris marginals com El Chorrillo, Curundú i Barraza tindran l’oportunitat d’obtenir beques i somiar en el futbol. “Vaig créixer igual que ells, en un lloc on no hi ha gaires esperances. Ajudar-los és el mínim que puc fer”, conclou la silueta del futbol panameny.