Bèlgica imposa la seva millor tècnica

Bèlgica no és favo­rita, però sí can­di­data al títol. No té la con­dició de favo­rita d’Ale­ma­nya, Bra­sil, França, Espa­nya o Argen­tina, però sí que és una selecció molt a tenir en compte per l’enorme qua­li­tat de la gene­ració de fut­bo­lis­tes que diri­geix el tècnic català Robert Martínez. Pre­ci­sa­ment aquesta qua­li­tat és la que va aju­dar els dia­bles ver­mells a sumar la seva pri­mera victòria en aquest mun­dial con­tra la debu­tant Panamà, que va resis­tir els pri­mers 45 minuts gràcies a la bona tasca del cen­tral Román Tor­res i el por­ter Penedo. També al tra­mat defen­siu ideat per Hernán Darío Gómez, que impe­dia a De Bruyne tro­bar Hazard i, encara menys, con­nec­tar amb Lukaku.

La idea del tècnic colombià i la poca velo­ci­tat en la cir­cu­lació de pilota dels bel­gues van fer que els pana­menys no pas­ses­sin angúnies i fins i tot pogues­sin gau­dir dels seus pri­mer minuts en una copa del món. Román Tor­res va ser pro­ta­go­nista en la pri­mera part. L’home que, amb el seu gol va per­me­tre a Panamà clas­si­fi­car-se per pri­mera vegada per a un mun­dial, va impe­dir un gol can­tat de Lukaku poc després d’haver fet una cessió dolenta al seu por­ter que no va poder apro­fi­tar un Hazard que ho va pro­var quan aca­bava la pri­mera part amb un bon xut, al qual va res­pon­dre Penedo.

La segona part va ser ben dife­rent. Bèlgica havia vist el que havia pas­sat amb favo­ri­tes com Ale­ma­nya, Argen­tina i Bra­sil i no esta­ven dis­po­sats els de Robert Martínez a repe­tir l’errada, així que amb un inici valent van aca­bar amb la resistència i les il·lusi­ons de Panamà. El davan­ter del Nàpols Dries Mer­tens, que havia estat el millor dels bel­gues en la pri­mera part, va engal­tar una volea impa­ra­ble per a Penedo.

Des d’aquell moment, Bèlgica, que no va fer un gran joc col·lec­tiu, va poder impo­sar l’enorme supe­ri­o­ri­tat tècnica dels seus juga­dors. Sobre­tot perquè Panamà es va desen­dreçar i va per­dre l’ordre. D’una bona jugada de Hazard va néixer el segon gol. El va fer Lukaku de cap, però enorme va ser la cen­trada amb l’exte­rior del peu d’un De Bruyne que s’ha con­ver­tit en el gran gene­ra­dor de joc del com­bi­nat de Robert Martínez.

Lukaku havia man­tin­gut una dura pugna amb Román Tor­res durant tot el par­tit de la qual començava a sor­tir ven­ce­dor. Encara va ser més evi­dent la supe­ri­o­ri­tat del gole­ja­dor del Manc­hes­ter Uni­ted quan va cul­mi­nar amb un toc exqui­sit un con­tra­a­tac que havia ini­ciat De Bruyne i al qual havia donat con­tinuïtat Eden Hazard.

Tenia davant seu una de les selec­ci­ons més dèbils d’aquesta copa del món, però els dia­bles ver­mells van demos­trar ahir que tenen qua­li­tat per arri­bar molt lluny a Rússia si les seves estre­lles acon­se­guei­xen la regu­la­ri­tat que els ha fal­tat en altres cites.