31 de maig del 2002. El World Cup Stadium de Seül és l’escenari del partit inaugural del mundial que organitzen conjuntament Corea del Sud i el Japó, un duel en què s’enfronten la vigent campiona, la temible França de Zidane, Henry, Trezeguet i companyia, i una de les teòriques ventafocs del torneig, el Senegal, excolònia francesa, que participa per primer cop en una copa del món. I, com va succeir el 1990, quan el Camerun de Roger Milla va vèncer l’Argentina de Maradona, els lleons de Teranga van causar sensació i, gràcies a un solitari gol de Bouba Diop, es van imposar a França i van encetar un dels relats més meravellosos de la història dels mundials. “Sabíem que tot el món estaria pendent de nosaltres, així que no podíem desaprofitar una ocasió única com aquesta”, va afirmar després del duel El Hadji Diouf, una de les estrelles d’aquella selecció, que no trigaria gaire a guanyar-se les simpaties de tot el planeta.

Per entendre el miracle senegalès del 2002, cal retrocedir dos anys en el temps, quan la federació va decidir apostar pel tècnic francès Bruno Metsu –que passaria a anomenar-se Abdu Karim en convertir-se a l’islam–, un entrenador que, en comptes d’apostar per la disciplina i la mà de ferro per dirigir els díscols jugadors africans, va imposar l’alegria, el futbol ofensiu i l’estímul del talent com a línies mestres, un canvi de rumb que va transformar els lleons de Teranga, ja que en aquell grup de jugadors predominava la qualitat, amb futbolistes com Salif Diao, Fadiga, Diouf i Camara. I així va ser com el Senegal, contra tot pronòstic, va assolir un bitllet per al mundial del 2002 en superar en la fase de classificació potències com el Marroc i Egipte. I és clar, assolit el miracle, havia arribat l’hora d’aprofitar l’experiència per fer història, que no s’acabaria amb la llegendària victòria contra França. En la segona jornada, els de Metsu es van enfrontar amb Dinamarca, un conjunt sòlid i experimentat, que acabaria liderant el grup, amb jugadors com Sörensen, Grönkjaer, Gravesen i Tomasson. Els escandinaus, a més, es van avançar amb un gol de penal, però el Senegal va treure l’orgull i va empatar a l’inici del segon temps, en una gran acció personal de Fadiga que va finalitzar Diao i que va mantenir el somni intacte. I encara hi faltava la cirera: l’històric partit contra l’Uruguai de Recoba, Darío Silva i Forlán, un duel en què el Senegal, amb el seu futbol descaradament ofensiu, va ser capaç d’avançar-se 3-0, i després, amb la reacció dels charrúas, que van aconseguir fer pujar el 3-3 al marcador, va aguantar un empat que li va valdre el bitllet per als vuitens i que va deixar fora del torneig el mateix Uruguai i França.