L’olfacte de Kane
Grup G. Amb dos gols gairebé calcats a la sortida d’un córner, l’ariet del Tottenham guia Anglaterra cap a una victòria agònica contra Tunísia
Harry Kane és un golejador acreditat. L’ariet de 24 anys acumula quatre temporades superant la barrera de les 20 dianes en la Premier League –en aquesta última n’ha fet 30– i ahir en la seva posada en escena en una copa del món no va defraudar i va marcar un doblet que va servir a la seva selecció, Anglaterra, de la qual és el capità, per encetar el torneig amb una victòria contra Tunísia. En els dos gols, gairebé calcats, el 9 va exhibir el seu instint depredador caçant dues segones jugades a la sortida d’un córner; la primera va servir per obrir el marcador, i la segona, en el minut 91, per donar els tres punts de forma agònica al combinat dirigit per Gareth Southgate, que no hauria d’haver patit tant, tenint en compte l’actuació que va protagonitzar en el primer temps.
I és que l’inici d’Anglaterra va ser aclaparador. Ben tancats al darrere amb els tres centrals i els dos carrilers, en atac, el volum ofensiu que van generar els three lions va ser molt important. Amb Henderson en el comandament de les operacions llançant i distribuint, Dele Alli, Lingard i Sterling davant seu movent-se entre línies i picant en profunditat i amb els carrilers incorporant-se amb assiduïtat, el combinat britànic, dominador de la pilota, va arribar múltiples vegades a la porteria de l’equip africà, que va tenir en els seus porters –el titular Hassen es va lesionar en els primers compassos de partit i va haver de ser rellevat per Ben Mustapha– i en la mala punteria anglesa els seus principals aliats. Tot i això, Kane va fer el primer, recollint dins l’àrea petita un rebuig del porter Hassen a un cop de cap de Stones després d’un córner, amb un gol que s’intuïa ja per la quantitat d’aproximacions acumulades. De fet, van fregar el segon els anglesos, amb ocasions claríssimes de Lingard –en va tenir tres amb un pal inclòs–, de Henderson, Dele Alli i Stones, però van perdonar i en una acció absurda de Walker van concedir un penal. Sassi va transformar la pena màxima i els tunisians van marxar amb el marcador igualat al descans.
I el pas pels vestidors va canviar el guió. En el segon temps, les àguiles de Cartago van sortir amb tres centrals, es van assentar al darrere i van deixar sense resposta Anglaterra, que no va ser capaç de crear res perillós. Ni tan sols a pilota aturada, amb la qual havien martiritzat en el primer acte al seu rival, els three lions van inquietar, fins al temps afegit. En un altre córner, com en el 0 a 1, Maguire va guanyar la partida al seu marcador, va prolongar la pilota al segon pal, on hi havia Kane amb la canya preparada, i que amb un cop de cap va tombar la resistència tunisiana. L’olfacte golejador del capità li val el primer triomf d’Anglaterra.