100 i pocs més
Gerard Piqué suma 99 partits amb la selecció espanyola i avui contra l’Iran igualarà el seu bon amic Carles Puyol i entrarà en el selecte grup de jugadors amb 100 o més partits disputats amb la ‘roja’
Guanyador d’un mundial i una Eurocopa, buscarà dir adeu com a internacional, una decisió anunciada fa temps, marxant “per la porta gran” amb un altre títol
Gerard Piqué forma part de la millor generació de la selecció espanyola, guanyadora de l’únic mundial que hi ha a les vitrines de la FEF i de dues eurocopes, tot i que ell no va estar en la del 2008, i avui contra l’Iran, en què el combinat que dirigeix Fernando Hierro buscarà fer un pas quasi decisiu per classificar-se per als vuitens de final, tornarà a escriure el seu nom amb lletres d’or en la història de la roja, ja que disputarà el seu partit número 100. D’aquesta manera, el central blaugrana igualarà els partits que també va disputar amb la selecció espanyola el seu excompany i bon amic Carles Puyol, i entrarà en el selecte grup de jugadors que sumen 100 partits o més, que ara només està format per una dotzena de noms. Iker Casillas n’està encara al capdavant (167 partits) i també hi són altres il·lustres com Xavi Hernández, Andoni Zubizarreta i Raúl González, més alguns dels que estan a Rússia, com Sergio Ramos, Andrés Iniesta, David Silva i Sergio Busquets. Piqué no superarà, però, per gaire la barrera dels cent, ja que aquest mundial suposarà el seu punt final en la carrera amb la roja. Així ho va confirmar el mes de gener passat, quan va renovar amb el Barça fins al 2021, tot i que ja ho havia anunciat en calent després d’un partit contra Albània, “fart de polèmiques”, després que se l’acusés, de manera errònia, de tallar les mànigues perquè no es veiés la bandera espanyola. I així es va refermar fa només uns dies, tret d’un gir de 180 graus que, encara que no descarta del tot, sembla més que improbable, com ell mateix ha explicat: “Ja ho vaig dir en el seu dia i la decisió és bastant ferma. Mai saps al cent per cent què passarà, encara que quan dic una cosa, l’acostumo a complir, i crec que ha arribat el meu moment. Esperem poder guanyar i marxar per la porta gran.”
Fa poc menys de deu anys que va començar la història de Piqué amb la selecció espanyola absoluta. Hi va debutar en la temporada en què va tornar al Barça, i ben de pressa, com li va passar de blaugrana amb Guardiola, es va convertir també en una peça clau en la roja amb Vicente del Bosque, primer formant parella a l’eix de la defensa amb Puyol i, un cop l’excapità blaugrana va dir prou, amb el madridista Sergio Ramos. Amb les categories inferiors ja havia guanyat un Europeu sub-19, el 2006, i quatre anys més tard alçava la copa del món a Sud-àfrica en una selecció amb clar segell blaugrana, un títol al qual també hi sumaria l’Eurocopa de Polònia i Ucraïna.
No tot, però, han estat experiències agradables per a Piqué a la selecció espanyola. I no perquè no hagi mostrat un compromís que a molts altres ja els hauria agradat tenir. El pitjor, sense cap mena de dubte, han estat els constants xiulets i insults que ha hagut de suportar, tant en partits com en entrenaments, sobretot des d’aquella celebració del segon triplet blaugrana en què es va recordar del Madrid i també des que va començar a manifestar-se a favor del dret a decidir del poble català. Fins i tot Del Bosque, més d’un cop, va haver de sortir en defensa seva. “Gerard sempre ha estat un paio exemplar, un company excel·lent i un bon professional”, va assegurar l’exseleccionador espanyol quan es va acomiadar del càrrec, i també ha justificat posteriorment la decisió de Piqué de plegar de la selecció espanyola: “Jo crec que els jugadors que han arribat als 100 partits o que estan a punt d’assolir aquesta xifra com ell, s’han guanyat el dret a decidir sobre el seu futur. I ell ha demostrat de sobres estar compromès i haver estat eficaç amb la selecció espanyola.”
Ja sense Del Bosque, la cosa no ha canviat amb Julen Lopetegui, que no ha dubtat tampoc a continuar comptant amb el blaugrana, fix durant tota la fase de classificació per al mundial, el tercer que disputa després del de Sud-àfrica, on va tocar el cel, i el del Brasil, on no va evitar el desastre. En total, són ja 99 partits amb la selecció espanyola i 5 gols marcats. L’objectiu està clar: que siguin 105, cosa que equivaldrà a ser en la final del 15 de juliol a Moscou. Passi el que passi, qui més ho agrairà serà el Barça, ja que, als 31 anys, Piqué ja es podrà centrar exclusivament –en l’aspecte esportiu– en el conjunt blaugrana, on com a mínim li queden encara tres temporades més.