Circula en les últimes hores a través de la xarxa una imatge de Cristian Pavón (Aniscate, Argentina, 1996) atenuat amb una fina cabellera rossa i una petita cinta per contenir-la sobre el front. Un pentinat desendreçat i que no ofereix equívocs, que només pretén fusionar la silueta de la nova sensació del Boca Juniors amb el look de Claudio Paul Caniggia. I ser Caniggia, a l’Argentina, no és ser un qualsevol. El Cani, o el Pájaro, com se’l reconeix afectuosament, simbolitza sang calenta, velocitat, desequilibri, una capacitat per fer-se grans en moments en què el més normal és abaixar les orelles. En l’era de Maradona, la gent adorava l’“hijo del viento”, el del gol als brasilers a Itàlia 90, que encara serveix a la murrieria argentina per idear cançons en contra de l’etern rival. I en l’era de Messi, l’entorn de l’albiceleste s’ha cansat de buscar el seu Caniggia, il·luminat primer en la figura de Carlos Tévez, futbolista de carrer, sorgit d’un dels barris més precaris del gran Buenos Aires, amb un carisma indiscutible, i ara en Pavón, noi de la província de Córdoba, de l’interior argentí, i que futbolísticament té atributs que l’han fet conquerir el cor de la Bombonera: atreviment i valentia, velocitat i coratge, tot el que reclama l’argentí del carrer. “Les samarretes del Boca i de la selecció són grandíssimes; quan me les poso sento que m’hi jugo la vida. És un sentiment fortíssim”, assegura l’extrem, que quan era petit somiava ser com Messi. Ara el tindrà al seu costat, braç a braç, per intentar redreçar les sensacions d’una selecció argentina que va arrencar sense passió contra Islàndia, sense laterals profunds –que no en té–, ni extrems per oferir desequilibri. Fins que va entrar Pavón, que en el tram final va desafiar la fèrria defensa islandesa, provocant fins i tot un penal que el col·legiat ni el VAR van apreciar. Però que ho era.

Kichán, com el criden els seus companys per la deformació del seu nom (al seu germà petit no li sortia Cristian quan eren nens, i se li va quedar), va debutar a primera divisió argentina amb 17 anys, amb la samarreta de Talleres de Córdoba, i des d’aleshores no ha deixat de créixer, fins al punt d’elevar-se a l’alçada de Tévez entre els aficionats del Boca Juniors. Pavón té l’aval del poble. Però encara més important, té el de Messi. “La veritat és que he trobat un nou soci en Pavón. És ràpid, marca la diferència”, ha arribat a proclamar el 10. “Té una sintonia especial amb Leo”, ha confirmat Sampaoli, que a la desesperada en l’intent de dotar d’una identitat la seva selecció, accedirà al clam popular i entregarà pista a Cristian Pavón, a qui ahir el diari Olé ja batejava com “el nieto del viento”. Un titular còmplice amb Caniggia i amb l’esperança que hi hagi llum per a l’albiceleste a Rússia.