El 3 de novembre de l’any passat el drama es va apoderar de la Perú futbolística. Paolo Guerrero, el referent, el capità i líder espiritual del combinat bicolor, era castigat per la FIFA amb una sanció que el deixava sense copa del món. Al Perú es va plorar i es va lamentar la notícia i els principals diaris peruans van reflectir el sentiment de la gent peruana l’endemà. “Perquè jo sí que crec en tu” (Líbero), “Força, Paolo!” (La República), “Som guerrers” (Depor), van ser algunes de les portades amb la imatge en gran d’El Depredador, l’endemà d’esclatar una notícia qualificada de tragèdia. “Soc innocent”, clamava aleshores el futbolista, que iniciava una batalla per provar-ho i que sempre va rebre l’escalf de tot un país, que va abocar-se en la causa.

De fet, poc abans que el tribunal federal de Suïssa deixés en suspens el càstig i l’autoritzés a disputar el mundial, milers de persones van concentrar-se a Lima en una marxa per donar-li suport que va anar pels carrers de la ciutat i va acabar a l’Estadio Nacional, que es va omplir de samarretes bicolor i pancartes per reclamar la presència del davanter a Rússia. Fins i tot, el president del país, Martín Vizcarra, va reunir-se amb ell, per expressar-li la seva solidaritat davant “d’aquesta injusta decisió”, segons va explicar el dirigent.

Guerrero, de 34 anys, és un ídol absolut al Perú. L’ariet, que de ben jove va marxar a Alemanya per jugar primer al Bayern i després a l’Hamburg, i que més tard va posar el rumb cap al Brasil per defensar la samarreta del Corinthians i la del Flamengo, club al qual pertany ara, és el màxim golejador històric del combinat bicolor –35 dianes en 87 partits–. El seu pes en la selecció és inqüestionable, seu va ser el gol que la va classificar per a la repesca, que va permetre a l’equip peruà tornar a un mundial 36 anys després, però és que el Perú, sense la seva presència, no només perdia el seu emblema i millor futbolista, també es quedava sense algú amb gran ascendència en el grup.

“És la figura més important del Perú en els últims temps, jo he jugat al seu lloc i és dels millors davanters que he vist a la meva vida. És un jugador que desperta la meva admiració”, va assegurar el seleccionador, Ricardo Gareca, sobre el capità. “Per la seva forma de desenvolupar-se amb el grup, pel seu professionalisme, és el nostre referent”, va dir el tècnic, que va esperar Guerrero fins al final, concretament fins a l’últim dia de maig, quan la justícia suïssa va donar-li el vistiplau. L’ariet és una peça imprescindible en un equip que, com el poble peruà, també l’idolatra.

“Sempre ens ha inculcat la humilitat per sobre de totes les coses i és un líder per a nosaltres. Qui no voldria ser com Paolo, un gran exemple”, va explicar l’atacant Edison Flores. “És el capità i molts de nosaltres l’admirem. És únic en el nostre país i en el futbol mundial”, va argumentar Christian Cueva, un altre dels integrants d’un vestidor que va sentir el buit del 9. “Tots hem patit i seguim patint amb ell. És el nostre capità i líder i el nostre amic”, va indicar Yoshimar Yotún. “Recordo quan ens vam reunir amb ell i Cueva abans de la repesca, i ens va demanar que ens classifiquéssim per al mundial, que ell ja no podia. És el somni de tots”, va asseverar Alberto Rodríguez, l’home que ha dut el braçal durant l’absència de Guerrero, model per als seus companys, pels quals es preocupa i als quals ajuda. Recentment, Cueva, que milita al São Paulo brasiler, en la mateixa lliga que Guerrero, va explicar que l’ariet va trucar-li per renyar-lo després de presentar-se tard a l’entrenament en la pretemporada amb el seu equip. “Em va insultar molt. Primer em va trucar per calmar-me, perquè pensés les coses que no havia de tornar a fer i després em va renyar. Vam parlar uns 45 minuts i realment em va servir de molt”, va reconèixer Cueva.