Amb més sort que joc
La selecció espanyola va trobar en l’Iran un mur impenetrable, que només va poder fer caure gràcies a un rebot de Diego Costa
Els de Queiroz van marcar, però el VAR va anul·lar el gol
Després de jugar a un nivell més que notable en el primer partit contra Portugal i aconseguir només un empat, la selecció espanyola va guanyar ahir l’Iran en un xoc en què va jugar a un nivell molt inferior, incomodada per un rival que va practicar una defensa extraordinària i que només va veure com Beiranvand encaixava un gol en una jugada afortunada per a Espanya, un refús d’un defensa quan tractava d’allunyar la pilota de la seva àrea que va tocar en el genoll del davanter de l’Atlético de Madrid, Diego Costa, que ja ha fet tres gols en aquesta copa del món.
Sabia la selecció espanyola que es trobaria un rival difícil en la segona jornada, però segur que no s’imaginava que tant. L’Iran només havia encaixat dos gols en dos anys i ahir va demostrar per què. Després de derrotar de manera sorprenent el Marroc en la primera jornada, el combinat de Carlos Queiroz buscava una altra heroïcitat, sumar contra Espanya. No li calia guanyar, amb un empat ja feien saltar la banca. I van posar en pràctica el que millor saben fer, defensar-se. Ho van fer de manera excel·lent durant tota la primera part, en què van mantenir la seva porteria a zero. No només no van encaixar gols els iranians, és que la selecció espanyola no va tenir ni una oportunitat clara per marcar. La pilota la va tenir en tot moment Espanya, va ser un monòleg de la selecció de Fernando Hierro, però sense efectivitat. Sabien els jugadors espanyols que havien de moure la pilota i tenir paciència per trobar un forat en una defensa d’onze homes i ho van fer de costat a costat de l’àrea, com si d’un partit d’handbol es tractés. Paciència, però poca efectivitat a causa de l’ordre espartà dels iranians. Sempre ben col·locats, ben escalonats, quan no arribava una cama ho feia una altra. I si era necessari perdre temps, cap problema. Un crit i a terra, per desesperació dels jugadors espanyols, que només van estar a prop del gol en un xut de Silva que va desviar un defensa.
Retocs de Hierro
La segona part va ser diferent ja d’inici. Hierro va fer algun retoc tàctic que va crear més problemes en el combinat iranià. Lucas Vázquez es va obrir a la banda dreta, va quedar enganxat a la línia de calç, l’esquerra era per a Jordi Alba, i Silva i Isco es col·locaven entre línies. Va entrar molt més en joc el jugador del Real Madrid i això ho va notar la selecció espanyola, que movia la pilota amb més velocitat i que en deu minuts va crear més perill que en tota la primera part. Gerard Piqué, en el seu partit número cent, va poder marcar a la sortida d’un córner i Sergio Busquets ho va poder fer amb un xut des de fora de l’àrea que va aturar el porter. A la tercera, va arribar el gol. Amb més sort que talent. Una passada a l’interior de l’àrea cap a un Diego Costa que corria i corria, es demarcava i es desmarcava i buscava espais sense encert, va acabar dins la porteria iraniana després d’un refús d’un defensa que va tocar al genoll del davanter de l’Atlético de Madrid. Havien refusat tantes pilotes en defensa els iranians que una els va jugar una mala passada.
El gol havia de tranquil·litzar una selecció espanyola que havia arribat a desesperar-se en el tram final de la primera part, però li esperava una sorpresa, a la selecció de Fernando Hierro. L’Iran defensa molt bé, però també és capaç de crear perill, sobretot en jugades a pilota aturada, beneficiat pel físic d’alguns dels seus homes.
No era d’esperar, però De Gea, que va jugar tot i la greu errada que va cometre en el segon gol de Portugal en el primer partit, va passar per diverses situacions de perill. Karim va rematar amb la dreta a l’exterior de la xarxa en una jugada que els milers d’iranians que hi havia a l’estadi van cantar com a gol. Mehdi va demostrar la seva potència en el joc aeri en dues rematades de cap que van fregar el pal del travesser de la porteria espanyola, que va tenir un ensurt més greu en una falta lateral que Ezatolahi va encertar a convertir en gol. Ho celebrava d’allò més tota la selecció iraniana quan l’assistent va aixecar la bandera per assenyalar fora de joc. Moments de dubte per la revisió del VAR i finalment gol ben anul·lat que va facilitar la primera victòria espanyola en el mundial, un triomf que posa la selecció de Fernando Hierro amb un peu i mig en els vuitens de final. Dilluns s’enfronta al Marroc, ja eliminada i en té prou amb un empat. Les altres dues seleccions amb possibilitats en aquest grup, l’Iran i Portugal, s’enfronten entre si, presumiblement jugant-se l’altra plaça que dona pas a a la següent fase.