La història de Keylor Navas és la d’un David vivint en l’interior de Goliat. La d’algú condemnat a conviure amb la sensació que allò no és per a ell. La d’una lluita constant des de la inferioritat moral. Amb l’afegit que el costa-riqueny ha derrotat el gegant mil vegades. A una escena humiliant, amb De Gea cap a Madrid i només una errada del fax evitant el final del seu somni, triomfar de blanc, Keylor hi va respondre amb una Champions. I al fervent desig de Florentino Pérez d’apartar-lo novament de la porteria del Bernabéu amb el fitxatge de Kepa Arrizabalaga, només sufocat per Zinedine Zidane, el porter de San Isidro va correspondre amb una nova orelluda, la seva tercera en quatre temporades.

Però qui ha nascut en la dificultat sap que la lluita sempre continua. I Navas, que ha construït la seva història pedra sobre pedra, no coneix estiu sense turbulències. És història del Real Madrid, però sempre sota una capa d’indiferència que només se supera amb un caràcter reposat i una fe irrompible en Déu. Keylor Navas torna a la competició que li va canviar la vida fa quatre anys al Brasil, i torna a ser el David a la intempèrie, bandera de la selecció de Costa Rica en un duel desigual contra la canarinha en què a més el porter tico calibrarà forces amb el darrer candidat a apartar-lo de la porteria de Chamartín, Alisson Becker.

Navas, que ha perdut el seu escut a la casa blanca amb l’adeu de Zidane, conserva l’esperança de mantenir la cadira. “M’agradaria que Lopetegui comptés amb mi”, va reconèixer ahir. Però la irrupció del porter de la Roma s’ha convertit en una oportunitat per a Florentino per culminar un procés que esportivament no ha necessitat, però que fa temps que ronda. Avui, sobre la gespa del Krestovski de Sant Petersburg, en una porteria Keylor mirarà de guanyar una més de les seves interminables batalles. A l’altra, Alisson voldrà demostrar tot el potencial que ha desplegat aquesta temporada a Roma, on ha demostrat que era un predestinat. Fill de porter de futbol amateur i de portera d’handbol, germà de porter professional (Muriel Becker, que juga a l’Os Belenenses), Alisson ha estat fonamental en la gesta giallorrossa en la Champions League, s’ha guanyat els elogis de l’incomparable Dino Zoff, que el va incloure en el selecte grup dels millors porters del planeta, i s’ha guanyat un lloc fix en la selecció, on comparteix dia a dia amb Taffarel. “És en una línia de creixement ideal, també amb el joc de peus. Alisson és a prop de ser el porter perfecte”, ha observat el llegendari porter de la canarinha. “A més té un entorn molt estructurat. A diferència de molts dels nois que sorgeixen aquí al Brasil, que venen de llocs difícils, ell ve d’una família que li ha donat molt de suport i molta tranquil·litat”, explica Daniel Pavan, actualment entrenador del primer equip de l’Internacional de Porto Alegre, club en què primer va dirigir el seu germà, Muriel, i, posteriorment, a partir de 12 anys, el mateix Allison. “Quan tenia 15 anys va començar a anar amb les seleccions inferiors del Brasil i s’intuïa que tindria un bon futur, però si una cosa l’ha fet anar endavant,és la seva cultura del treball”, explica el tecnic, amb qui va millorar molt el seu joc de peus. “Sempre li deia que el porter modern havia de portar-ho incorporat i ara quan el veig amb la Roma noto que ha millorat encara més, que continua evolucionant”, hi afegeix Pavan.

En tan sols una temporada com a titular a la Serie A, Alisson ha fet créixer unes expectatives que l’han dut a Rússia com a pal de paller del Brasil, un país on la passió per jugar amb els peus li ha impedit tenir grans goleiros i on ara el porter de Novo Hamburgo, en el mateix entorn en què fa quatre anys es va coronar Keylor Navas, pot convertir-se en la nova obsessió de Florentino Pérez.