La gloriosa història de la selecció d’Alemanya està farcida de grans davanters, depredadors del nivell de Gerd Müller, Rummenigge, Völler, Klinsmann o Klose, i només citant els més recordats. Des de la retirada d’aquest últim, el 2016, però, la Mannschaft va quedar òrfena d’home gol, tant per la falta d’un killer alemany de primeríssim nivell com per l’estil coral implantat per Joachim Löw, que no requeria un 9 pur per continuar aconseguint grans resultats. L’estiu del 2016, però, tot just després de l’eliminació d’Alemanya de l’Eurocopa i de la retirada de Klose, un nom va ser el centre per uns dies de l’actualitat del futbol alemany, el de Timo Werner, la gran promesa de l’Stuttgart, que va decidir canviar d’aires perquè considerava que al club de Baden-Württemberg, en plena crisi, la seva llaminera carrera s’havia estancat. Werner, però, en comptes de marxar a un dels gegants d’Alemanya, va anar al Red Bull Leipzig, a canvi de deu milions d’euros, un club amb molts diners creat el 2009 que precisament aquella temporada debutaria en la Bundesliga.

En les seves primeres tres temporades a l’elit, en què va acumular rècords de precocitat, Timo Werner només va ser capaç de marcar 13 gols en 95 partits. Acabat el seu primer curs al Leipzig, el davanter n’havia fet 21, un rendiment clau perquè el club de Red Bull aconseguís una històrica segona posició. A banda de la seva eclosió com a golejador, aquella campanya Werner també va fer un salt exponencial des del punt de vista psicològic. I tot, després de fingir un penal contra el Schalke 04, una acció que li va valdre l’animadversió de totes les aficions rivals, ja contrariades amb les formes de nou-ric del Leipzig. En cada partit, Werner va haver de suportar insults i càntics, cosa que finalment va afectar negativament el seu rendiment. El davanter, però, va acceptar la situació i va acudir a un especialista fins a superar l’angoixa, cosa que, segons va admetre ell mateix, el va enfortir moltíssim, i es va erigir en un davanter molt més madur i mortífer. L’eclosió de Werner, és clar, no va passar desapercebuda per a Joachim Löw, que al maig el va convocar per a un parell de partits. El gran moment del davanter, però, va arribar a l’estiu, en la copa Confederacions, en què va marcar els seus tres primers gols amb la selecció absoluta. Reconegut a Alemanya, a Werner li faltava, però, exportar el seu nom a la resta d’Europa, i això ho va aconseguir la temporada passada, en què als seus 13 gols en la Bundesliga n’hi va afegir tres en la Champions i quatre en l’Europa League. No només s’havia assegurat un lloc en la llista definitiva per al mundial, sinó també una posició privilegiada en l’agenda dels gegants del vell continent.