L’hereu de Klose
Amb només 22 anys, Timo Werner s’ha fet un lloc en la punta de l’atac d’Alemanya, posició des de la qual espera reeditar les grans actuacions del seu ídol
La gloriosa història de la selecció d’Alemanya està farcida de grans davanters, depredadors del nivell de Gerd Müller, Rummenigge, Völler, Klinsmann o Klose, i només citant els més recordats. Des de la retirada d’aquest últim, el 2016, però, la Mannschaft va quedar òrfena d’home gol, tant per la falta d’un killer alemany de primeríssim nivell com per l’estil coral implantat per Joachim Löw, que no requeria un 9 pur per continuar aconseguint grans resultats. L’estiu del 2016, però, tot just després de l’eliminació d’Alemanya de l’Eurocopa i de la retirada de Klose, un nom va ser el centre per uns dies de l’actualitat del futbol alemany, el de Timo Werner, la gran promesa de l’Stuttgart, que va decidir canviar d’aires perquè considerava que al club de Baden-Württemberg, en plena crisi, la seva llaminera carrera s’havia estancat. Werner, però, en comptes de marxar a un dels gegants d’Alemanya, va anar al Red Bull Leipzig, a canvi de deu milions d’euros, un club amb molts diners creat el 2009 que precisament aquella temporada debutaria en la Bundesliga.
En les seves primeres tres temporades a l’elit, en què va acumular rècords de precocitat, Timo Werner només va ser capaç de marcar 13 gols en 95 partits. Acabat el seu primer curs al Leipzig, el davanter n’havia fet 21, un rendiment clau perquè el club de Red Bull aconseguís una històrica segona posició. A banda de la seva eclosió com a golejador, aquella campanya Werner també va fer un salt exponencial des del punt de vista psicològic. I tot, després de fingir un penal contra el Schalke 04, una acció que li va valdre l’animadversió de totes les aficions rivals, ja contrariades amb les formes de nou-ric del Leipzig. En cada partit, Werner va haver de suportar insults i càntics, cosa que finalment va afectar negativament el seu rendiment. El davanter, però, va acceptar la situació i va acudir a un especialista fins a superar l’angoixa, cosa que, segons va admetre ell mateix, el va enfortir moltíssim, i es va erigir en un davanter molt més madur i mortífer. L’eclosió de Werner, és clar, no va passar desapercebuda per a Joachim Löw, que al maig el va convocar per a un parell de partits. El gran moment del davanter, però, va arribar a l’estiu, en la copa Confederacions, en què va marcar els seus tres primers gols amb la selecció absoluta. Reconegut a Alemanya, a Werner li faltava, però, exportar el seu nom a la resta d’Europa, i això ho va aconseguir la temporada passada, en què als seus 13 gols en la Bundesliga n’hi va afegir tres en la Champions i quatre en l’Europa League. No només s’havia assegurat un lloc en la llista definitiva per al mundial, sinó també una posició privilegiada en l’agenda dels gegants del vell continent.
Un davanter total
Nascut a Stuttgart el 6 de març del 1996, la vida de Timo Werner sempre ha anat lligada a la pilota. Fill de l’exfutbolista Günther Schuh, el davanter va començar a jugar amb només quatre anys, al TSV Steinhaldenfeld, i només quatre anys després ja va ser captat pels observadors de l’Stuttgart, sorpresos per la capacitat que tenia un nen tan petit de dominar els moviments i el joc amb les dues cames. “Si soc un jugador tan complet és gràcies al meu pare. Ell em feia xutar amb les dues cames, córrer amb la pilota per la muntanya i millorar la tècnica”, va explicar fa uns mesos Werner, que destaca tant en el joc d’esquenes, gràcies als seus 181 centímetres d’alçada, com amb espais al davant, on mostra la seva velocitat, ja que és capaç de córrer els 100 metres en només 11,11 segons. Finalment, i després de l’adeu del seu admirat Mario Gómez i del baix rendiment d’Ibisevic, Bruno Labbadia no ho va dubtar i va fer debutar amb el primer equip Werner, que amb 17 anys i 154 dies es va convertir en el futbolista més jove de la història de l’Stuttgart a jugar en la Bundesliga. Tot i participar molt, ja que en tres temporades va acumular 95 partits, el seu rendiment mai va ser el mateix que mostrava en les categories inferiors d’Alemanya, fet que, juntament amb el descens de l’Stuttgart, va provocar que Werner decidís continuar la carrera a Leipzig, on li van prometre ser l’estrella d’un projecte molt engrescador. I els rectors de Red Bull no el van enganyar, ja que en dos anys Werner s’ha fet un nom entre les grans perles del futbol mundial, un reconeixement que ja l’ha situat en l’agenda del Liverpool i del Bayern de Munic, a banda de convertir-lo en el davanter titular de l’actual campiona del món.
Contra Mèxic, com la resta dels seus companys, Timo Werner va fer una actuació força dolenta, una decepció de la qual el davanter espera redimir-se avui, en el vital partit contra Suècia, en què el jugador del Leipzig buscarà el seu primer gol en una copa del món, per començar a validar la comparació entre ell i Klose, el màxim golejador de la història de la selecció d’Alemanya i de les copes del món. “Trobo que la comparació és exagerada, ja que Klose, el meu ídol quan era petit, és una llegenda. El seu instint per veure les jugades és inigualable. Tot i així, m’agrada molt el desafiament de ser el seu substitut. Estic preparat.” Paraula de Timo.
UN ESCOLLIT
Werner acumula ja 56 dianes en la Bundesliga, de la qual encara és el golejador més joveEN CREIXEMENT
Format a l’Stuttgart, el jugador s’ha fet un nom al Red Bull LeipzigUn 9 amb hipersensibilitat auditiva
26 de setembre del 2017. Minut 32 del Besiktas-Leipzig de la lligueta de la Champions. Timo Werner, després de tapar-se les orelles en diverses ocasions i fins i tot demanar uns taps, demana el canvi, en sentir-se commocionat. “Mai havia vist un ambient semblant. No em trobava bé i no em podia concentrar en el partit”, va explicar després del duel el jugador, una situació força estranya que va fer parlar molt, fins que els metges del Leipzig li van diagnosticar hipersensibilitat auditiva, cosa que li provoca “un bloqueig dels músculs de la zona cervical i de la mandíbula”. De fet, poc després el jugador no va entrar en la convocatòria per al partit contra el Borussia Dortmund, ja que es va considerar que els 130 decibels que es poden arribar a registrar al Signal Iduna Park podien fer que es repetís l’escena d’Istanbul. El dubte, és clar, era esbrinar d’on podia haver sorgit un mal que no s’havia manifestat fins al setembre del 2017, i la resposta segons alguns mitjans alemanys es troba en un fort cop de colze que Werner va rebre del xilè Jara en la copa Confederacions, unes dures acusacions que, òbviament, mai es podran demostrar.