Feia dotze anys que Anglaterra no començava un mundial amb victòria. Va ser a Alemanya 2006, quan aquell equip dirigit per Sven-Göran Eriksson, capitanejat per David Beckham, va ser eliminat a quarts de final per Portugal en els penals. Aleshores, Marcus Rashford i Raheem Sterling, eren dos nens de 8 i 11 anys que s’ho miraven a la televisió, sense saber que un dia els tocaria a ells ser els protagonistes.

De fet, després del primer partit en la copa del món, el triomf (2-1) contra Tunísia, tots dos han estat sota els focus a Anglaterra, on es debat qui ha de ser l’acompanyant de Harry Kane a la davantera en el 3-5-2 de Gareth Southgate. Sterling va ser-ho en l’estrena, en un duel en què va jugar 68 minuts i va tenir poc pes abans de ser substituït per Rashford, que en l’estona que va estar sobre la gespa va millorar les prestacions. “Ha tingut un bon impacte”, va reconèixer Southgate, que també té aquesta discussió internament. Entre setmana, en un entrenament, les càmeres fotogràfiques van caçar les notes de la llibreta d’un dels seus ajudants, Steve Holland, en què hi havia dibuixat l’onze titular amb l’atacant del United en el lloc del del City.

“El sistema d’Anglaterra no casa amb Sterling, o almenys la posició que està ocupant”, va explicar un dels opinadors de referència al país, l’exfutbolista Jamie Carragher al Telegraph. “Al City, Sterling ha rendit partint des de banda i entrant cap a dins. Està més còmode agafant la pilota i arribant a porteria que amb el defensa a l’esquena”, va indicar Carragher. I és que el futbolista del City, que a les ordres de Guardiola ha fet 18 gols en la Premier aquesta campanya, no està habituat a formar tàndem amb un punta. Tot i això, en el combinat anglès ha protagonitzat bones actuacions, combinant bé amb Kane, movent-se entre línies i aprofitant els espais generats per l’ariet del Tottenham, però l’encert golejador que té de citizen li està faltant com a internacional –21 partits sense veure porteria–. “Sterling ha fet una gran feina en el seu club però ha estat molts partits sense marcar tot i ser el segon o el primer davanter d’Anglaterra”, va manifestar Glenn Hoddle, exseleccionador anglès, que va dirigir els three lions en el mundial del 1998. “Està jugant en posicions completament diferents que amb el City”, va afegir l’exentrenador.

En aquest context emergeix Rashford, un perfil més de davanter, però que també està acostumat a actuar a la banda, i que va convèncer en els 22 minuts contra els tunisencs. “No tinc dubtes que Sterling és capaç de fer la feina, però si hi ha llargs períodes que ha de fer davanter, no tindria més sentit fer jugar Rashford o Jamie Vardy?”, va qüestionar Carragher. “Rashford i Kane espantarien qualsevol defensa”, va asseverar Hoddle a ITV Sport, on també va opinar un altre dels referents a Anglaterra, Gary Neville, en l’altra direcció: “Hem protegit Sterling abans del torneig i seria sensat continuar insistint amb ell”, va dir. “Si has apostat per ell en el primer partit, penso que li has de donar també el segon perquè agafi confiança i vegi que creus en ell”, va expressar Neville.

L’última paraula però, només la té Southgate. Rashford o Sterling; el preparador rumia l’aposta entre el soroll.