Bèlgica és un martell
Grup G. Els diables vermells tornen a exhibir múscul ofensiu golejant Tunísia amb doblets de Hazard i de Lukaku, que iguala Cristiano Ronaldo
Bèlgica avança amb posat intimidador. Els diables vermells caminen encesos per Rússia i ahir van atropellar Tunísia amb una exhibició de recursos ofensius que contrasta amb un rendiment defensiu millorable. Però tot i el marge de creixement que té l’equip de Bob Martínez, la contundència li permet pràcticament assegurar plaça entre els setze millors equips del planeta amb dos partits immaculats.
Si li havia costat fer-se camí en l’estrena contra Panamà, Bèlgica va sortir a buscar el resultat amb celeritat ahir a l’Spartak Stadium, intentant xuclar l’energia d’una voluntariosa Tunísia, però un xic defectuosa en algunes facetes del joc, cometent alguna pèrdua inquietant contra un rival amb el cabal ofensiu dels diables vermells i també pecant d’excés d’ímpetu en alguna acció, com quan Syam Ben Youssef va intentar avortar la progressió d’Eden Hazard quan el partit tot just despertava. I, és clar, el talent del Chelsea no dona segones oportunitats i va materialitzar el penal amb simplicitat.
Al mínim cop de vent, la defensa de les àligues de Cartago trontollava i el combinat de Robert Martínez ho aprofitava per marcar múscul i ensenyar el potencial que l’il·lumina però que no sempre ha estat capaç d’ensenyar. Dues pèrdues de pilota de Maaloul acabarien en dos gols de Lukaku abans del descans. Primer amb un xut afinat, creuat, lluny de l’abast de Ben Mustapha, i el segon picant la pilota per sobre del porter després d’una passada filtrada per Meunier. Entremig, Tunísia havia aconseguit sufocar la tarda gràcies a una acció aturada que va connectar a la xarxa Dylan Bronn, amb què refredava un partit accidentat, en què primer el mateix Bronn, amb símptomes de lesió important, i després Ben Yousseff, obligarien el seleccionador a canviar peces. Però Bèlgica va ser devastadora cada cop que va trepitjar l’àrea i la segona meitat va començar com la primera, ara amb Hazard trencant cap al cor de l’àrea, evitant que Ben Mustapha li fes penal i completant a pler el seu doblet i una actuació que correspon a les millors aromes d’un mundial.
Bob guarda la roba
Amb set gols a favor i tan sols un en contra, amb sis punts al sarró, el tècnic es va donar el gust de pensar en el futur, en els duels a cara o creu, i en una segona meitat ja un xic pansida, amb els tunisians mig entregats més enllà d’alguna arribada que Courtois va desmantellar sense problemes, va desar les seves armes més esmolades. A Lukaku mitja hora llarga i a Hazard més de vint minuts per pensar ja en batalles futures, la més imminent en un partit especial contra Anglaterra, terra d’acollida de més de mitja selecció belga i el país que va donar ales també a Robert Martínez. Dijous a Kaliningrad, si avui els anglesos compleixen previsions davant Panamà, les dues seleccions dirimiran un desenllaç del grup molt ben enfocat per als diables vermells, que en el tram final van exhibir virtuts i defectes, pólvora infinita amb Batshuayi fent el cinquè després d’haver malbaratat diverses ocasions i una defensa millorable, que en l’últim instant no va poder evitar el gol de Khazri per salvar l’honor tunisià.