Respon a la gespa
Diego Costa ha esmicolat els dubtes sobre el seu rendiment en un inici de mundial espectacular en què ha fet tres gols vitals per a la selecció espanyola
Tot i que sempre ha rendit a un nivell altíssim amb l’Atlético, Diego Costa mai ha generat consens en el sempre exigent entorn de la selecció espanyola, i encara menys després del seu mal inici com a internacional, ja que el davanter colchonero va trigar deu partits a veure porteria, i entre aquests els tres del mundial del Brasil. Al desembre, de fet, semblava poc probable que Costa fos un dels 23 escollits per Lopetegui per anar a Rússia, després que el de Lagarto decidís quedar-se quatre mesos sense jugar per tornar a l’Atlético de Madrid, que fins al gener no podia inscriure nous efectius per la sanció de la FIFA.
Un cop vestit de nou de colchonero, però, Costa va tornar a brillar amb llum pròpia, i va fer evident que mereixia participar en el mundial. En els amistosos previs, però, el brasiler nacionalitzat espanyol va tornar a generar dubtes, arran d’una falta d’entesa amb els tècnics migcampistes de la roja, una situació que, unida al seu polèmic caràcter, el va tornar a posar en el centre del debat, amb part de l’entorn reclamant que la titularitat fos per a Iago Aspas o per a Rodrigo, els altres dos atacants citats per Lopetegui. El nou tècnic del Madrid, però, va continuar confiant en Costa, una decisió que va mantenir Hierro, que en el debut d’Espanya contra Portugal va situar-lo en la punta de l’atac, per protagonitzar un previsible duel d’alt voltatge amb Pepe. I la resposta del davanter a la confiança no podia haver estat més positiva, ja que en el minut 24, i amb el resultat en contra, es va inventar una acció personal que va acabar amb el gol de l’empat, una diana pròpia dels depredadors. I la seva vital contribució no va acabar aquí, ja que en l’inici del segon temps, i una altra vegada amb Portugal al davant, el golejador de l’Atlético va tornar a marcar, en una rematada a boca de canó. “Jo sempre accepto les crítiques. El que he de fer és treballar i callar boques. Crec que aquest ha estat el meu millor partit amb Espanya, pels gols i perquè he participat molt del joc”, va afirmar després del partit Costa, que lluny de buscar cap tipus de polèmica es va sincerar amb un discurs força peculiar. “Espero que amb aquests dos gols no s’acabi el debat del 9. Un golejador sempre ha de tenir pressió, ho necessitem. En aquesta selecció hi ha grans davanters com Rodrigo i Aspas, i si no ho faig bé ells també haurien de tenir la seva oportunitat.”
L’excel·lent partit de Diego Costa contra Portugal, unit a la mala actuació de De Gea, va redirigir el debat cap a la porteria, però aquesta falta de pressió no va afectar el rendiment del jugador de l’Atlético, que contra l’Iran, en un partit força complicat pel gran sistema defensiu dels de Queiroz, va tornar a ser decisiu en marcar el gol de la victòria, una diana afortunada, ja que va anar precedida d’un rebot. “Estic encantat amb ell. Li demanem moltíssims esforços i sempre respon”, va manifestar Hierro després del duel. “Està en un moment molt dolç i ho hem d’aprofitar. És un jugador fonamental i estic molt content que ho estigui fent tan bé”, va afegir Rodrigo Moreno, el gran damnificat del bon moment de Costa. “No sé si s’ha alliberat, però ara per ara sembla difícil que algú pugui entrar per ell”, va dir, per seva part, Aspas.
A banda del seu estat de gràcia davant de les porteries, hi ha un altre aspecte en què Costa també està destacant positivament, i aquest és el seu comportament tranquil, ja que es tracta d’un jugador calent habituat a la brega. “Jo sempre estic tranquil; el problema és quan em comencen a empipar. Llavors m’escalfo”, va bromejar Costa després del seu particular duel amb Pepe. “Dins del camp som amics. Em dona puntades de peu i després em demana perdó. Amb totes les càmeres que hi ha ara hem de ser amics”, va afegir. De fet, en el partit contra l’Iran alguns jugadors rivals, coneixedors del mal caràcter de Costa, van mirar de buscar-li les pessigolles, com en un acció en què el porter Beiranvand va fingir una trepitjada. “No li he fet res, i per això estava molt tranquil. Amb les càmeres que hi ha, si l’hagués trepitjat s’hauria vist”, va manifestar Costa, que tot i ser impredictible, sembla que ha arribat a Rússia conscienciat de fugir de les polèmiques i centrar-se en la pilota. I és que damunt de la gespa és el millor lloc per respondre les crítiques.
Qui no arrisca no pisca
Diego Costa està recollint en aquest mundial els fruits de l’arriscada aposta que va fer fa cinc anys, quan es va veure immers en una forta polèmica amb Scolari en renunciar a jugar amb el Brasil, i a les portes de la copa del món que es disputava al seu país de naixement. “Ha renunciat a ser hexacampió”, va etzibar-li Felipão, que en veure l’acostament de Del Bosque a Costa perquè fos el seu 9, va convocar el jugador per a dos amistosos, fet que el va obligar a pronunciar-se. “Soc brasiler i em sento brasiler, però l’únic seleccionador que m’ha trucat és Del Bosque”, va respondre Costa, que d’aquesta manera va renunciar a una verdeamarelha sense davanters centre de primer nivell per reforçar la selecció espanyola. I en un principi, l’aposta li va sortir malament, ja que mentre que amb l’Atlético rendia a un nivell estratosfèric, amb Espanya semblava una ombra, sense entesa amb els companys i sense gol. Es va estar deu partits sense marcar i, en el mundial, va passar sense pena ni glòria, fins a quedar fora de la llista de l’Eurocopa i, després, estar-se nou mesos sense ser convocat. Si per una cosa destaca Diego Costa, però, és per ser un lluitador incansable, i ho va tornar a demostrar en el seu convenciment de quedar-se quatre mesos sense jugar a canvi de tornar a l’Atlético, allà on millor ha rendit sempre. Fer un pas enrere per després fer-ne dos endavant. I la va encertar, ja que tot plegat li va servir per tornar a la selecció espanyol i, posteriorment, per brillar amb llum pròpia en una copa del món.