Els estius de Txérixev
L’extrem, nascut a Rússia però criat a Espanya, torna a gaudir de la terra on de petit passava llargues jornades estivals pescant al riu Okà, afluent del Volga
La Rússia de Denís Txérixev (Nijni Nóvgorod, 1990) és com un amor d’estiu, gratificant però fugaç, quasi com una illa en la rutina diària. Ha estat així tota la vida, no només ara que la llum del mundial li banya el rostre. Hi va haver una època en què el mateix sol que ara apareix precoç, a les tres de la matinada, que quasi no arriba a amagar-se en la nit, també el desvetllava. Era senyal de calma, de vacances. Un poble d’onze cases a tocar de Nijni Nóvgorod, dues canyes de pescar i la companyia de Nikolai, que avui voreja els 80 anys. “Es llevava a les quatre de la matinada i li encantava anar a pescar al riu Okà, un afluent del Volga. És un dels millors records de la seva infantesa. Era la seva calma”, confessa Dimitri, exfutbolista de l’Sporting de Gijón entre d’altres i culpable que el seu fill, avui portada dels grans diaris russos, sigui un espectre difícil de reconèixer en l’inabastable gegant eslau, algú amb les faccions innegables dels seus orígens però criat en la cultura mediterrània. “Sempre hem intentat que fos molt conscient d’on ve, però òbviament podem dir que és més espanyol que rus”, admet Dimitri.
Els que tenen la sort de dominar els dos idiomes coincideixen que Denís té un grau més de fluïdesa en castellà que en rus. I de fet, hi va haver un dia en què la seva prioritat va ser la selecció espanyola. Però com en la vida, els camins del futbol no sempre són visibles i a Txérixev el van acabar conduint a l’origen de tot, a una Rússia que de nou li serveix per trencar la quotidianitat, com quan s’asseia a la vora d’un llac a pescar. I ara, per escapar d’una realitat negra. “Ha patit molt, li ha tocat viure una cara de l’esport que no és agradable, i la veritat que esperar un mundial com el que estem vivint no era real”, afirma Dimitri, en una mescla de sobrietat de qui sap llegir la volatilitat del futbol i l’orgull de pare, que a més veu com Denís intima amb una terra que no sempre va poder sentir tan seva. “Ell més que ningú confiava en mi; vaig parlar amb ell abans del partit contra l’Aràbia Saudita i ho vaig poder sentir. Estic content de poder fer realitat el seu somni”, s’enorgullia fa uns dies el mateix Denís, que està disputant el mundial del qual el seu pare, deu vegades internacional amb Rússia, no va poder gaudir mai. Un estiu de reencarnació, en què l’estilitzat extrem format al Real Madrid, on va créixer admirant Luís Figo i Ruud van Nistelrooy, ha soterrat anys d’una angoixa indescriptible. Una alineació indeguda contra el Cadis en la copa el va convertir en la riota del futbol espanyol fa dues temporades i els seus constants problemes físics, amb una lesió greu de genoll inclosa, van tallar les ales d’un futbolista que solia recórrer la banda amb lleugeresa.
Si Denís Txérixev està disputant el mundial, és més per la precarietat de la sbórnaia, l’equip nacional, que pels seus mèrits previs sobre la gespa. “[Stanislav] Txertxesov mai el va perdre de vista. Li trucava tot sovint per saber com estava”, sosté el seu pare. Però el fet és que sense la lesió d’Aleksandar Kokorin, atacant del Zenit, potser ni tan sols seria al mundial, i sense la d’Alan Dzagoev en el partit inaugural contra els saudites, la història difícilment seguiria el guió actual. Però el mundial és fugaç, estar en el moment i el lloc adequats. I no va fallar Denís al seu, per omplir el buit del díscol migcampista del CSKA de Moscou, després de quasi tres anys sense enfundar-se la samarreta de la selecció nacional en un partit oficial i davant la mirada sospitosa d’un estadi Lujniki que recelava dels seus futbolistes. Però de sobte, el bàlsam dels seus dies en les proximitats de Nijni Nóvgorod tornaria a contemplar Denís Txérixev, que va sortir de la foscor per aplicar una transfusió de sang calenta a un país de pulsacions temperades. Primer fulminant dos defenses amb un toc deliciós i, després, superant el porter. Després amb una definició plena d’elegància amb l’exterior del peu, i dies més tard repetint contra Egipte per desfermar l’eufòria d’un país que havia arribat deprimit al seu propi mundial.
“La veritat és que no sabria descriure el que estic vivint, però ho he de fer amb tranquil·litat i sabent que aquí et despistes una vegada i ets fora”, admet el mateix Denís, potser conscient que els seus estius a Rússia sempre tenien un final. “Esperem que aquest no s’acabi i que li pugui canviar la vida. Però de la mateixa manera que hem après a patir, ara hem de gaudir amb mesura, perquè cada partit és una història nova”, tanca Dimitri, orgullós que el cognom Txérixev pugui sonar amb força en un país on l’horitzó sempre queda una mica més lluny.