Caviar danès
Eriksen ha estat clau en els dos primers partits de Dinamarca, en què ha fet un golàs i ha donat una assistència
El migcampista va completar un ‘hattrick’ en la repesca contra Irlanda
“El futbol de Christian Eriksen m’agrada amb tota l’ànima. No crec que trigui gaire a ser el líder de Dinamarca. El pots comparar tant amb Michael Laudrup com amb Brian. El talent hi és, ara tot depèn d’ell.” Aquesta frase la va pronunciar ni més ni menys que Johan Cruyff, al juny del 2011, quan Eriksen va ser nomenat “talent de l’any de l’Ajax”, en ser el líder de l’equip ajacied que va tornar a guanyar l’Eredivisie després de set llargues temporades de sequera. Llavors, el talent danès tenia només19 anys i ja encadenava dues campanyes i mitja sent titular a l’Amsterdam Arena i portava un mundial a les esquenes, el de Sud-àfrica, en què sent el jugador més jove de tota la competició va disputar dos enfrontaments. I és que Eriksen sempre ha estat un avançat al seu temps, un jugador que, sent molt i molt petit, ja tenia clar que ho faria tot i més per ser una estrella en el món del futbol.
Nascut el dia dels enamorats del 1992 a Middelfart (Dinamarca) en el si d’una família de classe mitjana apassionada del futbol –la seva mare hi jugava i la seva germana ha arribat a ser internacional absoluta–, Eriksen va començar a donar puntades de peu a una pilota amb només dos anys, quan es va apuntar a l’equip del seu poble juntament amb el seu veí i millor amic. “M’entrenava en el club, i després ho feia a casa, amb el meu pare. I així va ser fins que vaig complir els 13 anys, quan em va fitxar l’Odense”, recorda Eriksen en la seva autobiografia. Ja llavors s’intuïa en ell unes qualitats especials per jugar a futbol que va certificar amb la selecció sub-17, amb la qual va marcar nou gols en 16 partits, el que va provocar l’interès de diversos gegants europeus com el Chelsea, el Milan, el Manchester United, el Real Madrid i el Barça. Cap d’aquelles proves, però, no va sortir bé, i finalment Eriksen va fitxar per l’Ajax, un club més proper a casa i especialitzat a donar oportunitats als joves talents. “Ho vaig parlar amb els meus pares i vam considerar que el millor era anar a poc a poc, primer mirar de créixer a l’Ajax per després passar a un club d’una lliga superior. I és clar, només d’arribar vaig poder posar-me a treballar amb Bergkamp. Allò era increïble.” En un Ajax en hores baixes incapaç de guanyar l’Eredivisie, un talent del nivell d’Eriksen no va trigar gens a cridar l’atenció dels tècnics del primer equip, i així va ser com Martin Jol primer i Frank de Boer després, el van convertir en el líder del centre del camp dels ajacied, que amb Eriksen d’estrella va encadenar tres lligues i va guanyar una copa d’Holanda, que va suposar un munt de distincions individuals per al jugador danès. Després de 163 partits amb l’Ajax, en els quals va marcar 32 gols i va repartir 56 assistències, Christian Eriksen, amb 21 anys, va decidir canviar d’aires l’estiu del 2013 i va acceptar l’oferta que li va fer el Tottenham Hotspur, que el va fitxar per poc més de 12 milions d’euros. Havia arribat l’hora de pujar el nivell.
Camí de l’estrellat
Tot i alternar la titularitat amb la banqueta en la seva primera temporada a Londres, el cert és que Eriksen no va patir en excés per adaptar-se a la sempre competitiva Premier League, on ràpidament van apreciar el seu enorme potencial. El jugador, a més, va entendre que havia de cuidar-se al màxim, cosa que el va convertir en un autèntic estudiós del futbol. Com ell mateix admet en la seva autobiografia, Eriksen acostuma a veure vídeos dels jugadors que més admira i dels equips rivals, a banda de cuidar fins al més mínim detall la seva preparació. “Per rendir al màxim has de menjar bé, descansar, cuidar el teu cos... Alguns jugadors necessiten ajuda externa, però jo estic acostumat a fer-ho”, va explicar el jugador poc després d’aterrar a Anglaterra, en una entrevista en què fins i tot va admetre que trasllada des de fa molts anys el seu somni als videojocs. “Tan bon punt vaig començar a aparèixer en el Football Manager, m’agradava fitxar-me, posar-me el 10 a l’esquena i intentar ser el millor jugador del món. Amb el FIFA, és clar, m’enfadava bastant, ja que no em feien gaire bo, cosa que provocava que perdés molts partits amb mi al camp.” Aquest fet, tot i ser anecdòtic, mostra el grau de competitivitat d’Eriksen, que en les cinc temporades que fa que juga a Anglaterra ha crescut notòriament en l’aspecte físic, ja que ara és molt més fort i potent, a banda d’haver millorat molt davant les porteries rivals. I la prova més evident es va veure a la fase de classificació per al mundial, en què l’estrella danesa va fer vuit gols, el cinquè millor registre. Tres d’aquestes dianes, a més, les va marcar en tornada de la repesca, contra Irlanda, un hattrick clau perquè Dinamarca assolís la classificació per al mundial.
Vuit anys després de la seva participació a Sud-àfrica, Christian Eriksen es va presentar a Rússia com el líder absolut de Dinamarca, i ha respost a la crida en els dos primers partits. En el primer, contra Perú, de les seves botes va sorgir el gol de la victòria, obra de Poulsen, mentre que davant d’Austràlia ell mateix es va encarregar de marcar, amb un xut fantàstic des de fora de l’àrea, fent bona la seva fama de ser un jugador de “golassos”, com l’anomenen els seus companys del Tottenham. Tot plegat, però, haurà servit de poc si Dinamarca no aconsegueix avui un bon resultat contra França, o com mínim perdre per una diferència de gols menor a la xifra que assoleixi Austràlia si guanya al Perú. I és que ja han passat 16 anys de la darrera vegada que Dinamarca va disputar els seus darrers vuitens de final d’una copa del món. Amb el caviar danès a les seves files, però, tot és possible.
23
gols
ha marcat amb Dinamarca
TRAMPOLÍ PERFECTE
Va fitxar per l’Ajax amb només 16 anys i en poc temps ja es va erigir en l’estrellaMÉS FORT I POTENT
Encadena cinc cursos en el Tottenham, on ha millorat molt en l’aspecte físicUN NOI AVANÇAT
Al 2010 va ser el jugador més jove a disputar el mundial de Sud-àfricaEl dia que Eriksen va poder entrar en el futbol de base del Barça
“Vam jugar un partit contra una selecció de jugadors catalans i només vaig poder tocar la pilota tres vegades, literalment. No sé si va ser perquè no m’entenien quan parlava, però vaig estar 90 minuts corrent i demanant la pilota sense èxit.” Així recorda Christian Eriksen la seva frustrant prova amb el Barça, al 2008, quan el migcampista danès va decidir abandonar l’Odense per créixer com a futbolista. Els seus valedors van ser José Ramón Alexanko, llavors director del futbol de base blaugrana, i Albert Capellas, coordinador, que seguint els consells de Keld Bordingaard, l’ajudant de Martin Olsen, van decidir veure de més a prop aquell jove talent danès. Eriksen, que es va estar cinc dies a Barcelona amb la seva mare, es va entrenar amb el cadet A i amb el juvenil B, al costat de jugadors com Bartra, Sergi Roberto i Montoya, i tot i la mala experiència en el recordat amistós contra un combinat català, el Barça va decidir donar el pas i agafar els seus serveis. El problema, però, és que l’Odense, veient l’enorme cartell que havia assolit Christian Eriksen, va voler cobrar un milió d’euros per traspassar-lo, una xifra molt elevada al 2008 per a un futbolista del futbol de base. Tot plegat, doncs, va fer anar en orris l’operació i Eriksen finalment va fitxar per l’Ajax, iniciant la seva carrera a l’estrellat del futbol europeu.