La selecció espa­nyola no es reco­neix. Des del començament del mun­dial, el com­bi­nat esta­tal no ha estat encara capaç de pro­ta­go­nit­zar una actu­ació rodona, con­vin­cent, a l’altura dels fut­bo­lis­tes que té i del nivell que ha ofert en el camí a Rússia, i par­tit a par­tit, i ja van tres, va ali­men­tant els dub­tes. I és que a l’equip dis­se­nyat per Julen Lope­te­gui, ara diri­git per Fer­nando Hierro, li està cos­tant molt gover­nar el joc, con­tro­lar-lo total­ment, i en tots el duels que ha dis­pu­tat en el tor­neig ha tin­gut moments de moltíssima difi­cul­tat. De fet, ahir con­tra el Mar­roc, un rival ja eli­mi­nat, va jugar amb foc, i tot i que no va estar vir­tu­al­ment eli­mi­nat en cap moment, sí que va veure peri­llar la pri­mera posició del grup, un pri­vi­legi que va acon­se­guir in extre­mis amb un gol de Iago Aspas pas­sat el minut 90 vali­dat pel VAR, i gràcies a l’empat de l’Iran amb Por­tu­gal, també a última hora, que va rele­gar els lusi­tans al segon lloc.

El rival d’Espa­nya en els vui­tens de final, doncs, serà Rússia, i molt haurà de millo­rar si vol que el seu camí en aquesta cop del món sigui llarg. Són diver­ses les carències que està mos­trant la roja al llarg de la com­pe­tició i a Kali­nin­grad davant del com­bi­nat magribí les va com­pen­diar amb niti­desa. Les més evi­dents són a nivell defen­siu, en què està con­ce­dint moltíssim als seus rivals, que amb ben poc li gene­ren situ­a­ci­ons de gol claríssi­mes. Aviat van posar-ho de mani­fest els afri­cans, que van avançar-se mit­jançant Boutaïb. El davan­ter va apro­fi­tar un malentès entre Ini­esta i Ser­gio Ramos al mig del camp, que van fer una errada fla­grant, per robar-los la pilota i plan­tar-se sol davant de De Gea, al qual va batre amb tran­quil·litat. Res va poder fer el por­ter madri­leny en el gol –tam­poc en el segon– però, fet un sac de ner­vis després de la pífia del pri­mer par­tit, segueix lluny de la seva millor versió i ahir va tor­nar a des­pren­dre inse­gu­re­tat, sobre­tot en les acci­ons en què havia de sor­tir.

Per dar­rere, els homes ori­en­tats per Hierro van con­ti­nuar amb el pla, tenir la pos­sessió i inten­tar gene­rar a través d’ella. Amb la nove­tat de Thi­ago, el com­bi­nat esta­tal va mono­po­lit­zar la pilota davant d’un rival reple­gat al seu camp, i amb el mateix his­pa­no­bra­si­ler, Bus­quets, Ini­esta, Silva i Isco, la tocava, no la dei­xava anar, però no acon­se­guia crear perill. És aquest, el de no poder des­xi­frar defen­ses tan tan­ca­des, un altre dels pro­ble­mes que està tenint l’equip espa­nyol en el mun­dial. Només Isco, i ahir també Ini­esta, estan mos­trant encert, rebent entre línies, dese­qui­li­brant i dri­blant per crear aques­tes supe­ri­o­ri­tats, impres­cin­di­bles davant plan­te­ja­ments d’aquest estil. Silva i Thi­ago, dos espe­ci­a­lis­tes en aquests con­tex­tos, van estar poc punyents i, sobre­tot el canari va tenir poc pes en el joc.

L’empat, obra d’Isco, el van fabri­car el mit­ja­punta mala­gueny, Ini­esta i Diego Costa, un altre dels pocs que també estan ren­dint a un bon nivell. Tots tres van dibui­xar una jugada molt maca en què amb pocs tocs, ràpids i pre­ci­sos, van plan­tar-se dins l’àrea per empa­tar el duel.

Tot i això, no va ser capaç el con­junt esta­tal de gene­rar aquest tipus d’acci­ons amb regu­la­ri­tat i, sense inqui­e­tar als mar­ro­quins, els sei­xanta metres a l’esquena de Piqué i Ramos, que tan­ca­ven sem­pre ins­tal·lats a camp rival, supo­sa­ven una amenaça con­ti­nua, que en cas de pèrdua, si no s’ataca orde­nat i no es pres­si­ona a temps, com va fer Espa­nya, poden ser letals. Així, el Mar­roc va acu­mu­lar dues clares oca­si­ons en què va vore­jar el gol, una abans del des­cans i l’altra ja en una segona part en què també en va tenir una altra als peus d’Amra­bat, que va tro­bar-se amb la cre­ueta després d’un xutàs des de fora de l’àrea.

Ningú va can­viar el guió i el par­tit es con­su­mia obert, amb una Espa­nya que tenia la pilota amb pocs argu­ments, tret de les fogo­na­des d’Isco, i amb un Mar­roc que espe­rava el seu moment al seu camp. I aquest va arri­bar, a falta de deu minuts i a la sor­tida d’un córner rema­tat per En-Nesyri en una nova mos­tra d’indolència defen­siva de l’equip espa­nyol. Les pres­ses i l’ener­gia d’Aspas i la velo­ci­tat d’Asen­sio, que van entrar al tram final, van espe­ro­nar els de Hierro, que van sal­var el com­promís en el minut 91 amb molt de sus­pens. Aspas va haver d’espe­rar un parell de minuts per poder cele­brar el seu gol, ja que la seva rema­tada d’esperó, a la sor­tida d’un polèmic córner, es va pro­duir al límit del fora de joc i va haver de pas­sar per la lupa del VAR. L’empat, amb la llen­gua fora, ser­veix al com­bi­nat esta­tal per pas­sar com a cam­pi­ona del grup, però no amaga les man­can­ces que està ofe­rint.