La selecció espanyola no es reconeix. Des del començament del mundial, el combinat estatal no ha estat encara capaç de protagonitzar una actuació rodona, convincent, a l’altura dels futbolistes que té i del nivell que ha ofert en el camí a Rússia, i partit a partit, i ja van tres, va alimentant els dubtes. I és que a l’equip dissenyat per Julen Lopetegui, ara dirigit per Fernando Hierro, li està costant molt governar el joc, controlar-lo totalment, i en tots el duels que ha disputat en el torneig ha tingut moments de moltíssima dificultat. De fet, ahir contra el Marroc, un rival ja eliminat, va jugar amb foc, i tot i que no va estar virtualment eliminat en cap moment, sí que va veure perillar la primera posició del grup, un privilegi que va aconseguir in extremis amb un gol de Iago Aspas passat el minut 90 validat pel VAR, i gràcies a l’empat de l’Iran amb Portugal, també a última hora, que va relegar els lusitans al segon lloc.

El rival d’Espanya en els vuitens de final, doncs, serà Rússia, i molt haurà de millorar si vol que el seu camí en aquesta cop del món sigui llarg. Són diverses les carències que està mostrant la roja al llarg de la competició i a Kaliningrad davant del combinat magribí les va compendiar amb nitidesa. Les més evidents són a nivell defensiu, en què està concedint moltíssim als seus rivals, que amb ben poc li generen situacions de gol claríssimes. Aviat van posar-ho de manifest els africans, que van avançar-se mitjançant Boutaïb. El davanter va aprofitar un malentès entre Iniesta i Sergio Ramos al mig del camp, que van fer una errada flagrant, per robar-los la pilota i plantar-se sol davant de De Gea, al qual va batre amb tranquil·litat. Res va poder fer el porter madrileny en el gol –tampoc en el segon– però, fet un sac de nervis després de la pífia del primer partit, segueix lluny de la seva millor versió i ahir va tornar a desprendre inseguretat, sobretot en les accions en què havia de sortir.

Per darrere, els homes orientats per Hierro van continuar amb el pla, tenir la possessió i intentar generar a través d’ella. Amb la novetat de Thiago, el combinat estatal va monopolitzar la pilota davant d’un rival replegat al seu camp, i amb el mateix hispanobrasiler, Busquets, Iniesta, Silva i Isco, la tocava, no la deixava anar, però no aconseguia crear perill. És aquest, el de no poder desxifrar defenses tan tancades, un altre dels problemes que està tenint l’equip espanyol en el mundial. Només Isco, i ahir també Iniesta, estan mostrant encert, rebent entre línies, desequilibrant i driblant per crear aquestes superioritats, imprescindibles davant plantejaments d’aquest estil. Silva i Thiago, dos especialistes en aquests contextos, van estar poc punyents i, sobretot el canari va tenir poc pes en el joc.

L’empat, obra d’Isco, el van fabricar el mitjapunta malagueny, Iniesta i Diego Costa, un altre dels pocs que també estan rendint a un bon nivell. Tots tres van dibuixar una jugada molt maca en què amb pocs tocs, ràpids i precisos, van plantar-se dins l’àrea per empatar el duel.

Tot i això, no va ser capaç el conjunt estatal de generar aquest tipus d’accions amb regularitat i, sense inquietar als marroquins, els seixanta metres a l’esquena de Piqué i Ramos, que tancaven sempre instal·lats a camp rival, suposaven una amenaça continua, que en cas de pèrdua, si no s’ataca ordenat i no es pressiona a temps, com va fer Espanya, poden ser letals. Així, el Marroc va acumular dues clares ocasions en què va vorejar el gol, una abans del descans i l’altra ja en una segona part en què també en va tenir una altra als peus d’Amrabat, que va trobar-se amb la creueta després d’un xutàs des de fora de l’àrea.

Ningú va canviar el guió i el partit es consumia obert, amb una Espanya que tenia la pilota amb pocs arguments, tret de les fogonades d’Isco, i amb un Marroc que esperava el seu moment al seu camp. I aquest va arribar, a falta de deu minuts i a la sortida d’un córner rematat per En-Nesyri en una nova mostra d’indolència defensiva de l’equip espanyol. Les presses i l’energia d’Aspas i la velocitat d’Asensio, que van entrar al tram final, van esperonar els de Hierro, que van salvar el compromís en el minut 91 amb molt de suspens. Aspas va haver d’esperar un parell de minuts per poder celebrar el seu gol, ja que la seva rematada d’esperó, a la sortida d’un polèmic córner, es va produir al límit del fora de joc i va haver de passar per la lupa del VAR. L’empat, amb la llengua fora, serveix al combinat estatal per passar com a campiona del grup, però no amaga les mancances que està oferint.