El seleccionador de Suïssa, Vladimir Petkovic (Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina, 15 d’agost de 1963), no correspon al perfil clàssic d’un entrenador d’elit. Amb una simple carrera futbolística a les espatlles, aquest bosnià que va deixar casa seva fa tres dècades, quan la guerra dels Balcans amenaçava, per posar rumb a Suïssa, va forjar-se a les banquetes des de baix de tot, des d’on ha anat escalant. Realment, però, en els seus inicis com a tècnic, el futbol no va ser la seva prioritat. I és que durant aquells primers anys, del 2003 al 2008, va compaginar l’entrenament amb la seva tasca en l’organització catòlica Càrites, a Locarno, on es va instal·lar amb la seva família.

Amb estudis en educació social, Petkovic, que parla fins a sis idiomes, col·laborava al matí en l’organització benèfica liderant projectes dirigits a gent amb menys recursos, sobretot als desocupats, i era al vespre quan entrenava modestos conjunts de la zona. “Això m’ha enriquit molt en l’aspecte personal, sobretot pel que fa a la gestió de grups i conflictes. Van ser experiències precioses per a la meva feina d’entrenador”, ha reconegut l’ara preparador del combinat suís. Aquesta faceta de treballador social, sumada a l’ascens a la primera categoria del futbol suís que va assolir amb l’humil Bellinzona, ara fa deu anys, equip al qual també va dur a la final de copa, el van situar a la primera pàgina al país helvètic.

Va ser a partir d’aleshores quan es va enlairar la seva carrera com a tècnic; va entrenar el Young Boys i el Sion, a Suïssa, i el Samsunspor, a Turquia, abans d’aterrar a Itàlia, on va agafar les regnes del Lazio, sense tenir cap bagatge enlluernador. “És inusual que una persona que treballa en el món del futbol, ho hagi fet durant anys a Càrites”, va explicar Claudio Lotito, el president del club romanista, el 2012 justificant la contractació del desconegut Petkovic. “L’he escollit per les seves grans qualitats morals i professionals. Administra el vestidor no només amb ingredients de caràcter tècnic, sinó també mitjançant un enfocament moral i psicològic”, va explicar el directiu, que va acabar acomiadant-lo un any i mig més tard, quan a la meitat de la segona temporada al capdavant de l’equip –en la primera va guanyar la copa d’Itàlia– va confirmar-se que seria el nou entrenador de Suïssa després del mundial del 2014.