Un perfil diferent
Grup E. El seleccionador de Suïssa, Vladimir Petkovic, a qui no li ha pesat l’ombra d’Ottmar Hitzfeld, va compaginar en els seus inicis com a tècnic el treball social amb la banqueta
El seleccionador de Suïssa, Vladimir Petkovic (Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina, 15 d’agost de 1963), no correspon al perfil clàssic d’un entrenador d’elit. Amb una simple carrera futbolística a les espatlles, aquest bosnià que va deixar casa seva fa tres dècades, quan la guerra dels Balcans amenaçava, per posar rumb a Suïssa, va forjar-se a les banquetes des de baix de tot, des d’on ha anat escalant. Realment, però, en els seus inicis com a tècnic, el futbol no va ser la seva prioritat. I és que durant aquells primers anys, del 2003 al 2008, va compaginar l’entrenament amb la seva tasca en l’organització catòlica Càrites, a Locarno, on es va instal·lar amb la seva família.
Amb estudis en educació social, Petkovic, que parla fins a sis idiomes, col·laborava al matí en l’organització benèfica liderant projectes dirigits a gent amb menys recursos, sobretot als desocupats, i era al vespre quan entrenava modestos conjunts de la zona. “Això m’ha enriquit molt en l’aspecte personal, sobretot pel que fa a la gestió de grups i conflictes. Van ser experiències precioses per a la meva feina d’entrenador”, ha reconegut l’ara preparador del combinat suís. Aquesta faceta de treballador social, sumada a l’ascens a la primera categoria del futbol suís que va assolir amb l’humil Bellinzona, ara fa deu anys, equip al qual també va dur a la final de copa, el van situar a la primera pàgina al país helvètic.
Va ser a partir d’aleshores quan es va enlairar la seva carrera com a tècnic; va entrenar el Young Boys i el Sion, a Suïssa, i el Samsunspor, a Turquia, abans d’aterrar a Itàlia, on va agafar les regnes del Lazio, sense tenir cap bagatge enlluernador. “És inusual que una persona que treballa en el món del futbol, ho hagi fet durant anys a Càrites”, va explicar Claudio Lotito, el president del club romanista, el 2012 justificant la contractació del desconegut Petkovic. “L’he escollit per les seves grans qualitats morals i professionals. Administra el vestidor no només amb ingredients de caràcter tècnic, sinó també mitjançant un enfocament moral i psicològic”, va explicar el directiu, que va acabar acomiadant-lo un any i mig més tard, quan a la meitat de la segona temporada al capdavant de l’equip –en la primera va guanyar la copa d’Itàlia– va confirmar-se que seria el nou entrenador de Suïssa després del mundial del 2014.
La selecció suïssa
“Mai ha estat fàcil per a ningú rellevar Ottmar Hitzfeld, i jo no seré una excepció, però estic absolutament convençut del potencial d’aquest equip”, va indicar Petkovic quan va agafar les regnes del combinat helvètic. Tot i això, l’allargada ombra de l’entrenador alemany no ha afectat un preparador que està assolint tots els objectius amb un conjunt que ocupa, ara mateix, el sisè lloc en el rànquing de la FIFA: va classificar-lo per a l’Eurocopa del 2016, en què va arribar fins als vuitens de final, i hi va ser eliminada per Polònia als penals; i també l’ha col·locat en aquest mundial, en què amb un empat avui contra Costa Rica accediria a la fase següent.
De fet, l’últim rival al qual van enfrontar-se els helvètics en la competició va ser Sèrbia, en un duel que va ser especial per la quantitat d’integrants de l’equip suís d’origen balcànic que van haver de fugir per la guerra. Petkovic, un d’ells, s’ha volgut desmarcar de la política en tot moment. “El més important és el futbol. El que ha passat ja ha passat”, insistia encara ahir, després que es confirmés la multa econòmica de la FIFA a Xhaka i Shaqiri, tots dos d’origen albanokosovar, per haver celebrat els seus gols en el partit contra els serbis amb el símbol de l’àguila bicèfala de la bandera d’Albània.