Massatge cap a vuitens
Grup C. França i Dinamarca signen el primer empat sense gols en el torneig i es garanteixen la primera i segona posició del grup, respectivament, a costa d’una Austràlia que tampoc va guanyar el seu partit
Una tarda sense sobresalts a Moscou. De pulsacions estabilitzades entre França i Dinamarca per repartir-se objectius en un partit jugat de puntetes, sense cap més ambició que l’espera del final i en què tots dos van assolir la classificació per als vuitens de final de manera reposada, impassibles davant el desencant de les tribunes i amb els escandinaus per la derrota d’Austràlia a mans del Perú.
Confortables els uns i els altres, els francesos assolint l’esperada primera plaça i els danesos esgarrapant una classificació més discutible quan es va desprecintar el mundial, tampoc era el dia per exhibir les millors gales. Sí per contemporitzar. I, a sobre, un gol matiner d’André Carrillo a Sotxi hipotecava encara més les aspiracions australianes i tenyia de calma la calorosa tarda moscovita. Deschamps, presumint del seu fons d’armari, es va concedir el luxe de modificar visiblement el seu pla de ruta, oferint pista a jugadors com ara Dembélé, Kimpembé, Lemar i N’Zonzi i fent reposar a Umtiti, Mbappé i Pogba. Fins i tot entregant el partit al seu porter suplent, Mandanda. Més recognoscible nominalment, encara que amb Christensen obrant de migcampista per guanyar consistència, el conjunt escandinau tampoc va acceptar més riscos que els que exigia un empat, suficient per trepitjar uns vuitens de final per quarta vegada en la seva història.
Sempre recollida sobre l’àrea de Kasper Schmeichel, amb Eriksen incrustant-se entre Delaney i Christiensen, tampoc va recargolar en excés les seves possessions de pilota, buscant majoritàriament el cap de Cornelius i només connectant amb Eriksen en segones jugades i amb pocs elements al seu voltant perquè el mitjapunta del Tottenham es pogués associar.
França, més obligada pel pes de l’escut, va intentar escrutar camins entre el teixit defensiu dels danesos, però com de costum no va tenir ni la velocitat de pilota ni tampoc la creativitat per desestabilitzar un rival ben organitzat. Només ho va aconseguir a batzegades, en atacs puntuals: un xut de Dembélé que va marxar desviat després d’una retallada i un altre de Giroud que es va perdre per sobre de la porteria d’Eriksen.
No s’esperaven focs d’artifici sobre la gespa del Luzhniki, amb dos equips més pendents de la classificació que del joc, per molt que prometessin els seus entrenadors. I així va ser. Les tribunes, amb tonalitats vermelles i blaves, però amb una nodrida presència de russos, no van fer esperar gaire després de la represa per escridassar un ritme baix, sense malícia, sense cap més intenció que la d’esperar el triple xiulet que els assegura a tots dos la supervivència en el torneig.
Ni tan sols la plàcida victòria que estaven cultivant els peruans contra els socceros, i que permetia fins i tot una derrota als danesos per assegurar el passaport, no va fer que l’equip d’Age Hareide desencallés el fre de mà. El tècnic escandinau va sumar talent amb l’entrada de Fischer i de Dolberg, però el partit es va mantenir a una única velocitat, només agitada lleugerament en els primers minuts amb alguna internada de Braithwaite i amb un xut d’Eriksen desviat.
Dinamarca no es va animar a discutir el lideratge del grup al conjunt del gall i França només va aixecar la cresta lleugerament al final, amb l’entrada d’un Mbappé fogós i sobretot amb la presència sempre agraïda de l’imprevisible Fekir, un dels futbolistes amb més capacitat de passada que té Deschamps en nòmina i que en el tram final va recompensar la desesperada afició del Luzhniki amb un parell de xuts amb intenció. El primer contra el lateral de la xarxa i el segon resolt per Schmeichel per mantenir un empat a zero, el primer en el mundial, més que vàlid per allargar la seva estada a Rússia.