El Brasil va agafant temperatura al mundial. Després d’entrar tebi en l’estrena contra Suïssa i d’haver de reescalfar el xoc davant Costa Rica per quedar-se els punts, la cinc vegades campiona del món va posar els dos peus sobre Moscou per despatxar amb eficàcia Sèrbia en una nit en què va exhibir tots els seus registres, des de l’efervescència dels seus atacants en la primera meitat, fins al sacrifici defensiu en la represa. Els gols de Paulinho, sempre amb la porteria al cap, i de Thiago Silva, exuberant a les àrees, van confirmar la primera plaça del grup per al conjunt de Tite i una cita amb Mèxic el proper dilluns a Samara.

La canarinha va entrar al partit enfilada, amb Neymar fogós, encara que lluny de la seva millor versió, i Coutinho apuntant-se al vertigen, però la nit moscovita, encara incipient, no trigaria a regalar-li una preocupació que va més enllà del partit en la lesió de Marcelo. El madridista, lateral amb ànima de migcampista extrem i davanter, d’una universalitat latent, va haver d’abandonar els companys amb gest encongit, molt rígid, i donant entrada a Filipe Luis en un equip en què sol carregar el joc sempre pel seu sector, on conflueixen els seus millors actius. Tot i això, la pentacampiona del món no va perdre intenció ni posat, ni va defugir el protagonisme per desafiar un equip, el serbi, d’una fisonomia similar, de bona presència física al mig del camp, amb dos gegants de ciment com Nemanja Matic, més posicional, i Sergej Milinkovic-Savic, amb més arribada. Mladen Krstajic té en els dos gegants el seu particular Casemiro-Paulinho per alliberar a davant futbolistes de més delicadesa tècnica com Filip Kostic i sobretot Adem Ljajic i Dusan Tadic.

Però més enllà d’intentar desofegar-se buscant el seu boia, el guerrer Stefan Mitrovic, els balcànics van tenir força incomoditat per combinar davant la humilitat brasilera per treballar, per contenir, per arromangar-se abans de donar volada a la seva creativitat. A les incursions de Neymar, que va veure com Stojkovic li treia una mà decisiva després d’una associació amb Gabriel Jesús. La bona lectura dels espais de Coutinho entre línies, sempre amenaçant amb el xut des de fora. I és clar, l’anarquia d’un Paulinho que amb la seva interpretació sempre particular del joc dona al seu país un camí diferent. Menys recargolat, poc estilitzat, menys glamurós, però sovint d’una efectivitat notable. El migcampista del Barça viu d’excursió en el mig del camp de la verdeamarela i ahir una de les seves arribades per sorpresa la va saber interpretar l’altre blaugrana, Coutinho, que li va oferir una pilota puntual perquè el migcampista paulista, només acaronant-la amb la punta del peu dret, suprimís la sortida de Stojkovic i marqués un gol que donava al Brasil la serenitat per veure amb perspectiva el seu destí en el grup. I més, perquè ja aleshores Dzemaili havia avançat els suïssos i el marge de maniobra es podia reduir.

Pal de paller del Corinthians campió d’Amèrica amb Tite a la banqueta el 2012, Paulinho ha estat un dels senyals d’identitat també de la selecció des de l’arribada del tècnic de Caixias do Sul, que va mantenir-li la fe fins i tot durant el seu periple al futbol xinès, i l’exuberant migcampista ha correspost amb 8 gols en 22 aparicions amb la canarinha. El d’ahir, el primer en una copa del món. A més, el seu rol dins l’equip s’amplifica davant la seguretat que ofereix Casemiro, imperial en l’equilibri, agressiu en cada pilota dividida, capaç d’abastar els metres que facin falta i de reduir la visió dels serbis.

Aquest és un Brasil conscient que en el futbol modern el talent ha de caminar junt amb l’esforç de forma indissoluble. I quan li toca baixar a la trinxera, no troba excuses. En moments puntuals en què Sèrbia va esmolar l’orgull, les samarretes grogues es van ajuntar a prop d’Alission per dificultar el trànsit balcànic. Willian sempre a prop de Fagner, Coutinho fent l’esforç i només Neymar exhibint un punt més de peresa per agrupar-se. A la pentacampiona li va tocar aixoplugar-se durant una bona estona en la segona meitat. És cert que també ho podria haver penalitzat amb una bona transició filada per Coutinho i que Neymar, topant-se amb Stojkovic, no va poder facturar. Però també els serbis van ensenyar les dents amb una centrada que Alisson, exhibint algun dubte després de la seva gran temporada a Roma, va deixar morta perquè Mitrovic acabés estavellant la pilota contra les cames de Thiago Silva. Poc després, el punta, que ha jugat aquesta temporada cedit al Fulham, es toparia amb el goleiro de la seleçao, ara sí segur.

Però quan semblava que el Brasil es preparava per jugar aquell futbol més sacrificat, a sostenir l’última mitja hora amb cara de gos i quan Tite ja havia ensenyat el camí introduint Fernandinho, un futbolista més posicional en el lloc de Paulinho, li va arribar la pau, una calma en forma de centrada de Neymar, ben tocada al primer pal, perquè Thiago Silva aparegués amb força i enfonsés la pilota novament en la porteria de Stojkovic, ornamentant encara més un partit de gran eficàcia dels dos centrals de la canarinha, reblant un partit que ratifica la candidatura del gegant sud-americà i exhaureix l’aventura d’una Sèrbia de bona constitució, però que va acabar morint d’indolència.