El Brasil agafa volada

El Bra­sil va aga­fant tem­pe­ra­tura al mun­dial. Després d’entrar tebi en l’estrena con­tra Suïssa i d’haver de rees­cal­far el xoc davant Costa Rica per que­dar-se els punts, la cinc vega­des cam­pi­ona del món va posar els dos peus sobre Mos­cou per des­pat­xar amb eficàcia Sèrbia en una nit en què va exhi­bir tots els seus regis­tres, des de l’efer­vescència dels seus ata­cants en la pri­mera mei­tat, fins al sacri­fici defen­siu en la represa. Els gols de Pau­linho, sem­pre amb la por­te­ria al cap, i de Thi­ago Silva, exu­be­rant a les àrees, van con­fir­mar la pri­mera plaça del grup per al con­junt de Tite i una cita amb Mèxic el pro­per dilluns a Samara.

La cana­rinha va entrar al par­tit enfi­lada, amb Ney­mar fogós, encara que lluny de la seva millor versió, i Cou­tinho apun­tant-se al ver­ti­gen, però la nit mos­co­vita, encara inci­pi­ent, no tri­ga­ria a rega­lar-li una pre­o­cu­pació que va més enllà del par­tit en la lesió de Mar­celo. El madri­dista, late­ral amb ànima de mig­cam­pista extrem i davan­ter, d’una uni­ver­sa­li­tat latent, va haver d’aban­do­nar els com­panys amb gest encon­git, molt rígid, i donant entrada a Filipe Luis en un equip en què sol car­re­gar el joc sem­pre pel seu sec­tor, on con­flu­ei­xen els seus millors actius. Tot i això, la pen­ta­cam­pi­ona del món no va per­dre intenció ni posat, ni va defu­gir el pro­ta­go­nisme per des­a­fiar un equip, el serbi, d’una fiso­no­mia simi­lar, de bona presència física al mig del camp, amb dos gegants de ciment com Nemanja Matic, més posi­ci­o­nal, i Ser­gej Milinko­vic-Savic, amb més arri­bada. Mla­den Krs­ta­jic té en els dos gegants el seu par­ti­cu­lar Case­miro-Pau­linho per alli­be­rar a davant fut­bo­lis­tes de més deli­ca­desa tècnica com Filip Kos­tic i sobre­tot Adem Lja­jic i Dusan Tadic.

Però més enllà d’inten­tar deso­fe­gar-se bus­cant el seu boia, el guer­rer Ste­fan Mitro­vic, els balcànics van tenir força inco­mo­di­tat per com­bi­nar davant la humi­li­tat bra­si­lera per tre­ba­llar, per con­te­nir, per arro­man­gar-se abans de donar volada a la seva cre­a­ti­vi­tat. A les incur­si­ons de Ney­mar, que va veure com Stojko­vic li treia una mà deci­siva després d’una asso­ci­ació amb Gabriel Jesús. La bona lec­tura dels espais de Cou­tinho entre línies, sem­pre amenaçant amb el xut des de fora. I és clar, l’anar­quia d’un Pau­linho que amb la seva inter­pre­tació sem­pre par­ti­cu­lar del joc dona al seu país un camí dife­rent. Menys recar­go­lat, poc esti­lit­zat, menys gla­murós, però sovint d’una efec­ti­vi­tat nota­ble. El mig­cam­pista del Barça viu d’excursió en el mig del camp de la ver­de­a­ma­rela i ahir una de les seves arri­ba­des per sor­presa la va saber inter­pre­tar l’altre blau­grana, Cou­tinho, que li va ofe­rir una pilota pun­tual perquè el mig­cam­pista pau­lista, només aca­ro­nant-la amb la punta del peu dret, suprimís la sor­tida de Stojko­vic i marqués un gol que donava al Bra­sil la sere­ni­tat per veure amb pers­pec­tiva el seu destí en el grup. I més, perquè ja ales­ho­res Dze­maili havia avançat els suïssos i el marge de mani­o­bra es podia reduir.

Pal de paller del Corint­hi­ans campió d’Amèrica amb Tite a la ban­queta el 2012, Pau­linho ha estat un dels senyals d’iden­ti­tat també de la selecció des de l’arri­bada del tècnic de Cai­xias do Sul, que va man­te­nir-li la fe fins i tot durant el seu peri­ple al fut­bol xinès, i l’exu­be­rant mig­cam­pista ha cor­res­post amb 8 gols en 22 apa­ri­ci­ons amb la cana­rinha. El d’ahir, el pri­mer en una copa del món. A més, el seu rol dins l’equip s’ampli­fica davant la segu­re­tat que ofe­reix Case­miro, impe­rial en l’equi­li­bri, agres­siu en cada pilota divi­dida, capaç d’abas­tar els metres que facin falta i de reduir la visió dels ser­bis.

Aquest és un Bra­sil cons­ci­ent que en el fut­bol modern el talent ha de cami­nar junt amb l’esforç de forma indis­so­lu­ble. I quan li toca bai­xar a la trin­xera, no troba excu­ses. En moments pun­tu­als en què Sèrbia va esmo­lar l’orgull, les samar­re­tes gro­gues es van ajun­tar a prop d’Alis­sion per difi­cul­tar el trànsit balcànic. Willian sem­pre a prop de Fag­ner, Cou­tinho fent l’esforç i només Ney­mar exhi­bint un punt més de peresa per agru­par-se. A la pen­ta­cam­pi­ona li va tocar aixo­plu­gar-se durant una bona estona en la segona mei­tat. És cert que també ho podria haver pena­lit­zat amb una bona tran­sició filada per Cou­tinho i que Ney­mar, topant-se amb Stojko­vic, no va poder fac­tu­rar. Però també els ser­bis van ense­nyar les dents amb una cen­trada que Alis­son, exhi­bint algun dubte després de la seva gran tem­po­rada a Roma, va dei­xar morta perquè Mitro­vic acabés esta­ve­llant la pilota con­tra les cames de Thi­ago Silva. Poc després, el punta, que ha jugat aquesta tem­po­rada cedit al Ful­ham, es topa­ria amb el goleiro de la seleçao, ara sí segur.

Però quan sem­blava que el Bra­sil es pre­pa­rava per jugar aquell fut­bol més sacri­fi­cat, a sos­te­nir l’última mitja hora amb cara de gos i quan Tite ja havia ense­nyat el camí intro­duint Fer­nan­dinho, un fut­bo­lista més posi­ci­o­nal en el lloc de Pau­linho, li va arri­bar la pau, una calma en forma de cen­trada de Ney­mar, ben tocada al pri­mer pal, perquè Thi­ago Silva apa­regués amb força i enfonsés la pilota nova­ment en la por­te­ria de Stojko­vic, orna­men­tant encara més un par­tit de gran eficàcia dels dos cen­trals de la cana­rinha, reblant un par­tit que rati­fica la can­di­da­tura del gegant sud-ame­ricà i exhau­reix l’aven­tura d’una Sèrbia de bona cons­ti­tució, però que va aca­bar morint d’indolència.