Amb el guardó de millor futbolista del partit acabat d’aterrar entre els seus braços, i amb la felicitat d’haver classificat el Brasil com a primera del grup, espantant qualsevol dubte de les primeres jornades encara en plena eclosió, Paulinho va trobar el moment per arrufar el nas i expressar un sentiment que l’acompanya des de fa temps. I no només amb la canarinha. “Sembla que si no faig gol, no jugui bé. I jo sempre intento ajudar l’equip en tot el que puc”, va transmetre el poderós migcampista del Barça, en una sensació descafeïnada. I és que rarament a un futbolista de la seva ocupació se’l jutja per la seva capacitat per veure porteria. Però sempre més enfocat en la finalització que en el trànsit de la jugada, Paulinho ha imposat la seva pròpia crítica. Obtús en la passada, ofegat en els espais reduïts, incapaç en el futbol més delicat, el tot terreny de la pentacampiona del món amplifica el seu protagonisme quan desplega les ales i explora els camins de la profunditat. Aquí és on millor expressa el futbol que du a dins, una naturalesa que l’empeny de forma salvatge cap a la porteria rival.

I si a Paulinho se’l mira amb estadístiques a la mà, és perquè són estridents, poc habituals en un futbolista de musculatura rígida i d’escassa mentalitat creativa. Mentre Neymar, Coutinho o Willian busquen forats d’orfebreria, el blaugrana apareix en línia recta, travessant la porta per la força. Tothom l’espera però ningú el veu. Com dimecres a Moscou, agafant un carril i convidant Coutinho a combinar el seu futbol de saló amb una mirada simple del joc: corro i marco. I així, Paulinho és volante (concepte molt brasiler que es refereix als migcampistes però excloent els mitjapuntes) amb més gols amb la samarreta de la seleçao. En van 13 en 53 aparicions vestit de groc, un bagatge, però, que es dispara si es resumeix a la seva aportació des de l’arribada de Tite a la banqueta de la verdeamarela: 8 gols en 22 partits. “No és que m’esforci més ara que abans, però sí que sabia que amb ell seria més observat, perquè em coneix bé i sap el que puc donar”, reconeix el blaugrana. Junts van conquerir la copa Libertadores del 2012 i el consegüent mundial de clubs, i el tècnic no ha volgut deixar escapar l’oportunitat de consolidar un ingredient diferent dins l’ecosistema d’un país que disfruta amb el virtuosisme dels seus mitjapuntes, però que tolera la presència d’un futbolista de traç gruixut. “Les meves virtuts ja sabem quines són, intentar atacar els espais”, resumia Paulinho dimecres a l’Spartak Stadium, just després d’haver marcat el seu gol en un primer mundial, esvaint algunes crítiques prematures en el mundial i confirmant que l’equació que ha plantejat Tite li va a mida, amb Casemiro guardant-li l’esquena i futbolistes refinats capaços de llegir la seva exuberància. “Sempre sabem que ell apareix en el moment que necessita la jugada i estem molt pendents de buscar-lo a l’espai”, reconeix Philippe Coutinho. “Ens dona consistència al mig i alhora una arribada terrible. És un futbolista que té gol, que sap desmarcar-se, i l’equip n’és conscient”, defineix també Syilvinho, ajudant de Tite a la selecció verdeamarela. I encara que a Paulinho a vegades li pugui saber greu que les seves aportacions quedin difuminades sota el gol, és una virtut que preval sobre totes, i el seu expedient parla d’algú més proper als registres d’un davanter que no pas als d’un integrant d’un doble pivot.