Sorpresa mundial
La premsa internacional destaca la històrica eliminació d’Alemanya i, en molts casos, fa mofa amb l’adéu del rival més temut
Els integrants de la ‘Mannschaft’ accepten que no van merèixer seguir a Rússia tot i admetre no entendre els motius de la desfeta
El planeta futbol no se’n sap avenir després de viure una de les sorpreses més inesperades de tota la història, l’eliminació d’Alemanya en una primera fase d’una copa del món, un fet que no succeïa des del 1938 o, el que és el mateix, des de feia 16 mundials. El malson teutó, a més, encara és més grandiloqüent si és té en compte que l’equip de Löw, actual campió del món i de la copa confederacions, va salvar-se sota la botzina contra Suècia, un miracle que semblava certificar la immortalitat de la Mannschaft, que avisada ja no tornaria a caminar pels límits del precipici. La mateixa federació alemanya, de fet, va publicar a través del Twitter una planificació per als seus aficionats, que acabava amb un “vibrem amb la selecció i celebrem el pas als vuitens”. I és clar, com no podia ser d’una altra manera, el terratrèmol que es va viure en certificar-se l’eliminació encara promet força dies de rèpliques.
“És el major desastre de la història de la selecció”, bramava ahir el diari Bild, que va repetir la portada del dia de l’1-7 al Brasil, “Sense paraules”, però canviant la fotografia. “Us esperem a la platja”, bromejava Il corriere dello sport, també molt dur amb l’equip de Löw. “Tot va ser molt poc alemany. Sembla que tenen la panxa plena i el cap buit.” “La Bérénzina”, va titular L’Équipe, fent referència a la batalla en què l’exèrcit rus va vèncer les tropes de Napoleó. “Goig [escrit en alemany]: quan la desgràcia d’alguns fa feliços els altres”, va escriure, per la seva part, el Sun anglès. De fet, un dels aspectes més repetits a la premsa internacional ha estat mirar de fer llenya de l’arbre caigut, passar comptes amb una selecció que, en un moment o un altre, els va fer tastar l’amargor de la derrota. I l’exemple més recent és el Brasil, on encara cou l’1-7 de fa quatre anys. “Poseu aquí el vostre adéu a Alemanya. Sempre és bonic recordar que només el Brasil serà Penta ”, va piular el diari O Globo. “Adéu Toni [Kroos]”, va escriure el Lance, com si fos la cançó Bella Ciao, a banda de jugar amb les banderes de Corea i d’Alemanya per desitjar-li un feliç 2018, tal i com va fer el madridista al 2017 recordant la golejada de Belo Horizonte.
Sense por al ‘mea culpa’
A diferència del que acostuma a passar en d’altres seleccions, la delegació alemanya no va dubtar a fer autocrítica, el primer pas per tornar a guanyar en un futur immediat. “Era lògic que marxéssim cap a casa. El nostre últim bon partit va ser al 2017”, va etzibar Hummels. “Estic en estat de xoc. Crec que ens vam preparar bé, però no hem estat capaços de rendir i ho hem d’acceptar”, va explicar Joachim Löw, el gran assenyalat, que no va voler dir res sobre el seu futur. “No hem merescut passar. En cap dels tres partits s’ha vist aquell equip alemany pel qual tothom sentia respecte”, va afirmar, per la seva part, Manuel Neuer. “El duel contra Corea era una final i en alguns moments no ens ho hem pres així”, va admetre Toni Kroos.
I les crítiques han anat més enllà de la mateixa expedició alemanya, com va demostrar Michael Ballack, que va culpar de la desfeta Joachim Löw. “Sempre estàs a temps de sortir amb un equip dolent, però no amb un equip com aquest. Hem de començar a fer avaluacions honestes. Lideratge? Personalitat? Mentalitat?”, va piular l’exfutbolista. “Estaria encantat de prescindir de les 15.000 passades que fa Kroos. Ni una vegada s’ha atrevit a mirar d’obrir la defensa rival”, va etzibar, per la seva part, l’exinternacional Paul Breitner.
Alemanya, doncs, acaba d’entrar en una dimensió desconeguda, la d’haver de pair l’eliminació d’un mundial a les primeres de canvi. Té un projecte d’allò més treballat des de fa molts anys i un munt de jugadors de nivell per dur-lo a la pràctica amb èxit. Per això, i per la seva immaculada història, ha estat tan impactant el seu prematur adéu de Rússia, però també per això pocs dubten que d’aquí a quatre anys, al Qatar, serà de nou un dels grans equips a batre.
FAN LLENYA
“El goig és quan la desgràcia d’alguns fa feliços els altres”, es vanta el diari ‘The Sun’ anglèsCOMPTES PENDENTS
La premsa brasilera, encara dolguda per l’1-7 del 2014, celebra amb mala bava l’eliminacióReferències a Hitler i al nazisme a la premsa estatal
Una part de la premsa espanyola no va dubtar a afegir referències a Adolf Hitler i a fets històrics de l’Alemanya nazi per amanir la desfeta de la Mannschaft amb el llibre de Joachim Fest L’enfonsament, popularitzat pel cineasta Oliver Hischbiegel al 2004, com a gran protagonista, una obra que, cal recordar, tracta els darrers dies de la vida de Hitler, tancat al seu búnquer de Berlín. L’Abc i el Marca, per exemple, van titular L’enfonsament les seves cròniques, a banda que aquest darrer també va parlar de “la caiguda d’un imperi” i d’“Apocalipsis Löw”, per l’esplèndid film de Coppola i, de passada, per afegir un toc apocalíptic a la situació viscuda per Alemanya. La Nueva España, per la seva part, va obrir amb un titular força polèmic: “La pitjor Alemanya des de Hitler”, per recordar que Alemanya no queia en una primera fase des del 1938. El premi gros, però, se’l va endur el columnista d’El Mundo Julián Ruiz, en un article titulat L’enfonsament del búnquer Löw, on no només va fer referència a la pel·lícula ja citada, sinó també al film Das Boot, que tracta de l’enfonsament d’un submarí de l’Alemanya nazi. En el text, farcit de referències històriques, també apareix el cuirassat Bismarck, un vaixell de guerra de l’Alemanya nazi que va ser enfonsat pels aliats al 1941 i en el qual van morir més de 1.900 soldats.