El mundial del VAR
L’Assistent de Vídeo a l’Arbitratge s’ha erigit en un dels grans protagonistes de la copa del món de Rússia, tota una revolució en un esport conservador com és el futbol i que ha generat tantes lloances com crítiques
La copa del món de Rússia serà per sempre el mundial del VAR, l’aplicació de la tecnologia per revisar accions dubtoses que s’ha convertit en tota una revolució, un canvi de primer ordre en un esport tan conservador com és el futbol i que, com era d’esperar, està donant molt a parlar, amb tants defensors com detractors. “El VAR serveix per no perdre per una decisió de l’àrbitre el que t’has guanyat damunt de la gespa”, va afirmar Isco després de l’Espanya-Marroc, en què el combinat de Hierro va obtenir el primer lloc del grup gràcies al VAR, que va validar un gol d’Aspas que, en un primer moment, havia estat anul·lat per un fora de joc inexistent. “EL VAR no funciona. És un sistema que costa una fortuna, però ningú no pren la responsabilitat. Els que revisen no volen prendre decisions i l’àrbitre se’n renta les mans”, va dir, per la seva part, un Carlos Queiroz molt molest per com s’havien revisat les accions del Portugal-Iran, en què l’àrbitre va xiular un dubtós penal sobre Ronaldo, al qual després li va perdonar l’expulsió. I és que un dels grans problemes que han sorgit amb el VAR és que, malgrat haver-hi unes pautes ben definides, a l’hora de la veritat no ha quedat prou clara la seva entrada en joc, una manca de consens que ha generat moments de dubtes, a banda de seguir sent força estrany que un jugador s’hagi d’esperar a poder celebrar un gol, no fos que després sigui anul·lat. I és clar, un dels aspectes en què més s’ha pogut apreciar l’entrada en escena del VAR és en el nombre de penals que s’han xiulat fins ara (24), mentre que en els dos darrers mundials, a aquestes altures del campionat, se n’havien assenyalat deu.
Més justícia
Tot i que és evident que el VAR fa que els partits siguin més feixucs, amb llargs moments d’espera, situacions d’incredulitat i temps afegits de fins a nou minuts, també sembla clar que l’Assistent de Vídeo a l’Arbitratge fa que el partit, on qualsevol acció pot variar el resultat final, sigui més just. Per començar, perquè al mundial cap jugador no veurà una targeta groga quan la falta l’ha fet un company seu, una errada que es va produir en el França-Perú, en què gràcies al VAR l’àrbitre va poder anul·lar la groga que li havia mostrat a Flores i assignar-se-la a Aquino. Després, és clar, hi ha el tema dels gols en fora de joc, com s’ha vist en el ja citat gol d’Aspas contra el Marroc, o en un altre ben anul·lat a Iran, en el duel dels de Queiroz contra Espanya, dues dianes que haurien canviat la classificació final del grup B.Un tercer aspecte del joc que també s’ha revisat en un parell d’ocasions ha estat el de les possibles agressions –del serbi Prijovic i de Cristiano Ronaldo–, tot i que les dues accions van ser resoltes amb una targeta groga.
On més ha intervingut el VAR, però, ha estat en els penals, amb un munt d’accions en què l’àrbitre, per consell dels seus ajudants, ha aturat el joc per acostar-se a la banda a revisar la jugada en qüestió. En set d’aquestes, el col·legiat va xiular un penal quan abans no ho havia fet, mentre que en dues se’n va desdir. Òbviament, a l’entrar en escena la subjectivitat de l’àrbitre, la decisió no sempre ha generat consens, revifant de nou la polèmica, però el cert és els encerts han estat la nota dominant. En el França-Austràlia, per exemple, l’àrbitre es va empassar un penal a Griezmann, una acció que hauria aixecat molta polseguera i que es va resoldre gràcies al VAR. Ja ningú no se’n recorda. I la situació inversa es va viure en el Brasil-Costa Rica, en què amb 0-0 en el marcador l’àrbitre va decretar penal per una caiguda de Neymar. Els ajudants del VAR li van demanar que revisés l’acció en el monitor, cosa que va permetre que l’àrbitre veiés que el jugador havia exagerat la caiguda. I aquests són només dos exemples del munt d’accions revisades que hi ha hagut en els 48 primers partits del mundial, un duels en què el VAR, amb els seus defectes evidents, ha provocat més encerts que errors i, per tant, ha fet que el futbol fos més just.
Amb totes les eliminatòries a l’horitzó, el mundial encara té les seves pàgines més importants per escriure’s. Passi el que passi fins a la gran final, del que no hi ha dubte és que aquesta copa del món serà per sempre la del VAR, l’aplicació de la tecnologia que ha canviat el futbol.
La FIFA, molt satisfeta amb l’aplicació del VAR
Acabada la primera fase del mundial, Roberto Rosetti, el director del projecte VAR, Massimo Busacca, el director d’àrbitres de la FIFA, i Pierluigi Collina, el president del comitè d’àrbitres de la FIFA, van comparèixer ahir per fer un primer balanç de la implementació del VAR. Collina va explicar que en els 48 partits de la primera fase s’han analitzat un total de 335 accions, inclosos tots els gols, de les quals 17 van acabar en intervenció real (14 a través del monitor i 3 es van resoldre a la sala del VAR). En el 99,3% dels casos, el canvi de decisió ha estat un encert i el temps de joc usat pel VAR ha estat de 80 segons de mitjana. Tot i així, al mundial de Rússia hi ha hagut més temps de joc total que en el del Brasil, fruit de la bona aplicació dels temps de descomptes per part dels àrbitres. Collina, a més, va admetre alguns errors, però tot i així va enviar un missatge positiu. “El VAR no és perfecte i mai no arribarem a un 100% d’encerts, però no hem d’oblidar que després de 48 partits no tenim cap polèmica, i això és importantíssim.”
