Kas­per Sch­meic­hel ja té 31 anys i una con­tras­tada tra­jectòria en la selecció danesa i també en un dels millors cam­pi­o­nats del món com és la Pre­mier Lea­gue, entre d’altres equips amb el Manc­hes­ter City o les últi­mes set tem­po­ra­des al Lei­ces­ter, on va fer història fa dos anys gua­nyant la lliga, però con­ti­nua sense aca­bar de poder-se treure l’eti­queta de ser el fill del mític Peter Sch­meic­hel. Com­pren­si­ble tenint en compte que el seu pare va ser un dels millors por­ters del segle pas­sat i una autèntica lle­genda del Manc­hes­ter Uni­ted, on va gua­nyar 15 títols, amb un tri­plet inclòs, gràcies a aque­lla Cham­pi­ons acon­se­guida al Camp Nou.

En aquest mun­dial, s’està tor­nant a com­pro­var que per a Kas­per no està sent fàcil des­em­pa­lle­gar-se de les com­pa­ra­ci­ons amb el seu pro­ge­ni­tor, però ell con­ti­nua demos­trant les seves qua­li­tats, més enllà del cognom, i fins i tot s’ha mos­trat molest per les contínues referències fami­li­ars. Sense anar més lluny, amb un mis­satge irònic a les xar­xes soci­als de fa uns dies – “aquesta és la cara que et queda quan et pre­gun­ten pel teu pare qua­tre cops seguits en una roda de premsa del mun­dial”, va piu­lar– i també en la seva com­pa­rei­xença d’ahir: “No passa res. Els peri­o­dis­tes dane­sos saben que no vull par­lar d’ell, però les pre­gun­tes van venir d’un peri­o­dista estran­ger, així que només espero més de vosal­tres.”

El cas és que Kas­per Sch­meic­hel, que més d’un cop ha dit que el cognom mai no l’ha aju­dat, “al con­trari”, està tre­pit­jant fort en aquest mun­dial, i és una de les peces deci­si­ves perquè els dane­sos s’hagin plan­tat als vui­tens de final. El guardià del Lei­ces­ter, a més, que ha tin­gut com a ídol Santi Cañiza­res, amb qui es va foto­gra­fiar fa cosa d’un any, va superar en aquesta fase de grups el rècord de la selecció de minuts sense encai­xar cap gol. El que va encai­xar con­tra Austràlia –l’únic de tot el tor­neig i des del punt de penal–, va dei­xar aquesta nova marca en 572 minuts. L’ante­rior, de 470 minuts, era del seu pare. De qui si no tenint en compte que el gran danès, un dels sobre­noms de Peter Sch­meic­hel, és també el fut­bo­lista amb més par­tits jugats en la història de Dina­marca (129), i un dels inte­grants d’aque­lla selecció cam­pi­ona de l’Euro­copa del 1992 a Suècia.

Kas­per, que no va debu­tar amb la selecció abso­luta danesa fins als 26 anys, difícil­ment podrà igua­lar la gesta de gua­nyar un títol defen­sant la samar­reta del seu país –fa uns anys es va espe­cu­lar amb la pos­si­bi­li­tat que jugués per Angla­terra, però ell sem­pre va tenir clar per qui volia jugar–, però avui con­tra Croàcia té l’opor­tu­ni­tat de fer història. I és que en cas de pas­sar als quarts de final, Dina­marca igua­la­ria la millor clas­si­fi­cació en un mun­dial. Va ser en el de França, fa 20 anys, quan els dane­sos van caure a quarts de final con­tra el Bra­sil. Gai­rebé no cal dir qui era el por­ter d’aque­lla Dina­marca. L’heu encer­tat, Sch­meic­hel. De nom, això sí, Peter.