“Messi és el millor jugador del món. L’admiro des que jo era petit. Fa anys que m’empasso tots els seus partits. Messi em fa estimar el futbol. I avui hem guanyat contra el millor.” Paraules de Paul Pogba en zona mixta pocs minuts després de guanyar 4-3 contra l’Argentina al Kazan Arena. Ni tan sols l’eufòria dels bleus per la classificació per als quarts de final del mundial fa variar el guió. Pogba ho continua tenint clar. Pel crac del United, Messi continuarà sent el millor de la història tingui o no un mundial.

Els millors també perden. I Messi està massa habituat a plorar quan vesteix la samarreta de l’albiceleste. Ahir, enèsima decepció. Decepció mundial. El 10 tampoc tocarà la glòria a Rússia. Plou sobre mullat. Fa quatre anys, en el mundial del Brasil, l’astre del FC Barcelona va veure com el seu etern somni d’aixecar la copa del món se li esfumava dels dits en una final d’infart contra Alemanya. Un gol de Mario Göetze en el minut 113 de la pròrroga l’apartava del somni. Crueltat en estat pur. Messi tindrà sempre clavada aquella espina. Però no és l’única que ha perdut en els últims anys. També ha perdut les dues últimes finals de la copa Amèrica. Desfeta el 2015 i nova decepció el 2016. Mateix desenllaç dos anys seguits, amb Xile conquerint el títol en els penals. En l’última edició, fins i tot el mateix Messi va fallar un dels penals en la tanda.

Massa càstigs seguits. L’infortuni en els moments decisius i les constants crítiques rebudes durant anys dels aficionats del seu país van fer replantejar al mateix Leo si era convenient o no continuar en la selecció, però la possibilitat de ser campió del món va pesar més. Rússia 2018 era l’últim tren d’un Messi encara en plenitud. Però el tren ha tornat a passar de llarg. Ja veurem què passa a partir d’ara.

Les possibilitats de l’Argentina de triomfar en aquest mundial eren remotes. Amb el millor del món sobre la gespa sempre hi ha una porta oberta al miracle, però res no ha acompanyat. La llista de Sampaoli ja va generar moltíssim debat abans del xiulet inicial. Icardi, pitxitxi de la Serie A amb l’Inter (29 gols), ni tan sols ha anat a Rússia, i homes com Dybala no han jugat absolutament gens. L’equip ja va classificar-se per al mundial en l’últim moment precisament gràcies a un hat-trick del mateix Leo contra l’Equador en l’última jornada de les eliminatòries sud-americanes. Però l’agonia de la classificació era la crònica d’una mort anunciada. Tot l’enrenou del partit amistós finalment no disputat contra Israel a pocs dies de viatjar a Rússia va enterbolir l’ambient dins el grup, i un cop iniciat el mundial els dubtes del joc de l’equip han crescut encara més. Messi va fallar un penal decisiu contra Islàndia en el debut (1-1) i la bufetada contra Croàcia va se majúscula (0-3). Allà es van veure les mancances d’aquest equip de forma evident, i la victòria contra Nigèria (1-2) només va servir per evitar un ridícul semblant al de l’Alemanya de Löw.

Contra França, Messi tampoc va ser Messi. Leo va donar l’assistència del tercer gol a Agüero i va generar el gol involuntari de Mercado, però va acabar sent un simple convidat a la festa de Kylian Mbappé. L’estrella del PSG va ser el nom propi del partit i Messi torna a marxar d’un mundial sense marcar cap gol en la fase final.

Ara la gran pregunta és saber què farà Leo. Ningú ha oblidat aquelles paraules del 2014 després de perdre la final contra els alemanys en què va dir: “Això s’ha acabat per a mi.” S’ho va acabar repensant, però ja veurem què decideix ara. En un hipotètic horitzó espera Qatar 2022. Tindrà ja 35 anys.