opinió
Desencant africà
Quadre de vuitens. La manca d’eficàcia en els moments clau han fet que cap combinat africà hagi accedit als vuitens per primer cop des d’Espanya 1982
Deu seleccions europees, cinc de llatinoamericanes i una d’asiàtica. Aquesta ha estat la composició del quadre de vuitens del mundial de Rússia, que no registra cap representant africà. Un fet inèdit des d’Espanya 1982, quan el Camerun i Algèria van finalitzar en el tercer lloc del seus grups respectius. En els vuit mundials posteriors fins arribar al d’aquest 2018, la presència africana s’havia succeït. De fet, fa quatre anys, coincidint amb l’edició celebrada al Brasil, el futbol africà va tenir dos representants en els vuitens per primera vegada (Algèria i Nigèria). Un fet que reflectia el seu creixement i que estava precedit per algunes actuacions destacades. A Itàlia 1990, per exemple, el Camerun de Roger Milla va estar a punt d’apartar Anglaterra de les semifinals, mentre que a Corea-Japó 2002, va ser el Senegal qui va brillar, també quedant-se a un pas de ser en les semifinals. Abans, els lleons de Teranga havien sorprès tothom derrotant França –llavors la vigent campiona– en el partit inaugural.
Aquesta progressió s’ha vist interrompuda a Rússia, on el futbol africà ha estat representat per dos països de la zona subsahariana (Nigèria i el Senegal), dos del Magreb (el Marroc i Tunísia) i un d’àrab (Egipte). “Els resultats sobre el terreny de joc han demostrat que és difícil per a un equip africà avançar. Només Nigèria i el Senegal han arribat amb vida al tercer partit”, va apreciar el tècnic del Senegal, Aliou Cissé, després que el seu combinat es quedés a les portes d’accedir a vuitens. De fet, la derrota contra Colòmbia els va deixar empatats a punts (4) amb el Japó, fent necessari recórrer, per primera vegada en la història dels mundials, a la norma del joc net per atorgar la segona plaça del grup als nipons, que havien vist menys amonestacions durant aquesta fase. Pel que fa a Nigèria, van tenir entre les cordes l’Argentina fins que un gol de Marcos Rojo, a les acaballes del partit, la va condemnar a l’ajustada derrota (2-1) i, de retruc, a l’eliminació del mundial. I el Marroc va portar la iniciativa en el marcador contra Espanya, que va haver de suar sang per acabar empatant (2-2). De fet, amb l’excepció d’Egipte, els combinats africans han deixat sensacions millors que els resultats obtinguts. Un fet que permet a Aliou Cissé fer una lectura optimista: “El futbol africà està avançant, està progressant, i sé que veurem grans coses en el futur. Veient com han jugat d’altres equips, no crec que hàgim de sentir-nos inferiors.”
“Crec que el rendiment de Nigèria i el Senegal ha estat millor que el del meu equip”, va comentar el seleccionador tunisià, Nabil Maaluol, quan se li va preguntar pel paper dels combinats africans a Rússia. Tot i això, Tunísia va poder acomiadar-se de la cita amb una victòria contra Panamà per 2-1. Un resultat que va suposar la seva primera victòria en la fase final d’un mundial en quaranta anys.