El retrobament

L’èxit de Londres va provocar que a Mèxic molts es freguessin les mans imaginant-se el que podrien fer aquells nois en la copa del món del Brasil, ja que, als grans campions, calia afegir-hi els membres de la selecció sub-17, que el 2005 va guanyar el mundial de la categoria –també contra el Brasil–, l’incombustible Rafa Márquez, i Carlos Vela i Javier Hernández, dos jugadors que es van perdre la cita olímpica –el primer, per decisió pròpia; el segon, perquè no va rebre el permís del United–. A l’hora de la veritat, però, Mèxic va tornar a ensopegar amb la mateixa pedra, els vuitens, l’eliminatòria en què els aztecas han caigut en els sis últims mundials. I el destí ha volgut que un altre somni de Neymar, guanyar el mundial, es torni a encreuar amb el de Mèxic, ser protagonista en una copa del món, juntament amb una de les generacions més prometedores de la seva història. I és que, en l’actual selecció mexicana, hi juguen set dels divuit homes que el 2012 van tocar la glòria a Wembley, i no en són vuit perquè el central Diego Reyes, un habitual en les llistes de Juan Carlos Osorio, es va lesionar uns dies abans de l’inici del mundial. Concretament, els supervivents són José de Jesús Corona, ara porter suplent d’Ochoa, i que a Londres va signar un torneig espectacular; Héctor Herrera, que es va donar a conèixer en els Jocs Olímpics, i que actualment és el gran creador del joc dels d’Osorio; Javier Aquino, que poc després de l’or va fitxar pel Vila-real; Marco Fabián, un altre dels jugadors importants de Mèxic; Raúl Jiménez, actualment primer suplent de Chicharito Hernández; Gio dos Santos, un dels emblemes de Mèxic que el 2005 ja va guanyar el mundial sub-17, i Oribe Peralta, ara ja veterà i amb pocs minuts, però que a Londres va ser l’heroi del tri. Pel que fa al Brasil, en l’actual selecció de Tite hi ha quatre jugadors que a Wembley es van quedar amb la mel a la boca: Neymar, Thiago Silva, Marcelo i Danilo.

Tot i que quatre anys després, en els Jocs Olímpics de Rio, Neymar es va poder treure l’espina de Londres i es va penjar al coll la medalla d’or, ben segur que aquesta tarda, en el moment de saludar un per un els jugadors rivals, li tornaran a venir al cap algunes de les escenes d’aquella trista jornada londinenca. A Mèxic, en canvi, esperen que els herois de Wembley tornin a trencar tots els pronòstics i s’imposin al totpoderós Brasil, una victòria històrica que els permetria disputar els quarts d’un mundial 32 anys després. I aquests jugadors, els de l’esperit de Londres, ja han demostrat que les estrelles al pit dels rivals no els intimiden. I, si no, que ho preguntin a Alemanya.