Un samurai a l’aguait
A 32 anys, Keisuke Honda, el primer japonès a marcar en tres copes del món, té en aquest campionat un paper secundari, al qual s’ha adaptat, i ha estat absolutament determinant quan ha participat
Un vídeo de Pelé va canviar la vida de Keisuke Honda (Osaka, Japó, 1986). Tenia sis anys quan el seu pare va arribar a casa un dia amb una cinta de vídeo nova, mentre ell feia deures de l’escola, i va fer-lo asseure davant la televisió per ensenyar-li O’Rei en acció. No era fàcil distingir bé aquelles imatges en blanc i negre, però Pelé era inconfusible i el petit Keisuke va quedar impactat. “Des d’aquell dia el meu objectiu és la copa del món”, assegura encara Honda, ara a 32 anys, que amb aquesta ja ha disputat tres competicions mundialistes (2010, 2014 i 2018). “Sento que aquesta és l’última. Un període de quatre anys més és molt de temps. No puc dir què passarà, així que poso totes les meves energies en aquesta”, reconeixia la setmana passada el mitjapunta, un dels futbolistes més importants del Japó dels darrers temps.
Tot i això, fa tres mesos, la presència a Rússia d’Honda, tota una llegenda, no estava ni molt menys garantida. L’anterior seleccionador, Vahid Halilhodzic, li havia tret l’estatus d’indiscutible, va prescindir d’ell en alguns dels partits més transcendentals de la fase de classificació i en algunes de les darreres convocatòries en què va estar en el càrrec no el va ni cridar. No hi ha dubte, doncs, que la sorprenent destitució de l’entrenador el mes d’abril, a només dos mesos del mundial, va beneficiar-lo. “Volem incrementar les nostres possibilitats en el mundial de Rússia, encara que sigui de l’1 o del 2%”, va assegurar el president de la federació japonesa, Kozo Tashima, per justificar l’acomiadament d’un Halilhodzic que va ser l’encarregat de dirigir l’equip nipó en el seu camí cap al mundial i que, de cop, es va veure fora. Tashima va manifestar, sense entrar en detalls, que la decisió va tenir a veure amb “l’empitjorament de la comunicació i de la relació de l’entrenador amb els jugadors” i, segons van explicar diversos mitjans japonesos, un dels futbolistes amb qui hauria tingut friccions és precisament Honda. Akira Nishino, exfutbolista de la selecció i fins aleshores director esportiu a la federació, va ser el triat per rellevar Halilhodzic i en la primera convocatòria ja va citar-lo. “És un jugador vital”, va manifestar el nou entrenador.
De moment, però, Nishino no li atorga un paper protagonista en l’equip a Rússia. Arrossega un problema muscular i Honda només ha jugat en dos partits, sortint de la banqueta en ambdós, per jugar 38 minuts, en els quals ha estat decisiu. En el primer, contra Colòmbia, va fer l’assistència del gol de la victòria, i en el segon, contra el Senegal, va marcar el de l’empat i va entrar en els llibres d’història perquè es va convertir en el primer jugador japonès a marcar en tres mundials i, amb quatre gols, en el màxim golejador japonès en la història dels mundials. Contra Polònia no va entrar en escena, en un duel en què, tot i jugar-s’hi la vida, el seleccionador Akira Nishino va introduir fins a sis canvis en l’onze respecte a l’anterior partit i no va fer jugar diversos futbolistes amb els quals havia comptat fins aleshores, entre ells Honda. “En les dues anteriors copes del món, vam acabar exhausts la fase de grups. Ara que estem en una situació similar, vull que els meus jugadors arribin més frescos”, va dir.
Li toca esperar el seu torn, al talentós esquerrà, que pacient i a l’aguait s’adapta a aquest nou rol secundari. “Confio a fer alguna cosa per l’equip. No vull haver-me de penedir de res quan acabi el torneig”, explica. Per darrere de Gaku Shibasaki, el mitjapunta del Getafe, de Takashi Inui, el del Betis, que ha militat les tres darreres temporades a l’Eibar, i de Shinji Kagawa, del Borussia Dortmund, Honda s’entreveu també a la banqueta aquesta nit en el partit de vuitens de final contra Bèlgica, un duel en què els samurais cercaran de superar els vuitens de final, una barrera que no han travessat mai.
Un dels 14 ‘estrangers’
Cada vegada més, la selecció nipona es nodreix de més futbolistes que estan fora del Japó, i Honda, que va deixar el seu país fa onze anys, n’és un clar exponent. El 4 japonès, que ha militat aquesta darrera temporada en el Pachuca mexicà, va aterrar a Europa el 2007 per jugar em el VVV Venlo holandès, d’on va passar al CSKA de Moscou i després al Milan, abans de recalar a Mèxic l’estiu passat. És un dels catorze jugadors que formen la plantilla de la selecció asiàtica en aquest campionat del món que no disputa la lliga japonesa. En aquest mundial, doncs, en el Japó hi ha tres estrangers més que fa quatre anys, al Brasil, en què van ser onze els jugadors que militaven fora. La darrera copa del món en què tots els integrants de la selecció asiàtica jugaven la lliga local va ser la de 1998, a França; el 2002, a Corea del Sud i al Japó, van ser quatre; el 2006, a Alemanya, sis; i el 2010, a Sud-àfrica, n’hi va haver dos menys, van ser quatre.