Calma tensa
Mentre l’opinió pública espanyola, enfurismada, busca els culpables de la frustrant desfeta contra Rússia, en el si de la selecció tanquen files per mirar d’abaixar el suflé
Tot i la indefinició de Hierro sobre el seu futur, el malagueny no continuarà i la RFEF ja li està buscant un substitut
La frustrant desfeta d’Espanya contra Rússia no ha fet més que afegir més llenya al foc que es va encendre amb la destitució de Lopetegui, a banda de reforçar la teoria d’aquells opinadors de l’entorn de la roja que ja després dels nyaps del mundial del Brasil i de l’Eurocopa de França van reclamar un canvi de rumb en la manera de jugar de l’equip, en entendre que l’aposta per la possessió és obsoleta, i més sense Xavi i Iniesta, i que ha de tornar la sempre enyorada furia. “En els pròxims dies analitzarem la situació i prendrem mesures”, va afirmar diumenge Luis Rubiales, el president de la RFEF, conscient que amb temps al davant el millor no és decidir en calent. El que sembla segur és que Fernando Hierro, el substitut d’emergència de Lopetegui, no continuarà sent el seleccionador, malgrat que el malagueny no es va voler tancar la porta després del partit contra Rússia. “Ha estat i és un plaer entrenar aquests jugadors. Si seguiré o no és el que menys em preocupa ara”, va afirmar el tècnic. Tot i així, sembla pràcticament impossible que Hierro continuï a la banqueta, així que el primer que hauran de fer Rubiales i el seu equip és buscar un nou entrenador que marqui la pauta de la nova selecció espanyola. Noms com els de Sánchez Flores, Luis Enrique o Míchel ja han sorgit en algunes travesses, tot i que ara per ara aquesta és una decisió encara en estat embrionari. De l’elecció del seleccionador, és clar, dependrà en bona mesura la manera de jugar de l’Espanya que haurà de competir per guanyar la pròxima Eurocopa, un debat que ja s’intueix que farà córrer rius de tinta en l’opinió pública estatal. Del que no hi ha dubte és que Iniesta i Piqué ja no hi seran, i a ells sembla que s’hi podria unir un altre dels veterans de l’equip i, curiosament, també dels assenyalats, David Silva, que com Iniesta va sortir de l’hotel de concentració de Krasnodar amb una pilota signada per tot l’equip.
A falta de veure quines són les mesures que pren la federació espanyola per mirar de reconduir la situació de l’equip, en l’entorn de la selecció es continuen buscant les causes del desastre, i un dels assenyalats és Luis Rubiales, al qual acusen de desestabilitzar l’equip en destituir Lopetegui a dos dies de l’inici del mundial. “Va ser una decisió precipitada. Quan un entrenador fa 20 partits que no perd el més lògic és que hagués continuat”, va etzibar ahir Javier Tebas, el president de l’LFP. I també s’hi va referir ahir, encara que amb la boca petita, Sergio Ramos, el capità de la roja, a través d’una carta en què va fer balanç de la temporada: “Quan encara no havíem debutat va succeir una cosa que no esperàvem. No entraré a valorar els actes ni les decisions, però la inestabilitat mai és bona companyia.”
A banda de Rubiales, els altres grans assenyalats per bona part de l’opinió pública espanyola són David de Gea, que s’ha convertit en una de les patates calentes per al pròxim seleccionador, i l’estil de joc, un argument molt repetit en els darrers anys que s’ha revifat pel frustrant rondo etern d’Espanya contra Rússia. I després, tot i que en menor mesura, també ha rebut Piqué, acusat per alguns de provocar amb les seves mans l’empat de Rússia.
On és la crítica?
A part del missatge enviat entre línies per Sergio Ramos sobre la decisió de Rubiales, en la resta de les anàlisis dels jugadors s’ha apreciat una falta d’autocrítica. “En la vida i en el futbol unes vegades es guanya i unes altres s’aprèn”, va escriure Aspas a través de les xarxes socials. “Dia trist, però això continua”, va piular Isco. “Ara toca aprendre i aixecar-se”, va opinar Rodrigo. “És l’hora de reflexionar i mirar el futur amb il·lusió”, va afirmar Koke. “Estem fotuts, però ens aixecarem”, va piular De Gea. D’autocrítica, doncs, ben poca, i el mateix va fer Fernando Hierro, que lluny de mirar de buscar els errors comesos, només va tenir paraules d’agraïment als seus jugadors. “No els puc retreure res. Vull destacar el seu esforç, la seva professionalitat exemplar i la seva companyonia”, va afirmar el tècnic. I un missatge semblant va enviar Marchena, el substitut de Hierro en el paper de fer d’enllaç entre la federació i el vestidor: “No crec que es pugui parlar de fracàs, ja que els jugadors ho han donat tot i guanyar un mundial és molt difícil. Ens hem enfrontat a un bon equip i és una situació per la qual també han passat l’Argentina, Portugal...”
REGENERACIÓ
Als adeus d’Iniesta i Piqué s’hi podria afegir en els pròxims dies el de SilvaCAP ALS ORÍGENS
L’entorn de la selecció clama contra l’estil de joc i demana el retorn de la ‘furia’MISSATGE TOU
Els jugadors defugen l’autocrítica i se centren en el dolor per la desfetaLa premsa espanyola se’n fa creus
La premsa espanyola no va pair gens bé l’eliminació de l’equip de Hierro contra Rússia, una frustració que ahir va quedar reflectida en titulars força contundents, en què es parlava del final d’un cicle i en què es criticava l’estil de joc de l’equip. “Caminant cap a casa”, va etzibar el diari Marca en la portada. “Una Espanya sense velocitat, sense profunditat, sense ànima ni alegria, amb un domini estèril, cau en els penals contra una Rússia carrinclona”, hi afegeix. “El final d’una generació”, titula l’As, que en el subtítol carrega contra la lentitud en el ritme de joc dels de Hierro.
Ben diferent, en canvi, ha estat la lectura que ha fet la premsa de la resta del món, en què la sorpresa per l’eliminació d’una altra de les favorites supera la crítica pel mal joc, a banda que en les anàlisis també es destaca el gran partit que va fer Rússia des del punt de vista defensiu.